YUMEX (yum extender)

El gestor de programari que porta Fedora (el yum), és un programa molt potent, però que es fa servir des de consola, en mode text. També es pot fer servir l'up2date per actualitzar els paquets del sistema, però no té funcionalitats per tal d'instal.lar/desinstal.lar programes.
Per tal de resoldre aquests inconvenients, podeu fer servir aquest programa anomenat yumex, que, de fet, és un entorn gràfic per al yum, així, a cop de ratolí podem instal.lar/desinstal.lar o actualitzar els paquets de programari del sistema.
Per tal d'instal.lar aquest programa, simplement heu d'escriure com a root:

# yum install yumex

Un cop instal.lat, si l'executeu, obtindreu el següent:

A la part esquerra, teniu una barra de botons, que ens indiquen les accions principals que podem portar a terme: update per actualitzar el sistema, install, per instal.lar programes nous, remove per desinstal.lar programes, i repos per editar els repositoris de programari des dels quals volem accedir a programari.
Gairebé no cal cap explicació. En les 3 primeres opcions, ens sortirà un llistat de programes disponibles, seleccionem els que volem instal.lar/desinstal.lar o actualitzar, i premem el botó corresponent.
Realment és una eina molt útil, que esperem que en el futur s'incorpori dins de Fedora, perquè facilitarà molt la tasca a la gent que no és experta, i ajudarà a fer que l'ús d'aquesta distribució s'estengui.

Un windows sense windows? ReactOS!

Aquesta si que és bona oi? Doncs si, existeix, un sistema operatiu pensat per ser compatible amb el Windows i els programes que s'executen sobre ell, però sense ser propietat de Microsoft. Aquesta "curiositat informàtica", té un nom, i és ReactOS. De fet, ja fa temps que n'havia sentit a parlar d'aquest projecte, però sembla que comença a agafar una certa solidesa, i que ara ja comença a ser una cosa mitjanament útil on podem fer córrer aplicacions com l'Openoffice, Microsoft Office, Mozilla Firefox, mIRC, Flash Player, Visual Basic 6, Irfanview, 7-zip... i fins i tot alguns jocs! (Quake, Unreal Tournament).
A més a més, és gratuït i té llicència GPL. Podeu descarregar la imatge ISO per instal.lar des d'aquest enllaç.
Jo tinc força curiositat i intentaré d'instal.lar-lo en una màquina virtual, i potser més endavant en una màquina real més antiga, suposo que els seus requeriments no seran gaire elevats.

ATi silencer (Artic Cooling)

Des del gener que tinc una ATi Radeon X800XT amb 256MB en format AGP 8x al PC principal (un Athlon64 3400+), i la veritat és que n'estic molt content, té un rendiment molt elevat i encara es pot jugar a tots els jocs de darrera generació amb un nivell de detall prou bo.
El problema és que darrerament el ventilador que portava de sèrie "rascava", i feia un soroll força desagradable.
Així que vaig començar a investigar si hi havia la possibilitat de canviar el ventilador per un de menys sonor i eficient.
Cercant per internet (què faríem sense google), vaig trobar que si que n'hi havia de sistemes de refrigeració específics per a targes gràfiques. De tots els que vaig veure, em vaig decidir per l'ATi Silencer 5, doncs totes les "reviews" que havia llegit eren positives, i es deia que tenia molt bon rendiment tèrmic, i feia molt poc soroll. Així que ho vaig encarregar i ahir em va arribar i ho vaig muntar (no va ser gaire complicat, per cert).
Un cop muntat, aquí teniu una foto on podeu veure l'aspecte re la tarja gràfica amb aquest sistema de refrigeració muntat:

Realment l'aspecte és una mica impactant. És força voluminós i ocuparà l'espai de l'slot AGP i el PCI contigu. Com podeu veure disposa d'un ventilador de grans dimensions, que xucla l'aire de l'interior de la caixa, el fa passar a través d'aquesta canalització de plàstic i l'expulsa per la part posterior de la caixa. Al lloc on hi hauria d'haver el primer sloc PCI al costat de l'AGP, heu de treure la placa posterior, i hi heu de posar una reixeta que porta el mateix sistema per tal que l'aire calent surti a fora.
Aquí la podeu veure un cop ocupa el seu lloc dins del PC:


Com podeu veure, ocupa un volum força gran dins de la caixa, per tan haureu d'anar amb compte si la voleu muntar: us haureu d'assegurar que teniu espai disponible dins la caixa, i que no hi ha res que obstaculitzi el flux d'aire que xucla el ventilador negre.
Pel què fa al rendiment d'aquest sistema, la veritat és que he quedat força impressionat, just abans de muntar aquest sistema, amb el dissipador/ventilador que portava de sèrie, vaig enregistrar una temperatura de 40º en repòs per al xip de la tarja gràfica (GPU), i després d'una bona estona jugant, i fent-la anar al màxim de la seva capacitat, la temperatura pujava a 50º. Doncs bé, després de muntar aquest sistema, en repòs la GPU tenia una temperatura de 32º, i després de fer-la anar una estona al màxim, la temperatura amb prou feines passava dels 40º (en concret, 42). És a dir, que la temperatura ha baixat aproximadament 8º!.
A més a més d'això tamé s'ha de tenir en compte que el nivell d'emissió sonora es força baix, i això sobretot es nota quan es fa funcionar la tarja gràfica al màxim de la seva capacitat: amb el conjunt de dissipador/ventilador de sèrie, s'accelerava el ventilador i feia força soroll, i en canvi amb aquest nou sistema, gairebé no es percep diferència en la quantitat de soroll que genera, que d'entrada ja és força més baix.
Per acabar, que tot i tenir un excel.lent rendiment, no té un preu massa elevat (em va costar 19 euros). Si teniu alguna de les targetes gràfiques compatibles amb aquest sistema, i esteu preocupats pel soroll que fan, aquesta solució és un sistema de refrigeració a tenir en compte.

Asrock K8 Upgrade

Com ja vaig dir en un post anterior, vaig actualitzar el segon dels ordinadors que tinc, amb un Sempron 3100+, que està donant uns resultats molt bons, i amb una placa base nova que és la Asrock K8 Upgrade.

Aquesta marca, en principi no em sonava de res, però en realitat és com la marca blanca de Asus. És a dir, els components tenen la mateixa qualitat, tot i que la documentació és més escassa i no té el nom de la marca de prestigi.
Però a part d'això és una placa excel.lent. Concretament el model que em vaig quedar (per a socket 754), disposa del xipset nforce3 250, i entre altres característiques disposa d'una tarja de xarxa integrada fast ethernet (100 Mbps), xip d'àudio 8.1, AGP 8x, 4 slots PCI, i 2 DIMMS per a memòria DDR. A més també disposa d'un slot especial, en el què mitjançant una tarjeta especial, en un futur s'hi pot posar una cpu en socket 939, actualitzant així la cpu sense actualitzar la placa base.
També disposar de dos connectors serial ATA, i 2 IDE UDMA 133.
La veritat és que és una placa molt completa, amb la que no he tingut cap mena de problema d'estabilitat, i que em va costar uns 50€.
Aquí teniu una foto per què pugueu veure l'aspecte d'aquesta placa base:

Sempron 3100+

Recentment m'he decidit per actualitzar un dels PC's que tinc, que disposava d'un processador Athlon a 1.4 GHz amb 512MB de RAM. En principi volia obtenir un increment de rendiment prou important però sense gastar-m'hi gaire diners, així que vaig descartar un AMD Athlon64 que a més havia de ser en socket 939. Aleshores la única opció que em quedava era un micro que en teoria és de "gama baixa", i que s'anomena sempron.
Investigant una mica, he vist que hi ha semprons per a plaques per a socket a (com les de l'athlon i athlon xp), i n'hi ha per socket 754 com el Athlon64 3400+ que tinc en el PC principal. També he vist que hi havia diferències importants en les seves especificacions en funció de l'stepping (revisió) d'aquest processador: els primers estaven fabricats en tecnologia de 0.13 micres (ara ja obsoleta), no disposaven de registres de 64 bits, ni tampoc altres jocs d'instruccions com per exemple les SSE3 (extensió d'instruccions multimèdia).
I si això fos poc, saber una cosa tan bàsica com la freqüència de funcionament i la quantitat de memòria cau (cache), ha estat força complicat. Després d'una bona estona fent recerca per la xarxa, he sabut que el model 3100+ incorpora 256KB de cache de 2on nivell (a diferència dels altres que en solen tenir 128KB, i que a més funciona a una respectable freqüència de 1.8GHz, com la de l'Athlon64 3000+.
Aquí teniu una foto de l'encapsulat del xip, per tal que pugueu veure el seu aspecte:

En l'encapsulat del xip podeu veure el seu stepping: en aquest cas és el BX, que és el que ens garanteix que aquest processador pot executar qualsevol programa de 64 bits i té les extensions multimèdia SSE3. Aquest tipus d'encapsulat protegeix la "die" o nucli del processador, fa molt més difícil que es faci malbé, i reparteix millor la temperatura sobre tota la superfície metàl.lica. També facilita molt les coses a l'hora d'instal.lar el ventilador i dissipador.
Per acabar d'assegurar-me que aquest processador tenia les característiques que havia trobat a internet, he descarregat el programa CPU-Z, i l'he executar. Aquí teniu una captura:

Podem veure, que certament, tal com havia suposat a partir de la informació trobada per internet, aquest processador funciona a 1.8 GHz i té 256KB de cache de 2on nivell, a part dels 128KB habituals de primer nivell.
Un altre aspecte molt important és que està fabricat amb una tecnologia de 0.09 micres, i funciona amb un voltatge de 1.45V, fent servir el nucli anomenat "Palermo". Això implica que el seu consum energètic és baix, i que la seva temperatura de funcionament teòricament, és baixa.
Per tal d'assegurar-me d'aquest fet, he executat l'Everest Home edition 2.20 (que malauradament en la darrera versió ja no és gratuït), i he mirat a la pàgina corresponent als sensors, obtenint aquestes dades:


Propietats del sensor
Tipus de sensor Winbond W83627HF (ISA 290h)

Temperatures
Placa mare 28 °C (82 °F)
Processador 34 °C (93 °F)
Aux 26 °C (79 °F)
Seagate ST340810A 27 °C (81 °F)

Ventiladors
Processador 2637 RPM
Xassís 3184 RPM

Valors de voltatge
Nucli CPU 1.47 V
Aux 1.65 V
+3.3 V 3.30 V
+5 V 5.03 V
+12 V 11.73 V
-12 V 1.87 V
-5 V 2.54 V
Pausa en espera +5 V 4.99 V
Bateria VBAT 0.02 V
Debug Info F 40 35 FF
Debug Info T 28 34 26
Debug Info V 5C 67 CE BB C1 CC CC (01)

Podem observar que la temperatura del processador és de tan sols 34º, i això tenit en compte que en aquests moments estava funcionant al 100% de la seva capacitat!
També he fet mesures quan el processador en idle (sense fer res), i la temperatura ni tan sols superava els 30º, de fet, es quedava en uns 28º. Compareu això amb la temperatura a la que arriba el processador que tinc al PC principal (un Athlon64 3400+ basat en un nucli més antic, el newcastle), que arriba a gairebé 50º amb el 100% de càrrega.
Realment, pel preu que m'ha costar (uns 100 euros amb iva i el dissipador i ventilador inbox), és una CPU excel.lent, ser molt fàcil de muntar en la seva placa i amb el seu dissipador/ventilador (la placa, és una Asrock K8 Upgrade, de la qual ja parlaré en un altre post). A més, el rendiment obtingut també és molt bo, si tenim en compte el seu preu (d'això també en parlaré en posts posteriors).
Ja ho sabeu, si voleu un processador molt eficient, amb bon rendiment, amb un consum i temperatura de funcionament baixes, i amb un preu força assequible, no cal que us compreu un Athlon64, podeu comprar-vos un Sempron tranquilament: us haureu estalviat força euros i no crec que us decepcioni.

Consola en mode vesa framebuffer en Fedora

Per defecte, Fedora ens presenta una consola de sistema en mode text de 80 columnes x 25 files. La veritat és que tenint en compte la resolució habitual dels monitors actuals (1024x768 o més), és molt limitada, i hi caben molt poques lletres. Aprofitant que la majoria de targetes gràfiques acompleixen l'estàndard VESA, podem millorar substancialment la resolució de la consola en mode text, obtenint lletres amb més resolució i al mateix temps amb moltes més files i columnes.
En el cas d'aquesta distribució el suport per a aquests modes de consola ja ve integrat en el kernel, en canvi, pot ser que en altres s'hagi de compilar el kernel amb suport per a "vesa framebuffer console".
D'aquesta manera, en Fedora, només ens caldrà activar l'ús d'aques tipus de consola. Per tal de fer això, haurem d'editar el fitxer grub.conf i afegir una comanda al final de la línia corresponent:
- Primer de tot, anem al directori on està situat el fitxer grub.conf (sempre com a root):

# cd /boot/grub/

- Editem el fitxer amb un editor de text qualsevol, i cerquem les següents línies:

title Fedora Core (2.6.14-1.1653_FC4)
root (hd0,2)
kernel /boot/vmlinuz-2.6.14-1.1653_FC4 ro root=LABEL=/1 rhgb quiet
initrd /boot/initrd-2.6.14-1.1653_FC4.img

(o la línia corresponent a la versió del kernel que tinguem instal.lat).
- Per tal d'indicar a Fedora que arrenqui amb la consola d'alta resolució en mode VESA, haurem d'afegir la cadena de text: "vga=XxXXX" al final de la línia corresponent al kernel, on XxXXX és un codi que ens indica la resolució i la profunditat de color amb la que volem la consola. Per exemple, si volem una consola amb una resolució de 1280x1024 (habitual en els tft's de 17), i 64 mil colors, hauríem d'editar el grub.conf afegint el paràmetre vga=0x31A, quedant-nos de la següent forma:

title Fedora Core (2.6.14-1.1653_FC4)
root (hd0,2)
kernel /boot/vmlinuz-2.6.14-1.1653_FC4 ro root=LABEL=/1 rhgb quiet vga=0x31A
initrd /boot/initrd-2.6.14-1.1653_FC4.img

En el cas que volguem altres resolucions o nivells de profunditat de color, haurem de substituïr el paràmetre 0x31A per algun dels de la següent taula:

| 640x480 800x600 1024x768 1280x1024
----+-------------------------------------
256 | 0x301 0x303 0x305 0x307
32k | 0x310 0x313 0x316 0x319
64k | 0x311 0x314 0x317 0x31A
16M | 0x312 0x315 0x318 0x31B

- Un cop fet tot això, només caldrà reiniciar el sistema i si tot va bé ja disposarem d'una consola en mode text d'alta resolució.

mesures de rendiment en GNU/Linux

En el cas de windows, es disposa d'una gran quantitat de programari per mesurar el rendiment del sistema, però en el cas de Linux, costa força més de trobar programari d'aquest tipus.

Però cercant per la xarxa, vaig acabar trobant aquest programa anomenat nbench, el qual podeu descarregar des d'aques enllaç.
Per tal d'instal.lar i executar aquest programa calen 2 passos:

- En primer lloc cal descomprimir amb la comanda:

$ tar -zxvf nbench-byte-2.2.2.tar.gz

- Després cal entrar en el directori creat:

$ cd nbench-byte-2.2.2.tar.gz

- I compilar al paquet amb la comanda :

$ make

- Un cop fet això, només falta executar el programa amb la comanda:

$ ./nbench

I el programa realitzarà una sèrie de càlculs, i al final ens donarà una sèrie d'índex, comparats amb un pentium a 90 MHz i després amb un AMD K6 a 233 MHz. He executat aquest programa en uns quants processadors, i aquí teniu uns quants resultats que he recollit per tal que pogueu comparar. Si voleu, podeu enviar-me els resultats i els aniré recopilant en una taula.

Val a dir que en el directori que es crea un fitxer anomenat Makefile, en el qual podeu modificar els flags usats per fer la compilació, i que en funció d'aquests pot variar. En qualsevol cas, podem veure que en aquest test concret, el rendiment que assoleixen els diferents processadors d'AMD és molt superior al de l'intel provat. Fins i tot el AMD més "baix": el Sempron 3100+ supera de llarg en rendiment al pentium4.
Això en part és lògic, perquè d'entrada aquest test no està optimitzat per a cap arquitectura en concret, i en aquestes condicions els processadors d'AMD solen ser força millors.

