Realstorm Benchmark 2004

Seguint amb la sèrie de posts dedicats a analitzar el rendiment dels processadors, avui parlo d'aquest programa anomenat Realstorm Benchmark 2004 que podeu baixar d'aquest enllaç. Aquest programa, serveix per avaluar el rendiment del processador, però ho fa d'una forma força espectacular: presenta tot una seqüència d'imatges en 3 dimensions emprant la tècnica coneguda com a "raytracing", o traçat de raigs de llum i ho fa en temps d'execució (temps real). Els efectes de llum són el punt fort d'aquesta mena de barreja de "demo" i "benchmark", és a dir, un entremig entre un programa per mesurar el rendiment i per veure imatges espectaculars.
Després d'executar el programa i veure toa la seqüència, anem a la secció "browse results", i veurem el nombre mitjà d'imatges per segon, i un historial de les imatges per segon durant tota la reproducció. Tot seguit vegem els resultats obtinguts amb els 3 equips de proves (un Athlon a 1.4 GHz, un AthlonXP 2800+ i un Athlon64 3400+):

Podem interpretar els resultats millor en la gràfica següent:

Anem a veure els resultats de forma relativa, prenent com a referència el resultat obtingut amb l'AthlonXP 2800+ (que tindrà el valor 1):

Vegem aquests resultats de forma gràfica:

Si prenem com a referència el processador AthlonXP 2800+, veiem que l'Athlon a 1.4 GHz, només assoleix un 56% del seu rendiment, o dit d'una altra manera, l'AthlonXP 2800+ és un 78% més ràpid que l'Athlon a 1.4 GHz.
Si ara ens fixem amb el processador Athlon64 3400+, veiem que és 2.36 vegades més ràpid que l'Athlon a 1.4 GHz, quan en realitat la relació entre les freqüències de funcionament és de 1.71 vegades. Això fa evident que l'Athlon64 és més eficient, és a dir, executa més instruccions per cada cicle de rellotge.
Comparant l'Athlon64 3400+ i l'AthlonXP 2800+, veiem que el primer és un 32% més ràpid que el segon, és una diferència important, però força menor que la que existia entre l'Athlon a 1.4 GHz i l'AthlonXP 2800+. És clar que en aquest cas, la diferència entre les freqüències de funcionament del 3400+ i el 2800+ és només d'un 15%. Això també ens indica que l'Athlon64 és més eficient que l'AthlonXP, és a dir, executa més instruccions per cicle de rellotge i per això té un rendiment tan alt, a freqüències relativament "baixes", sobretot si les comparem amb un pentium 4.
Una altra cosa que crida l'atenció, és que aquestes dades obtingudes amb aquest programa, no difereixen massa de les obtingudes amb el programa "CPU Mark99", tot i que la natura de les instruccions utilitzades són força diferents, només cal que reviseu el post anterior.

Firefox 1.0.2

Ja està disponible la nova versió 1.0.2 del navegador Mozilla Firefox. Aquesta versió no aporta cap novetat important, però arrecla alguns forats de seguretat detectats en la versió anterior (1.0.1). La podeu descarregar en Català des d'aquest enllaç.

Rendiment amb CPU Mark 99

Avui enceto tot un seguit de posts en què aniré analitzant el rendiment del nou processador del què disposo en el meu PC (un Athlon64 3400+) , comparant-lo amb el que tenia anteriorment (AthlonXP 2800+), i un Athlon a 1.4 GHz que també tinc per casa.
La primera prova l'he fet amb aquest programa anomenat CPU Mark 99, que és gratuït i el podeu descarregar des d'aquest enllaç.
És un programa força antic, però que serveix per donar-nos una ida aproximada de la potència de procés teòrica del processador que tenim instal.lat en el PC executant tot un seguit d'operacions que solen utilitzar els programes més habituals. He observat que influeix força la presència i tamany de la memòria cau de segon nivell, la velocitat de la memòria principal del sistema, i evidentment, el tipus de processador i velocitat de funcionament d'aquest.
Doncs bé, després de la seva execució, aquest programa ens retorna un número, que representa la potència relativa del nostre processador prenent com a referència un 486DX a 33 MHz. Evidentment, els nombres que obtenim amb els processadors actuals són molt alts, el què ens fa pensar en l'augment espectacular de potència de procés en un període d'uns 10 anys.
Aquí podeu veure una primera taula amb els resultats obtinguts amb aquests 3 processadors que he anomenat abans:

D'aquesta taula en podem elaborar un gràfic per veure més còmodament aquests resultats:

Podem veure que l'increment de rendiment que es produeix al passar del 1.400 al 2800+ és molt considerable, al voltant del 63%, i també al passar del 2800+ al 3400+, tot i que en aquest cas no és un increment tan gran (al voltant del 32%). En la següent taula, podem veure els rendiments relatius respecte al AthlonXP 2800+:

Veiem que l'Athlon a 1.4 GHz té el 61% del rendiment del Xp2800+, i que l'Athlon64 3400+ supera en un 32% el rendiment l'XP2800+.

