dijous, de juliol 21

Prismàtics Olympus 10x50 DPS-i

Quan un comença a introduir-se en el món de l'astronomia, i intenta començar a mirar el cel i aprendre la situació de les principals constel·lacions, planetes i d'altres objectes, de seguida li venen ganes de tenir un aparell que faciliti aquesta observació.
Una temptació és comprar un d'aquests telescopis barats que es poden trobar des de 50€, la qual cosa és un error monumental, perquè degut a la seva mala construcció i poca qualitat, acaben provocant més frustracions que altra cosa.
De fet, quan un comença amb l'astronomia, hi ha una eina molt més pràctica, i que penso que és millor i més fàcil d'usar que un telescopi d'aquests tan barats: els binoculars o prismàtics.
Pot ser que ja en tinguem uns, i en aquest cas, el millor que podem fer és provar a veure si ens satisfan per a la observació astronòmica, però pot ser que no siguin prou bons o no es vegin prou bé, i ens plantegem de comprar-ne uns de nous.
Quan comprem uns prismàtics, hi ha una sèrie de factors que hem de tenir en compte. Primer de tot la qualitat de la òptica: uns prismàtics no serveixen de res si no podem veure els objectes ben definits. Sovint els prismàtics (i d'altres instruments òptics), presenten distorsions en la forma de la imatge i aberració cromàtica.  La primera es manifesta en la distorsió de les formes dels objectes que estem visualitzant, de forma que les línies rectes es veuen corbes, etc. La segona és fàcilment visible quan enfoquem un objecte llunyà amb vores, si veiem l'objecte envoltat d'un color vermellós/blavós.
Quan passa això, la qualitat de la òptica no és massa bona i cal evitar-lo. La única forma de saber-ho és fer una prova personal amb els nostres ulls d'aquests prismàtics.
Dos altres factors que hem tenir en compte, són els augments i el diàmetre de les lents.
Els aguments és un número que, normalment, varia entre 6 i 20, i que ens indica, la distància aparent relativa la que veiem l'objecte. Així per exemple, 6 augments, vol dir que veiem l'objecte com si estés situat a 1/6 part de la distància real, 10 augments a una desena part, i així successivament. 
Per a veure objectes astronòmics, els augments recomanats van des dels 7 fins als 15, aproximadament, essent 10 un bon valor. Hem de tenir en compte, que com més augments tingui uns prismàtics, més gran es veurà l'objecte observat, però el camp visual que podrem veure serà més petit (veurem una part del cel més petita), i que qualsevol tremolor en el pols es multiplicarà fent més dificultosa la visió.
Hi ha prismàtics amb zoom, és a dir, amb augments variables que poden anar per exemple de 10 a 30, però això no sol funcionar massa bé si no són de molt alta qualitat i molt cars. Crec que és millor escollir uns prismàtics amb un augment fix.
Un altre paràmetre que hem de tenir en compte és el diàmetre de les lents que fan d'objectiu. Com més gran és el diàmetre de les lents que fan d'objectiu, més quantitat de llum poden captar, i per tan, tenim la capacitat de veure objectes menys lluminosos.
Per tal de veure planetes, que són molt brillants, no cal que siguin molt grans,  però si volem veure objectes menys lluminosos, millor que el diàmetre de les lents sigui més gran. Aquest diàmetre es mesura en mil·límetres, i pot anar des de 20 fins a 80 o més.
En el cas d'uns prismàtics, cal tenir en compte que com més gran és aquest diàmetre, més grossos i pesants són. Jo personalment, crec que un diàmetre de 50 mm és bo per poder veure objectes poc lluminosos i al mateix temps tenir uns prismàtics relativament portables, que no pesin massa.
També hem de tenir en compte que si dividim el diàmetre de les lents objectiu pel nombre d'augments, obtenim el diàmetre de la pupil.la de sortida (la mida de la imatge que podem veure en els oculars). Per anar bé, hauria de ser entre 5 i 7 mm. En el cas d'uns prismàtics amb un diàmetre de lent objectiu de 50mm i 10 augments, aquest diàmetre és de 5mm, que permet que els nostres ulls captin gairebé el màxim de llum possible.
Tenint en compte tots aquests paràmetres, vaig fer una recerca a Internet, de quins prismàtics em podia comprar, i vaig arribar a la conclusió que els Olympus 10x50 DPS-i eren una bona opció.
10x50 significa que tenen 10 augments, i un diàmetre de lent de 50mm. Pesen menys d'un quilogram, i tenen una bona qualitat òptica, que permet veure detalls de la lluna, els satèl.lits galileans de Júpiter, i algunes galàxies i nebuloses poc brillants. A més són força robustos, recoberts de goma de bona qualitat que fa més fàcil agafar-los, i permeten veure objectes llunyans de dia amb bon detall. Aquí podeu veure l'aspecte que tenen:



