Moodle...

Demà començo un curs que està basat en aquesta eina, que és una mena de portal per a la gestió de materials didàctics i cursos telemàtics. De moment no en conec gaire les característiques, espero aprendre la seva funcionalitat per aplicar-la a la meva tasca educativa. De totes maneres, ja la he instal.lat en un parell d'ordinadors i aquí us explicaré una mica les passes per tal d'aconseguir-ho en Linux:

- En primer lloc cal descarregar el paquet que podeu obtenir des d'aquest enllaç
- Després, un cop baixat a la nostra carpeta personal, cal descomprimir el paquet en format tgz amb la següent comanda:

# tar -zxvf moodle-1.5.tgz

- Un cop descomprimit, cal moure tot el directori moodle, a la carpeta arrel de l'apache (que en la majoria de distribucions és a /var/www/html). Ho podem fer amb la comanda:

# mv moodle/ /var/www/html/

- Ara caldrà assegurar-nos que tenim instal.lats l'apache (servidor web), el mysql, i que tenim instal.lat l'intèrpret de PHP. Ho podem comprovar amb les comandes:

# cd /etc/init.d
# ./httpd status
# ./mysqld status

Si no estan iniciats, caldrà iniciar-los:

# ./httpd start
# ./mysqld start

Si no tenim aquests serveis instal.lats, cal instal.lar-los abans que el moodle, doncs si no, no funcionarà. Amb fedora ho podem fer fàcilment amb l'eina yum.

- Un cop fet això, caldrà crear una base de dades anomenada "moodle". La forma més senzilla és usant phpmyadmin

- Un cop creada la base de dades, és hora d'engegar el navegador i a la direcció escriure-hi "localhost/moodle/". Si tot va bé, sortirà un assistent que ens ajudarà a la configuració de Moodle.

Les tàctiques obscures d'intel.

AMD ha fet una demanda a intel, explicant com aquest darrer mantenia el seu monopoli en el mercat dels processadors x86 a base de coaccionar els seus clients per tal que no fessin tractes amb AMD. AMD identifica fins a 38 companyies que han estat objecte de coacció per part d'intel. Intel ara mateix domina al voltant del 80% del mercat de microprocessadors.
No és el primer cop que veiem una companyia d'aquesta magnitud emprant tàctiques en contra del mercat lliure. Microsoft ha estat acusada d'utilitzar tàctiques semblants a les d'intel, les quals en cap cas són justificables.
Esperem pel bé del mercat dels processadors i sobretot pels usuaris, que aquest mercat sigui cada cop lliure, gràcies a la competència d'AMD tenim microprocessadors potents a preus molt assequibles. Però això no s'hauria d'acabar aquí, hi hauria d'haver més diversitat d'opcions i de preus, en cas contrari podem passar d'un monopoli d'intel a un oligopoli d'intel i amd, la qual cosa tampoc és bona.
Podeu llegir informació més detallada d'aquest fet des d'aquest enllaç

AMD Athlon64 FX-57

Avui mateix AMD ha presentat aquest nou processador, el qual compta amb una freqüència de funcionament de 2.8 GHz (la més alta en qualsevol processador d'AMD), 1MByte de cache de primer nivell i controladora de memòria de doble canal.
Aquest processador està basat en el xip anomenat "San Diego", fabricat usant una tecnologia de 90nm. Consumeix molt menys que els nous processadors d'intel (concretament 73W en plena càrrega, comparat amb els 155 d'un pentium4 XE a 3.73 GHZ), i incorpora com a novetat el joc d'instruccions SSE3 (presents en la darrera generació de pentium4).
Té un rendiment extraordinari, sobretot en aplicacions que no estan optimitzades per multiprocessador i particularment en jocs, àrea en la qual no té rival. La única pega, (i molt gran), és el seu preu: al voltant de 1000 $, que en euros segurament es traduirà a uns 900€.
La veritat és que aquest preu és molt exagerat, si tenim en compte que podem muntar un ordinador sencer amb bones prestacions pel preu d'aquest processador. En definitiva, un processador per persones molt molt riques i no saben com llençar els diners. Jo mai me'l compraria, encara que em sobressin.
Si voleu, podeu llegir un informe molt complet de rendiment des d'aquest enllaç:

http://www.xbitlabs.com/articles/cpu/display/athlon64-fx57.html

informàtica i estiu = problemes.

