Quan un comença a introduir-se en el món de l'astronomia, i intenta començar a mirar el cel i aprendre la situació de les principals constel·lacions, planetes i d'altres objectes, de seguida li venen ganes de tenir un aparell que faciliti aquesta observació.
Una temptació és comprar un d'aquests telescopis barats que es poden trobar des de 50€, la qual cosa és un error monumental, perquè degut a la seva mala construcció i poca qualitat, acaben provocant més frustracions que altra cosa.
De fet, quan un comença amb l'astronomia, hi ha una eina molt més pràctica, i que penso que és millor i més fàcil d'usar que un telescopi d'aquests tan barats: els binoculars o prismàtics.
Pot ser que ja en tinguem uns, i en aquest cas, el millor que podem fer és provar a veure si ens satisfan per a la observació astronòmica, però pot ser que no siguin prou bons o no es vegin prou bé, i ens plantegem de comprar-ne uns de nous.
Quan comprem uns prismàtics, hi ha una sèrie de factors que hem de tenir en compte. Primer de tot la qualitat de la òptica: uns prismàtics no serveixen de res si no podem veure els objectes ben definits. Sovint els prismàtics (i d'altres instruments òptics), presenten distorsions en la forma de la imatge i aberració cromàtica. La primera es manifesta en la distorsió de les formes dels objectes que estem visualitzant, de forma que les línies rectes es veuen corbes, etc. La segona és fàcilment visible quan enfoquem un objecte llunyà amb vores, si veiem l'objecte envoltat d'un color vermellós/blavós.
Quan passa això, la qualitat de la òptica no és massa bona i cal evitar-lo. La única forma de saber-ho és fer una prova personal amb els nostres ulls d'aquests prismàtics.
Dos altres factors que hem tenir en compte, són els augments i el diàmetre de les lents.
Els aguments és un número que, normalment, varia entre 6 i 20, i que ens indica, la distància aparent relativa la que veiem l'objecte. Així per exemple, 6 augments, vol dir que veiem l'objecte com si estés situat a 1/6 part de la distància real, 10 augments a una desena part, i així successivament.
Per a veure objectes astronòmics, els augments recomanats van des dels 7 fins als 15, aproximadament, essent 10 un bon valor. Hem de tenir en compte, que com més augments tingui uns prismàtics, més gran es veurà l'objecte observat, però el camp visual que podrem veure serà més petit (veurem una part del cel més petita), i que qualsevol tremolor en el pols es multiplicarà fent més dificultosa la visió.
Hi ha prismàtics amb zoom, és a dir, amb augments variables que poden anar per exemple de 10 a 30, però això no sol funcionar massa bé si no són de molt alta qualitat i molt cars. Crec que és millor escollir uns prismàtics amb un augment fix.
Un altre paràmetre que hem de tenir en compte és el diàmetre de les lents que fan d'objectiu. Com més gran és el diàmetre de les lents que fan d'objectiu, més quantitat de llum poden captar, i per tan, tenim la capacitat de veure objectes menys lluminosos.
Per tal de veure planetes, que són molt brillants, no cal que siguin molt grans, però si volem veure objectes menys lluminosos, millor que el diàmetre de les lents sigui més gran. Aquest diàmetre es mesura en mil·límetres, i pot anar des de 20 fins a 80 o més.
En el cas d'uns prismàtics, cal tenir en compte que com més gran és aquest diàmetre, més grossos i pesants són. Jo personalment, crec que un diàmetre de 50 mm és bo per poder veure objectes poc lluminosos i al mateix temps tenir uns prismàtics relativament portables, que no pesin massa.
També hem de tenir en compte que si dividim el diàmetre de les lents objectiu pel nombre d'augments, obtenim el diàmetre de la pupil.la de sortida (la mida de la imatge que podem veure en els oculars). Per anar bé, hauria de ser entre 5 i 7 mm. En el cas d'uns prismàtics amb un diàmetre de lent objectiu de 50mm i 10 augments, aquest diàmetre és de 5mm, que permet que els nostres ulls captin gairebé el màxim de llum possible.
Tenint en compte tots aquests paràmetres, vaig fer una recerca a Internet, de quins prismàtics em podia comprar, i vaig arribar a la conclusió que els Olympus 10x50 DPS-i eren una bona opció.
10x50 significa que tenen 10 augments, i un diàmetre de lent de 50mm. Pesen menys d'un quilogram, i tenen una bona qualitat òptica, que permet veure detalls de la lluna, els satèl.lits galileans de Júpiter, i algunes galàxies i nebuloses poc brillants. A més són força robustos, recoberts de goma de bona qualitat que fa més fàcil agafar-los, i permeten veure objectes llunyans de dia amb bon detall. Aquí podeu veure l'aspecte que tenen:
Val a dir que el preu aproximat ara mateix és d'uns 89€ però pot ser que tingui variacions, i el trobeu més barat.
Hi ha prismàtics encara més grossos que tenen lents objectius més grosses, i amb més augments, que permetran veure més detalls de la lluna, tot i que per veure més detalls d'altres planetes, realment, es necessita un telescopi amb molts més augments. A més, l'inconvenient d'aquests és que pesen força més, i s'ha de tenir un pols molt ferm per poder fer observacions duradores. És una opció, però en aquest cas és recomanable disposar d'un trípode que fa la observació més estable i cansa menys.
Un altre opció molt popular com a prismàtics per a l'astronomia serien els Celestron SkyMaster 15x70, una marca molt reconeguda, amb uns prismàtics de 15 augments, i un diàmetre de lent objectiu de 70mm, força més grossos i pesants. Tot i així no solen ser gaire més cars que els que tinc jo, els Olympus 10x50, al voltant d'uns 100€. Vegeu-los:
N'hi ha fins i tot de més grans, però aleshores el trípode no és recomanable, és necessari!
Per acabar, un parell de vídeos interessants sobre els binoculars/prismàtics per astronomia:
