La veritat és que la conferència va estar prou bé, i que els assistents vam passar una estona agradable i divertida.
Mentre el senyor director i el cap de departament d'Informàtica presentaven a l'Stallman, aquest es va posar cap cot a sobre la taula fent com si dormís. En aquell moment em vaig adonar que l'espectacle estava assegurat:
La xerrada va començar una mica freda, amb la sensació que Stallman només feia que repetir una lliçó apresa de memòria. Però després, va començar a introduir uns quants acudits i la cosa es va animar.
Va criticar molt a Microsoft , el seu dimoni particular, però també d'Apple, encara que no amb la contundència que seria d'esperar (el DRM dels productes d'Apple encara són més restrictius que els de Microsoft). Sorprenentment, no va gosar criticar empreses proveïdores de serveis d'Internet com ara google o facebook, que en la meva opinió són encara més perilloses, i no va fer referència a la invasió de la privacitat que promouen aquestes.
També em vaig assabentar que no s'estima gens a Linus Torvalds, perquè segons ell no segueix gaire la filosofia GNU, i que la utilització del Kernel de Linux és més per necessitat que per convicció. L'argument que va fer servir va ser que Linus Torvalds té massa poder i que decideix de forma poc democràtica quines parts entren al nucli de Linux i quines no.
Evidentment ens va recordar que s'ha de dir GNU/Linux, i que en cap cas hem de dir només Linux, com fan a la pàgina d'Ubuntu, per posar un exemple qualsevol.
També va parlar de les llibertats fonamentals del programari: la d'utilitzar, analitzar el codi font, poder-ne fer modificacions i poder redistribuir-les.
Hom està totalment d'acord en què és desitjable disposar d'aquestes llibertats, i en la meva tasca docent, sempre intento utilitzar programari lliure quan és possible.
Però vet aquí, la meva discrepància envers el discurs d'Stallman: ens va dir que en una escola no s'hauria d'ensenyar cap mena de programari propietari. Això a mi ja no em va agradar tan, perquè d'entrada sona a prohibició, una mica en contradicció de l'esperit de la llibertat d'elecció, i per altra banda, considero que hi ha una part molt important del mercat del programari que està basat en programari privatiu, i que els alumnes han de tenir competències també amb aquest tipus de programari. Resumint, m'agrada el programari lliure, l'utilitzo sempre que puc, però no m'agrada que m'imposin res, i particularment que m'imposin la utilització de cap tipus de programari, encara que aquest sigui lliure.
Després de totes aquestes explicacions, el senyor Stallman, va assumir la seva altra identitat com a apòstol de l'església d'emacs (un editor de textos per a sistemes GNU/Linux com diria ell), i ens va fer el seu sermó sobre els manaments d'aquesta església, equipat amb una túnica negra, i una aureola, que crec que és un tros de disc dur de fa molts i molts anys. Va ser molt divertit, i tothom es va fer un tip de riure.
El toc final el va dur a terme mitjançant la realització d'una subhasta d'un llibre d'assaig i de reflexions que havia escrit ell mateix, que es va adjudicar un professor del departament d'Informàtica per un "mòdic" preu de 120 euros... tot sigui per la causa GNU!
Després va vendre uns quants llibres a un preu més assequible de 18€, i va permetre als presents fer-nos fotos amb ell.
En fi, tot un espectacle, força divertit, i malgrat no hi estiguis al 100% d'acord, Stallman és un senyor que fa reflexionar, i al qual respecto per la seva coherència amb les seves idees.