Val a dir que el preu aproximat ara mateix és d'uns 89€ però pot ser que tingui variacions, i el trobeu més barat.
Hi ha prismàtics encara més grossos que tenen lents objectius més grosses, i amb més augments, que permetran veure més detalls de la lluna, tot i que per veure més detalls d'altres planetes, realment, es necessita un telescopi amb molts més augments. A més, l'inconvenient d'aquests és que pesen força més, i s'ha de tenir un pols molt ferm per poder fer observacions duradores. És una opció, però en aquest cas és recomanable disposar d'un trípode que fa la observació més estable i cansa menys.
Un altre opció molt popular com a prismàtics per a l'astronomia serien els Celestron SkyMaster 15x70, una marca molt reconeguda, amb uns prismàtics de 15 augments, i un diàmetre de lent objectiu de 70mm, força més grossos i pesants. Tot i així no solen ser gaire més cars que els que tinc jo, els Olympus 10x50, al voltant d'uns 100€. Vegeu-los:

N'hi ha fins i tot de més grans, però aleshores el trípode no és recomanable, és necessari!
Per acabar, un parell de vídeos interessants sobre els binoculars/prismàtics per astronomia:




dilluns, de juliol 4

Linux Mint 18


Sembla que aquest final de primavera i inici d'estiu ens porta moltes novetats "linuxeres". Aquest cop es tracta de Linux Mint 18, una distribució de Linux, basada en Ubuntu 16.04, que pretén facilitar la feina de l'usuari instal.lant tots els connectors i llibreries necessàries per poder reproduir tots els continguts de la web i fitxers multimèdia.
Aquesta versió anomenada "Sarah", tindrà actualitzacions de seguretat fins el 2021, i es pot descarregar, de moment, amb els entorns d'escriptori "Mate", i "Cinnanom".
Inclou un gestor d'actualitzacions millorat que permet instal.lar diferents versions del nucli, i que al mateix temps és més fàcil de configurar oferint més estabilitat i seguretat.
Podeu descarregar la versió amb l'entorn Mate des d'aquest enllaç o si no la versió amb l'entorn Cinnanom.
 

dissabte, de juliol 2

Fedora 24



Fa poc s'ha publicat la versió 24 de Fedora, una de les distribucions de Linux més usades, i que és el camp de proves de Red Hat Enterprise. Aquesta versió porta el Gnome 3.20, i el gestor de paquets suporta el format "Flatpak". També inclou millores en la usabilitat, com ara la configuració dels dispositius d'entrada, impressores, una millor interfície de cerca, entre d'altres coses. 
També inclou el nucli 4.5.7, Firefox 47, LibreOffice 5.1, entre d'altres paquets.
Us podeu descarregar la imatge ISO per arrencar en viu (DVD o USB),  orientada a estacions de treball que inclou l'instal.lador, o també la versió per Servidors des d'aquest altre enllaç.

divendres, de juny 17

Stellarium




Stellarium és un programari que ens permet aprofundir en els nostres coneixements d'astronomia. Més concretament, fa la funció de programari de simulació d'un planetari, és a dir, donada una situació geogràfica i una hora i data determinades, i fent servir el maquinari d'acceleració 3D, ens dibuixa l'aspecte que tindria el cel, amb tots els planetes, estrelles més conegudes, galàxies, satèl·lits artificials, i d'altres objectes de l'espai profund.
També permet buscar un objecte a partir del seu nom, dibuixa les constel·lacions, localitza els objectes Messier, permet avançar o endarrerir ràpida o lentament l'hora, i simular el què veuríem a través d'un telescopi, entre moltes altres prestacions.
També té un sistema d'scripts i connectors molt complet per ampliar-ne la funcionalitat, i que no es quedi mai obsolet a mesura que es van descobrint nous objectes.
Si t'agrada l'astronomia i vols començar a conèixer el cel nocturn, i començar a situar-te, aquest programari és fantàstic i molt complet. A més a més és lliure i gratuït. Us el podeu descarregar des d'aquest enllaç.
Aquí podeu veure l'aspecte del programa executant-se:



dilluns, de juny 6

Ubuntu 16.04


Fa poc que s'ha publicat la versió 16.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars a nivell d'escriptori de Linux. 
Aquesta versió anomenada "Xenial Xerus", és de les anomenades LTS (Long Term Support), és a dir, té actualitzacions de seguretat durant un període més llarg que les altres versions, concretament de 5 anys.
A mi particularment no m'agrada massa l'entorn gràfic de la versió Ubuntu estàndard, que porta Unity. Prefereixo la versió d'Ubuntu amb XFCE (Xubuntu), perquè té una interfície més familiar, i al mateix temps és més lleugera en l'ús de recursos.
Si teniu un ordinador encara més limitat (amb menys d'1GB de RAM), podeu fer servir la variant Lubuntu, amb l'entorn gràfic LXDE.
Us podeu descarregar Ubuntu des d'aquí, o alternativament Xubuntu (32 bits), i Lubuntu (32 bits).
Qualsevol de les variants exposades són una excel.lent alternativa a Windows, si som conscients de les seves limitacions en quant a suport de maquinari i programari específic.

dissabte, de juny 4

LG G4c



Fa mig any que vaig canviar el mòbil que tenia (un Samsung Galaxy Mini 2), per un LG G4c. El mòbil vell ja tenia una bateria una mica feta malbé, que durava menys d'un dia, i degut a les seves limitades prestacions (una sola CPU a 800 MHz, 512MB de RAM, 4GB interns), ja hi havia aplicacions que no funcionaven.
Amb un pagament a terminis de 5€ al mes (120€ en total), vaig aconseguir canviar-lo per el LG-G4c, un mòbil molt més modern i amb unes prestacions molt millors. Val a dir que en el moment de la compra aquest mòbil lliure valia entre 150-170€, de manera que el descompte va ser considerable.
De fet encara es pot trobar aquest mòbil per 130-150€ i encara té unes prestacions prou bones.
Les característiques de l'LG G4c són:

  • CPU Quad-core 1.2 GHz Cortex-A53
  • GPU Adreno 306 400 MHz
  • 1GB de RAM
  • 8GB d'emmagatzematge intern, ampliable mitjançant ranura microSD
  • Pantalla de 5 polzades d'alta definició (720x1280).
  • Càmera primària de 8MPixels, amb flash LED, càmera frontal 5Mpixels
  • 4G
  • Bateria de 2540 mAh
Inicialment portava l'android 5.0, però posteriorment s'ha actualitzat a la versió 6.0,
És un mòbil de prestacions mitjanes, i quan es tenen moltes aplicacions obertes (més de 6 o 8), es pot arribar a "encallar" una mica. Tot i així des que va amb l'Android 6.0, el seu funcionament és força més fluid, i gairebé no s'encalla mai. El processador és molt ràpid, potser la única pega que li trobo és la ram una mica justeta, 1.5 o 2GBytes serien ideals per aquest mòbil.
Un punt fort és la pantalla, amb molt bona definició, colors molt definits i força brillant.
La bateria també és força bona, i amb un ús habitual em dura 2 dies aproximadament, més o menys el doble que la del mòbil vell.
La càmera, malgrat no ser tan bona com la d'un iphone, per exemple, fa fotos prou bones amb colors bonics i molt bona definició. Vegeu-ne un exemple: 


Si busqueu un mòbil en general que estigui bé de preu i tingui unes prestacions raonables, aquesta pot ser una molt bona opció.

diumenge, d’octubre 11

Actualitzant l'HTPC

He decidit convertir l'ordinador que tenia d'HTPC a un PC secundari capaç de poder executar qualsevol joc antic que funcioni amb l'XP amb garanties, per això ahir vaig fer-li uns canvis que consisteixen en posar una nova targeta gràfica i treure la targeta wifi (que ja no necessitarà perquè el connectaré per cable al router).
Aquest HTPC fins ara tenia la següent configuració:
  • AthlonII X4 640 (3.0GHz, 2MB cache, quad core).
  • Placa base ASUS socket AM3 M4N68T-M
  • 4GB DDR3 1333 (2x2GB)
  • Targeta gràfica ASUS Silent Geforce 210 1GB DDR3.
  • Disc dur Samsung 250GB SATA2 7200rpm, 64MB cache.
  • DVD-RW ASUS
  • Font d'alimentació Tacens RADIX ECO 500W
  • Caixa NOX media slim
Per millorar el rendiment en 3D, volia una targeta gràfica significativament millor però amb dissipació passiva sense ventilador per evitar sorolls. Al final vaig trobar una Geforce 730GT amb 2GB DDR3 amb dissipació passiva, baix perfil i fabricada per ASUS (~80€, tot i que es pot trobar més barata online):



Primer cal adaptar-la a la caixa de baix perfil canviant els suports metàl·lics corresponents, només cal descargolar un cargol principal, i els que es cargolen a l'endollar el monitor, un procediment fàcil:




Finalment, tot i que la targeta fa servir un slot PCI-e x4, es pot connectar sense problemes a un slot PCI-e x16 de la placa base, i queda de la següent manera:


Després de comprovar el funcionament, i instal.lar els darrers drivers, vaig optar per fer dos proves de rendiment amb el programari Unigine Tropics, i Unigine Valley, que es poden descarregar gratuïtament des d'aquest web.
Aquí teniu els resultats comparatius amb la Geforce 210 i la Geforce GT730 (les unitats són imatges per segon, mínim, mitjana i màxim. Les proves es van fer amb el monitor on el vaig endollar a una resolució de 1280x1024, amb filtre AntiAlias 4x, detall alt, i fent servir les llibreries DirectX9 (per la limitació de l'XP).
Per a l'Unigine Tropics:


min mitjana max
Geforce 210 4,6 6,6 11,1
Geforce GT730 13,5 21,2 32,3

 

Per a l'Unigine Valley:


min mitjana max
Geforce 210 1,7 2,5 4,3
Geforce GT730 6,8 10,7 20,2

 
Podem veure que per al primer test, el rendiment mitjà de la Geforce GT730 és 3.2 vegades millor que el de la Geforce 210, i en el segon 4.3 vegades. Aquest rendiment permet jugar a jocs antics que funcionen amb Windows XP amb detall alt, sense cap problema i alguns de més moderns. Vaig provar el Doom3, Max Payne, i Left 4 Dead i en tots els casos l'animació era fluïda amb la Geforce GT730.

dissabte, de març 14

Convertir un disc dur de portàtil en un disc USB extern.

Després d'actualitzar el disc dur del portàtil a un SSD, em va quedar la pregunta de què podria fer amb el disc dur que em sobra. 
Degut a la mida relativament petita (2.5 polzades), una bona opció és convertir aquest disc dur en un disc dur extern, i d'aquesta manera fer-lo servir com a suport per còpies de seguretat o transportar informació.
Per fer això, només cal comprar una capsa de disc dur extern USB, perquè així ens assegurem que el podem utilitzar en qualsevol ordinador. Caldria que la capsa suportés l'estàndard USB 3.0, doncs així maximitzem el rendiment i evitem possibles colls d'ampolla que podrien passar fent servir una capsa USB 2.0. 
En el meu cas aquesta capsa USB 3.0 em va costar 10€, i el disc dur que provenia del portàtil era un Western Digital Scorpio Black de 320GB, que és dels discs mecànics de portàtil amb més rendiment, amb una bona quanitat de memòria cau i 7200 rpm.
Aquí podeu veure el disc dur i la capsa USB:


Veiem que la capsa USB que sembla metàlica (potser alumini), porta un tornavís específic pels cargols petits que inclou, i un cable USB 3.0 ben gruixut, tot un detall de qualitat.
el primer pas consisteix en desmuntar la capsa USB 3.0:


Tot seguit cal treure la petita placa de circuit integrat que fa de pont SATA a USB 3.0:


El connector negre és el SATA i el petit metàlic és l'USB 3.0, que em sona d'haver-lo vist en altres discs durs externs, tot un detall per si mai s'espatlla el cable, doncs no cal comprar tota una capsa nova. A la dreta hi ha el led , que sembla petit però és molt brillant.
Ara connectarem el disc amb la placa conversora SATA a USB :


I posem el conjunt dins la capsa del disc dur extern:


Tapem l'estructura de la capsa amb el protector:


Tot seguit cal localitzar el tornavís i els dos cargols que venien amb la capsa:


Collem els dos cargols perquè quedi tot ben fixat:


Ja podem connectar el cable USB proporcionat :



I connectem el disc dur a un port USB 3.0 del PC per comprovar que es detecta correctament i que la mida del disc és la correcta (aquí li havia acabat de donar format) :



I finalment una petita prova de velocitat copiant un fitxer gran (una imatge ISO), assolint uns 100 MBytes/segon, que no està gens malament per un disc dur extern!


Feina feta!

dilluns, de febrer 9

10 anys de blog

Sembla mentida, però ja fa 10 anys que vaig començar a escriure en aquest blog. Primer de forma molt constant, després de forma intermitent, tot i que mai l'he abandonat del tot. Alguna de les coses que he escrit serveixen per adonar-se de la evolució del maquinari i dels sistemes operatius durant un període de temps que en informàtica ja és considerable.
Seguiré escrivint articles quan tingui coses interessants per explicar.

dimecres, de novembre 12

Un video de prova del meu PC principal.

Aquí el podeu veure, disculpeu la mala il·luminació ...


En podeu veure les especificacions aquí