Darrerament amb la calor exagerada d'aquests dies, la temperatura de la CPU del meu PC (Athlon64 3400+) ha arribat a nivells rècord. Ahir mateix a la tarda va arribar als 61º. És clar, que això és amb els ventiladors funcionant al mínim (i per tan fent molt poc soroll). He apujat la velocitat del ventilador de la cpu i el posterior de la caixa que fa extractor a la meitat, i la temperatura de la CPU ha baixat uns 5º, ara està a 55º amb un ús del 100%. Si fes anar els ventiladors al 100% de la seva potència, la temperatura baixaria uns 5º més per situar-se al voltant dels 50º, però el soroll és força insuportable. Pel què fa a la GPU (el xip principal de la VGA), que és una Radeon X800XT, sembla que la seva temperatura s'estabilitza als 48º sense fer res, i al voltant de 65-67 en màxima càrrega. Tot i així, no he observat cap mena de problemes d'estabilitat, senyal que el sistema de refrigeració funciona prou bé. Per altra banda, sembla que la font d'alimentació de l'altre PC ha decidit deixar de funcionar definitivament. De cop i volta me l'he trobat apagat, i en prémer el botó d'engegada s'encenia i s'apagava de forma instantània. Per sort tenia per aquí una font d'alimentació vella de 300W a la qual només li funciona bé una de les dues línies, però l'he posat per sortir del pas. La font que s'ha espatllat era una genèrica de marca "Deer", amb una potència teòrica de 350W, que vaig comprar fa uns mesos per substituir a la de 300W que no funcionava del tot bé... que poc que ha durat!. Per acabar un consell: si no ho heu fet, desmunteu tots els ventiladors del vostre PC i netegeu-los a fons, faran menys soroll, rodaran millor, i augmentarà el flux d'aire, i per tant baixarà la temperatura. Jo vaig aprofitar una tempesta de llamps i trons el dimarts passat per fer-ho i va baixar uns 3º la temperatura de la CPU i de la GPU. Sens dubte, la millor arma que tenim per lluitar contra les temperatures excessives en l'interior dels PC's és tenir la mínima quantitat de pols a dins. Si no, mireu que pot arribar a passar:

Fins i tot sembla que s'hi facin tiraranys... amb un PC com aquest igual treus la tapa i surten insectes de grans dimensions:

impressions sobre Fedora Core 4.

Ara mateix estic escrivint aquest post des de Fedora Core 4, després d'haver fet la instal.lació aquesta mateixa tarda. Pel què sembla aquesta distribució encara no suporta massa bé la meva tarja gràfica (una ATi Radeon X800XT), per la qual cosa he hagut d'utilitzar l'instal.lador en mode text. Tot i així és molt fàcil d'usar, igual que l'instal.lador amb mode gràfic, però sense poder usar el ratolí.
Un cop acabada la instal.lació, ha estat el moment de preocupar-me per la tarja gràfica. He iniciat el servidor de les X amb un servidor genèric (VESA), i he baixat els control.ladors més nous d'ATI per Linux des de la seva pàgina oficial. Realment el nou instal.lador d'aquests drivers facilita molt i molt les coses.
Un cop aconseguit això, he reiniciat l'entorn gràfic, i ja ho tenia tot funcionant.
L'entorn gràfic per defecte de Fedora 4 és Gnome 2.10, amb un tema renovat que s'anomena "clear looks". La veritat és que té un aspecte força "professional", diferent del que es feia servir fins ara que era el "blue curve". De totes maneres, es poden baixar i instal.lar gran quantitat de tempes pel Gnome.
Per altra banda, el rendiment ha millorat respecte a la versió 3, i les aplicacions s'inicien més ràpidament, segurament degut a l'ús del compilador GCC 4.0. El mateix sistema també s'inicia més ràpidament: amb menys temps s'arriba a la pantalla de login.
En general la selecció de paquets que inclou és molt recent, fins i tot inclou una beta de la versió 2.0 de l'OpenOffice, una mica prematur pel meu gust, doncs la interfície està en anglès. Tot i així he aconseguit instal.lar el diccionari en Català (només d'ortografia), usant el mateix mètode que vaig emprar per fer-ho sobre la versió 1.1.3 present en Fedora Core 3 i que vaig explicar en aquest post . De totes maneres, aquest aspecte suposo que es resoldrà quan surti l'actualització a la versió 2.0 final, i podrem disposar de tota la interfície en Català.
Un altre aspecte que he trobat millorat, és el gestor de paquets yum. Ara per iniciar-lo per primer cop no cal escriure una comanda per importar la clau GPG (com s'havia de fer en la versió inclosa en Fedora 3), si no que ja ho demana automàticament al fer el primer "update" o actualització del sistema. Aquesta eina també mostra més informació sobre el procés, i permet accedir a més quantitat de programari (que abans s'havia d'instal.lar amb una eina externa com ara APT).
De moment no he trobat cap problema, excepte amb una aplicació anomenada Celestia, que és un simulador del sistema solar. Suposo que els drivers d'ATI per Linux encara no deuen funcionar al 100% amb aquesta distribució tan nova. Serà qüestió d'esperar que es resolgui en versions posteriors.
Després de unes poques hores emprant aquesta distribució la impressió general és positiva, la evolució de les distribucions de Linux ha estat molt positiva en 3 anys fent-les molt més usables. Em pregunto com seran les distribucions de Linux d'aquí 3 anys més: jo crec que seran tan fàcils d'usar com Windows, i més fàcils de mantenir. Però això ja és un altre tema.