Mozilla Firefox 1.5 en Català

Finalment i després de força espera, s'ha publicat la versió 1.5 definitiva d'aquest popular navegador. Inclou millores de rendiment (sobretot en la velocitat de navegació), i un nivell de seguretat encara més elevat. Firefox també suporta nous llenguatges de programació orientats a la web com AJAX. També permet la reordenació dels "tabs", situant-los en la posició desitjada, arrossegant-los amb el ratolí.
Si encara utilitzeu internet explorer, proveu aquest navegador, segurament us sorprendrà per la seva velocitat i sobretot per la manca de problemes que comporta usar-lo (spyware, virus, trojans...).
Podeu descarregar la versió 1.5 en Català per a Windows i també per a Linux.

Fedora Core 5 test1

S'ha publicat la primera versió preliminar de la propera versió d'aquesta popular distribució (Fedora Core 5). Inclou novetats com el Kernel 2.6.15rc1, gcc 4.0.2, gnome 2.12, KDE 3.4.92, entre d'altres.
També podeu comprovar que s'ha canviat el logo d'aquesta distribució: abans era un barret vermell que apareixia en el menú d'engegada del gnome o del KDE, i ara s'ha canviat per una "f" blanca amb fons blau.
Podeu descarregar les imatges ISO, per a intel de 32 bits i compatibles des d'aquest enllaç, i també la versió per AMD64 des d'aquest altre.
Tingueu en compte que aquesta versió és de test, i que pot ser que hi hagi algunes coses que no acabin de funcionar del tot correctament.

Mandriva Linux 2006.0

Finalment, després de 5 setmanes de la publicació de Mandriva Linux 2006.0 Official per als membres del club Mandriva, avui s'ha alliberat la versió "free edition", amb les imatges ISO per a la descàrrega, per tal de poder gravar-les en CD o DVD. Aquesta versió lliure, només inclou programari amb llicència GPL, i per tan no inclou ni reproductor de pel.lícules flash, ni drivers propietaris per a targes gràfiques de nvidia i ati, per posar dos exemples.
Com a novetats a destacar inclou Mozilla Firefox 1.0.6, gcc 4.0.1, httpd 2.0.54 (servidor web apache), KDE 3.4.2, MySQL 4.1.12, Openoffice.og 1.1.5rc4, PHP 5.0.4, Xorg 6.9cvs, gnome 2.10.1 i el Kernel 2.6.12, entre d'altres.
Podeu descarregar les imatges en DVD per la versió per intel i compatibles de 32 bits, o bé la versió per AMD64.
La veritat és que Mandriva havia estat la meva distribució favorita, i de fet, per algú que vol facilitat d'instal.lació i ús és ideal, però no acabo d'entendre aquesta política de "retindre" les imatges ISO de la versió lliure durant tantes setmanes: en les anteriors versions només s'havia d'esperar 2 o 3 setmanes i en aquesta darrera han estat 5!.
Suposo que és una estratègia comercial per tal d'atraure més membres al club i així assegurar-se més ingressos, però em pregunto si aquesta mena d'actuacions no disminueixen la base d'usuaris, que no està disposada a pagar per tenir aquesta distribució, però que en canvi, col.laboraria de gust amb altres aspectes (traducció a altres llengües, ajuda en el desenvolupament i prova de paquets...).
De fet no acabo d'entendre com una distribució que en la seva pàgina principal parla de llibertat, ens privi d'aquesta llibertat als usuaris que només volem descarregar la versió lliure sense suport tècnic ni manuals impresos.
Per aquesta raó darrerament m'estimo més usar Fedora, perquè fa públiques les imatges ISO per a la descàrregar el mateix dia que es publica, i és comparable en facilitat d'instal.lació i ús.
En qualsevol cas, és una bona notícia per als usuaris de Mandriva.

l'absurditat dels preus de les targes gràfiques.