CPU-Z

CPU-Z, és un programa que serveix per identificar el processador del sistema, donant-nos una informació molt completa sobre el model, la freqüència de funcionament, el joc d'instruccions suportat, la memòria cau (cache), fins i tot ens informa sobre el model de la placa base, el xipset, i els mòduls de memòria instal.lats!.
CPU-Z és un programa molt petit (solament ocupa uns 170KBytes), que no cal ni instal.lar (només descomprimir-lo), el què el fa altament portable (el podem copiar en un disquet o en un disc usb i fer-lo servir sense privilegis d'administrador.
Aquest programa el podeu descarregar des del següent enllaç : CPU-Z 1.27.
Aquí podeu veure una captura de pantalla del programa amb el meu nou processador:

Athlon64

Fa una setmana vaig encarregar un processador Athlon64 3400+ en socket 754 i la placa corresponent (una Gigabyte K8Ns). El dissabte passat em va arribar el material el tenia muntat i el vaig passar a recollir a la botiga.
Pensava que amb sort no caldria reinstal.lar l'XP, perquè abans tenia una placa amb el xipset nvidia nforce2 ultra400, i la nova té xipset nvidia nforce3, i al ser del mateix fabricant estaria de sort, però no... no acabava d'arrencar mai i em vaig decidir per formatar la partició de sistema i instal.lar de zero. Un cop feta la instal.lació de l'XP, el SP2 i tots els drivers, vaig anar a instal.lar el panda 2005, però per alguna raó desconeguda l'ordinador es reiniciava sol cada cop que arribava a l'escriptori. Per més pega, no es deixava desinstal.lar, i vaig optar per tornar a fer la instal.lació i posar el Panda 2004, perquè total l'XP va trigar uns 15 minuts a instal.lar-se (amb el vell trigava 25). Aquest cop es va instal.lar bé i ja funciona sense problemes.
Una conseqüència de la reinstal.lació de l'XP o altres windows, és que si tens instal.lada alguna distribució de Linux, normalment esborra el gestor d'arrencada, i per tan, et provoca un problema afegit. Això ja ho havia resolt una vegada quan tenia el Mandrake, arrencant amb el CD d'instal.lació i escrivint "linux rescue", gairebé ho feia tot sol.
Però amb el Fedora és una mica complicat, suposo que són coses del grub, i no me'n vaig sortir. Com que darrerament també tenia problemes amb les unitats USB, vaig optar per reinstal.lar de zero també, i em vaig trobar amb la "desagradable" sorpresa que les X no funcionaven. Vaig recordar un altre cop que havia resolt aquest problema arrencant des d'un LiveCD d'Ubuntu, i copiant el fitxer de configuració de les X (/etc/X11/xorg.conf). Ho vaig tornar a fer, i si , funciona, però surt un error tot estrany que m'hauré de mirar.
Com veieu, cada cop que et canvies la placa base, tens feina per una bona estona, sort que estic de vacances :D.
Estic preparant ara tot un seguit de posts sobre el rendiment d'aquest nou procesador i el sistema en general comparat amb l'antic, i com que hi ha moltes proves ho aniré fent de mica en mica.

FC4 test1 i altres temes...

Doncs abans d'ahir vaig provar d'instal.lar el Fedora Core 4 Test1... i no :(. Semblava que tot funcionaria bé, l'instal.lador és el mateix de sempre, o sigui que era impossible de perdre'm, ja havia eliminat les particions que tenia del Fedora 3, per tornar-les a fer de nou i experimentar des de zero. Però un cop fetes les particions, resulta que el botó "Next" per tirar endavant no es deixa "apretar" i no hi va haver manera de continuar :(. Suposo que aquesta versió és encara molt experimental i no acaba de funcionar del tot bé... paciència! segons la planificació preliminar, la versió definitiva de Fedora 4 sortirà el 6 de juny... total tampoc queda tant!.
Per altra banda , en teoria avui tindré l'equip amb la placa base i cpu noves, un Athlon64 3400+ en socket 754, i una placa base Gigabyte K8NS amb xipset nforce3, el dissipador serà un Gigabyte 3D Cooler Ultra. Quan pugui faré proves de rendiment i escriuré un post amb els resultats.

Fedora Core 4 test1

LLegeixo a distrowatch.com , que avui s'ha publicat la primera versió preliminar (que s'anomena test 1), del què serà la nova versió de la distribució Fedora Core 4. Aquesta versió pot ser que tingui algun bug, i que alguns dels programes que incorpora no siguin del tot estables... jo potser me la baixo i la provo en algun pc a veure què tal.
Si la voleu prova de baixar, aquí teniu un enllaç (versió per processadors 386 i superiors), i aquí un altre enllaç (per AMD 64)

la instal.lació de gambas...

Sembla que el títol és de broma, però no... Gambas significa (Gambas Almost Means BASic), és a dir, un entorn visual de desenvolupament de programes utilitzant BASIC. El què és sorprenent és que aquest entorn de programació funciona sota linux. Feia temps que cercava una forma senzilla de fer programes simples per linux, i no havia trobat res que fos fàcil ni senzill, per això em va sorprendre aquest entorn quan el vaig trobar.
Si teniu uns coneixements mínims de Visual Basic, de seguida podreu començar a generar aplicacions amb Gambas, doncs la sintaxi és molt i molt semblant. L'avantatge és que l'aplicació és totalment gratuïta al contrari que Visual Basic. La única "pega" que hi he trobat és que no disposa de gaire documentació a part d'un wiki a internet. Però suposo que ja anirà millorant el tema de documentació.
Pel què fa a la instal.lació he estat cercant rpm's per Fedora 3, però no n'he trobat cap que funcionés, de totes formes és relativament fàcil baixar-se el paquet en format .tar.bz2 i compilar-ho i fer la instal.lació. Si algú té ganes de provar, tot seguit poso aquí un mini manual de com fer aquesta instal.lació:

1. Hem de baixar el fitxer en format .tar.bz2 des de la següent pàgina web:

http://gambas.sourceforge.net/download.html

2. Un cop està baixat el paquet (en el moment d'escriure aquesta guia correspon a la versió 1.0.4), escrivim el següent per tal de descomprimir el seu contingut.

$ tar -jxvf gambas-1.0.4.tar.bz2

3. Ens situem al directori on hi ha tots els fitxers comprimits:

$ cd gambas-1.0.4/

4. Primer executem el procés de configuració de la compilació posterior (ara com a root):

# ./configure

5. Després de fer tot un seguit de comprovacions sobre les llibreries instal.lades en el sistema, el compilador, i altres aspectes, s'acaba el procés de configuració, hem d'iniciar el procés de compilació de l'aplicació amb la comanda make:

# make

6. El procés de compilació pot trigar diversos minuts. Un cop acabat, hem de fer el procés d'instal.lació amb la comanda següent:

# make install

7. L'aplicació s'haurà instal.lat en el directori /opt/gambas, i per executar-la, haurem d'anar al directori /opt/gambas/bin i escriure ./gambas

bloquejar els popups flash amb Firefox 1.0 o 1.0.1

En algunes pàgines web, apareixen al mig de la pantalla anuncis amb flash que inicialment no són tractats per Firefox com a finestres emergents, perquè de fet, no obren cap altra finestra de navegador. Com que per defecte Firefox no les bloqueja, m'he trobat més d'un cop que estàs en una pàgina web llegint alguna cosa i t'apareix allà al mig un anunci amb flash, la qual cosa molesta força, doncs no et deixa llegir allò que t'interessa.
Bé, doncs cercant per la xarxa he trobat un possible mètode per eliminar aquests "popups flash". Es tractaria de seguir els següents passos:

- Obrim el Firefox 1.0 o 1.0.1.

- Escrivim en el camp d'adreça : "about:config", i premem retorn

- Fem un clic amb el botó dret del ratolí i seleccionem la opció "nou" , i "enter".

- En el quadre de diàleg que apareix, escrivim: "privacy.popups.disable_from_plugins", premem "D'acord"

- En el següent quadre de diàleg escrivim 2, i premem altre cop "D'acord".

En teoria fent això ja n'hi ha prou. Jo tot just ho he fet fa una estona, ja veurem si realment funciona.

anjuta

Fa temps que cercava una aplicació per programar en Linux que no fos massa complicada de fer funcionar, sempre he volgut comprovar que, efectivament el codi de C és portable, i provar de compilar i fer funcionar els meus vells programes escrits en C en una consola de Linux.
Cercant he trobat aquesta aplicació anomenada "Anjuta", que té un aspecte similar a la del "turbo c" per windows. L'avantatge és que és totalment gratuïta, i la podem baixar des del següent enllaç.
L'únic problema que m'he trobat, és que a l'utilitzar segons quines funcions que estan en determinades llibreries, no acabava de funcionar. Ho he resolt afegint el paràmetre "-lm" al linkador (això es pot fer des de les opcions de configuració del mateix programa).
Espero poder aprendre a fer funcionar bé aquest entorn de desnevolupament d'aplicacions i aplicar-ho a la meva feina.