Fedora Core 4 !!!

Avui mateix s'acaba de publicar la quarta versió d'aquesta popular distribució que prové de Red Hat. Fedora és una distribució sota la llicència GPL i que fa disponibles les imatges ISO per a la descàrrega el mateix dia de la seva publicació (a diferència d'altres distribucions com Mandriva, SuSE).
Fedora és una distribució que es caracteritza per la seva facilitat d'instal.lació i actualització, una gran quantitat de paquets disponibles. En el moment de la seva publicació és la que conté les darreres versions de gairebé tots els paquets, i el DVD d'instal.lació conté més de 2.5GBytes d'informació.

Entre les novetats que inclou podem destacar:

- nucli 2.6.11
- entorns d'escriptori Gnome 2.10 i KDE 3.4
- OpenOffice versió prèvia 2.0 (1.9.104-2)
- navegador Mozilla Firefox 1.0.4-4
- Paquets de servidor com ara Apache 2.0.54-10, MySQL 4.1.11-2, PHP 5.0.4-10
- Compilador GCC 4.0.0-8

entre molts d'altres

Podeu descarregar la imatge en DVD des d'aquest enllaç:

ftp://ftp.chl.chalmers.se/pub/fedora/linux/core/4/i386/iso/FC4-i386-DVD.iso

Si disposeu d'un PC amb un Athlon64, podeu descarregar la imatge en DVD des d'aquí:

ftp://ftp.chl.chalmers.se/pub/fedora/linux/core/4/x86_64/iso/FC4-x86_64-DVD.iso

Jo ja estic baixant la versió per AMD64 i ja us comentaré les meves impressions en un post posterior.

Nous drivers d'ATI per Linux.

ATi ha publicat un nou driver per Linux que incorpora força millores respecte els anteriors. Disposa d'un paquet instal.lador en forma d'script que es pot executar per a qualsevol distribució. Podeu descarregar el paquet des d'aquest enllaç (ocupa 36MB):

http://www2.ati.com/drivers/linux/ati-driver-installer-8.14.13.run

Si teniu una distribució per a l'arquitectura AMD64 el driver el podeu descarregar des d'aquí (aquest ocupa 30MB):

http://www2.ati.com/drivers/linux/64bit/ati-driver-installer-8.14.13.run

Un cop executat només cal donar-li permisos d'execució (chmod a+x ati... ), i fet això, executar el paquet. Es llença un assistent que ens ajudarà a instal.lar aquest driver.
Acabat això, cal executar l'ordre fglrxconfig per generar el fitxer de configuració de les X. En principi podem deixar les opcions per defecte (prement retorn), excepte l'idioma del teclat (caldrà seleccionar l'espanyol), i la configuració del monitor (caldrà saber la resolució i freqüència de refresc).
Per assegurar-nos que s'ha instal.lat correctament, podem executar l'odre "fglrxinfo". En la primera línia ens hauria d'aparèixer la paraula ATI, si surt alguna altra cosa hauríem de tornar a instal.lar el driver.
Per acabar, podeu executar el test anomenat "glxgears", abans d'instal.lar-lo en el meu cas em donava unes 400 imatges per segon i després es va disparar a més de 9000 imatges per segon.
Ara que també podeu provar de jugar al Tux Racer, o qualsevol altre joc OpenGL (Quake3, Doom3), haurien de funcionar correctament.
També instal.lar una mena de panell de control dins del menú de programes, que és senzill, però en qualsevol cas és un primer pas per tenir un suport per a la configuració de la tarjeta en Linux.
Sembla doncs, que ATI s'ha començat a prendre seriosament el desenvolupament dels seus drivers per Linux, i segur que encara milloraran més en el futur.