La cursa per obtenir la tarja gràfica més potent i ràpida en el món dels PC's sembla que no tingui fi. Fa anys que nvidia i ATi es barallen per superar-se mútuament, i de fet, el què ara s'anomena GPU's (processadors gràfics), és la part dels PC's que més ha incrementat el rendiment, molt més que per exemple els microprocessadors centrals.
Però si bé per un preu fix donat cada cop podem comprar més potència, no és menys cert que els jocs de darrera generació cada cop en demanen més, i no poden funcionar amb el màxim nivell de detall amb les targetes gràfiques de gamma mitjana. El problema és que les targes gràfiques de gamma alta, continuen incrementant el preu més i més.
El darrer exemple és el darrer producte de nvidia: la Geforce 7800GTX amb 512MB, amb el xip funcionant a 550MHz, i 512MB de memòria GDDR3 funcionant a 900 MHz (1.8GHz efectius), que donen el rendiment més alt de la història dels processadors gràfics.
Concretament, té una taxa d'emplenament de píxels de 13.2Gtexel/s, i una amplada de banda entre la GPU i la memòria de 57.6GBytes/s. Compareu aquestes dades amb per exemple els 4Gtexels/s i els 16GBytes/s que pot donar una VGA de gamma mitjana de nvidia com la 6600GT.
Aquest rendiment d'aquesta versió de la 7800GTX, possibilita executar els jocs de darrera generació a resolucions altíssimes (1900x1200) amb l'antialias (eliminació de vores punxegudes) activat a 4x.
L'únic problema és el preu que s'ha de pagar per tenir tot aquest rendiment: uns 800$, que es traduirà en uns 700 euros (unes 120000 de les antigues pessetes), i més si tenim en compte que d'aquí un any pel mateix preu hi haurà un model amb un rendiment força superior.
Realment, això de jugar amb el PC al màxim nivell s'està convertint en un luxe per a persones que es poden permetre de pagar uns 1500 euros cada any per tenir un PC a la última.
Trobo que és una absurditat pagar aquesta quantitat de diners per tenir aquesta tarja gràfica, i en general aquesta política de preus de productes de "gamma alta" que s'ha instaurat darrerament en el món del PC: 1000 euros per un processador o 800 per una tarja gràfica, quan pel preu d'un d'aquests components et pots comprar un ordinador sencer!
Jo m'he proposat de no comprar mai més una targeta gràfica de gamma alta, la darrera va ser una 9800XT que em va costar uns 500 euros, i al cap de mig any, els darrers jocs ja no funcionaven de forma correcta amb el màxim nivell de detal...

8.65% de Firefox

Després d'un any de la presència d'aquest navegador alternatiu a la xarxa, i de més de 106 milions de descàrregues des de la pàgina de mozilla, ha aconseguit per primer cop baixar l'ús de l'internet explorer en molts anys, tot i que la presència d'aquest és molt majoritària. La darrera versió estable és la 1.0.7, que podeu descarregar des d'aquest enllaç
Cal tenir en compte que recent s'ha publicat la "Release Candidate 1" de la versió 1.5, que sortirà segurament aquest mes. Si bé no és la versió final, hi està molt aprop. Si la voleu provar en Català, la podeu descarregar d'aquest altre enllaç.
Si encara feu servir l'internet explorer, no dubteu a provar aquest navegador, el vostre PC estarà sotmès a molts menys riscos de virus, cucs i programes espia.

Quake 4... (i els anteriors)

Me'n recordo de fa molts anys el primer Quake: aleshores tenia un 486DX4 a 100 MHz amb 8MB de ram i la cosa anava una mica a trompicons, però em va agradar tant que me'l vaig acabar. Després recordo que vaig comprar un ordinador nou amb un pentium 166, 32MB de RAM i una VGA amb acceleració 3D, i hi vaig poder tornar a jugar en molt millors condicions, era gairebé com un joc nou, em va agradar moltíssim i m'hi vaig enganxar, fins i tot vaig provar packs d'expansió del joc, tot i que no em van agradar tant. M'encantaven els gràfics, els personatges en 3D, l'ambientació semi-medieval-tecnològica, la fantàstica banda sonora feta per Trent Reznor (Nine Inch Nails)...