Debian Sarge 3.1 , Fedora Core 4

Després de gairebé 3 anys de l'alliberament de la darrera versió estable de Debian, anomenada "Woody", que correspon a la versió 3.0, avui mateix es publica la nova versió que rep el nom de "Sarge", i que correspon a la versió 3.1
La distribució compta amb un nou instal.lador més fàcil de fer anar (si més no, això és el què diuen), el kernel 2.4.27 per defecte, i com a opcional el 2.6.8.
Inclou paquets com el gestor X XFee86 4.3.0, KDE 3.3, Gnome 2.8 pel què fa al gestors de finestres.
Pel què fa als paquets de programari inclosos, inclou Mozilla Firefox 1.0.4 com a navegador, Mozilla Thunderbird 1.0.2 com a gestor de correu, la suite ofimàtica OpenOffice 1.1.3, el programa de disseny gràfic The Gimp 2.2.6, entre d'altres.
També inclou una gran quantitat de paquets de servidor, com ara el servidor web Apache 1.3.33 i 2.0.54, el servidor de base da dades MySQL 4.0.24, servidor de fitxers Samba 3.0.14...

L'enllaç per a la descàrrega de la imatge del primer CD per a l'arquitectura i386 és el següent:

ftp://ftp.rediris.es/pub/linux/distributions/debian-cd/3.1_r0/i386/iso-cd/debian-31r0-i386-binary-1.iso

També podeu descarregar una imatge ISO en DVD amb molts més paquets del següent enllaç:

http://ftp.acc.umu.se/pub/cd-images/debian/3.1_r0/i386/iso-dvd/debian-31r0-i386-binary-1.iso

Com podeu comprovar, els paquets que inclou aquesta distribució tot i que s'allibera avui mateix, ja estan una mica "desfasats", així que si voleu estar a la última, aquesta no és una distribució apropiada per vosaltres. Recordem per exemple que Debian serà la única distribució de Linux que encara inclourà XFree86 com a servidor de les X (totes les altres s'han passat al gestor de x.org), i ja hi ha disponibles el KDE 3.4, Gnome 2.10, OpenOffice 1.1.4...
En definitiva, és una distribució ideal per a un servidor on l'estabilitat és fonamental, però podeu trobar distribucions amb paquets més recents sense sacrificar l'estabilitat del sistema.
Una d'aquestes distribucions serà Fedora Core 4, que havia de sortir publicada avui mateix, però per problemes de darrera hora s'ha aplaçat la data de la seva publicació fins al proper dilluns dia 13 de juny. Aquesta distribució disposarà del kernel 2.6.11, X.org 6.8.2, KDE 3.4, Gnome 2.10, Openoffice 1.1.4 i previsiblament una beta de la 2.0, entre d'altres. Si voleu estar a la última amb una estabilitat més que raonable (dels molts ordinadors en què he instalat Fedora només he tingut problemes amb un), jo us aconsellaria que tinguéssiu paciència i us descarreguéssiu Fedora Core 4 la setmana que ve.

mac os x en un pc?

Pel què sembla Apple, en comença a estar tipa dels processadors PowerPC, els quals són fabricats per IBM, i ha decidit començar a utilitzar els processadors d'intel a partir de l'any vinent. Recordem que Apple, inicialment utilitzava processadors de Motorola, i que posteriorment en els anys 90 va canviar a l'arquitectura PowerPC.
Sembla que els problemes que ha tingut el fabricant dels famosos Mac amb IBM, els ha fet prendre aquesta decisió. El fet que Apple adopti processadors d'intel (el fabricant que té gairebé el 80% del mercat dels processadors), pot implicar que els ordinadors basats en processadors compatibles amb intel (AMD, VIA), puguin disposar de la oportunitat d'executar Mac OS X. Tot i això, no és clar si Apple limitarà el funcionament d'aquest sistema operatiu a les màquines construïdes per ells mateixos, o si permetrà que els PC's compatibles el puguin executar.
Aquí teniu un enllaç amb més informació:

http://news.com.com/Apple+to+ditch+IBM%2C+switch+to+Intel+chips/2100-1006_3-5731398.html?tag=nefd.lede