Una mica després va venir la 2ona part del Quake, i l'ambientació era totalment difererent: en un món alienígena combatent contra una raça anomenada "Stroggs", éssers mig robot, mig fets de carn, amb força mala llet. Els escenaris eren industrials: edificis metàlics plens de portes, mecanismes, vidres...
També em va agradar força, i també vaig renovar l'ordinador per tal de poder jugar-hi en condicions :un pentium2 266, amb 128MB de RAM i una 3Dfx Voodoo2 de 12MB eren més que suficients per jugar a 800x600 amb el màxim detall. També en el cas del Quake2, vaig trobar 2 packs d'expansió que em vaig acabar, i hi vaig jugar, de fet, més d'un cop, fins que me'n vaig cansar.
Sobre el Quake3, recordo que el vaig comprar, però que no em va agradar massa, només hi vaig jugar un parell de cops (amb el primer i el segon m'hi havia passat estius sencers).
Doncs, recentment, ha sortit la 4rta part del Quake, que de fet es podria dir que és la segona part del Quake 2, on representa que es repren el fil deixat en la segona part on es va destruir el líder dels Stroggs (Makron si no recordo malament), i s'acaba de destruïr la infraestructura d'aquesta raça.
La diferència, és bàsicament en el motor gràfic que fa servir: el del Doom3, la qual cosa implica uns gràfics força espectaculars, amb uns efectes de llums i ombres dinàmiques força aconseguits, però pagant un preu (molt alt, diria jo), en quant a requeriments del sistema.
Per altra banda també s'han introduït algunes diferències en la forma de jugar (el gameplay que diuen els anglesos): ara en algunes parts del joc s'avança amb un esquadró, i en altres ocasions es fan servir vehicles (una mena de vagó en un rail, i un petit tanc).
La resta, diria que és molt semblant al que ja es va veure en el Quake 2 en el seu temps: escenaris industrials on s'ha d'anar avançant matant tot lo què es mogui, tot i que ara, podem "gaudir" de les atrocitats comeses pels Stroggs sobre els pobres soldats humans capturats (de fet, el soldat que controlem, en un punt del joc es mig converteix en un Strogg).

Jo he trobat el joc força entretingut, tot i que m'ha semblat força curt, i no gaire original, però en qualsevol cas, si el voleu provar aneu previnguts: amb el meu ordinador (un Athlon64 3400+, 1GByte de RAM DDR400, y una Radeon X800XT amb 256MB's), no anava gaire fi amb un grau de detall alt, a la resolució òptima per al monitor LCD de 17 que tinc (1280x1024). Per tal que anés fi, havia de baixar el nivell de detall a mig, o bé baixar la resolució a 1024x768.
En qualsevol cas, si us agraden els jocs 3D, val la pena que el proveu. Aquí teniu una petita captura, perquè pogueu veure una mica la qualitat gràfica d'aquest joc:

OpenOffice 2.0 en Fedora Core 4!!!

Després de la publicació de diverses betes, i RC (release candidates), finalment s'ha alliberat la versió 2.0 final de la suite ofimàtica OpenOffice. En el cas d'usar Fedora Core 4, simplement fent una actualització del sistema amb yum update, ja disposareu de la versió actualitzada i a més a més en Català!

Amb aquesta actualització es tradueix tota la interfície, i sembla que el diccionari també funciona correctament en la nostra llengua.
Per altra banda, si disposeu d'alguna altra distribució que faci servir paquets RPM, i no ofereix repositoris per a aquesta versió, podeu descarregar-vos l'instal.lador des d'aquest enllaç.
Per instal.lar-lo, cal primer descomprimir-lo amb la comanda :

# tar -zxvf tar -zxvf OOO680_m3_native_packed-2_en-US.8968

i després cal entrar al directori que conté en els paquets RPM's:

# cd OOO680_m3_native_packed-2_en-US.8968/RPMS/

i instal.lar-los tots sense tenir en compte les dependències:

# rpm -nodep -Uvh *

I en teoria amb això tindrieu instal.lat l'OpenOffice 2.0 en el directori /opt

100 milions de descàrreges de Firefox!

Ahir dimecres es va arribar als 100 milions de descàrregues del Mozilla Firefox, el popular navegador de la funció Mozilla, i el segon més usat de tot el planeta. Fins i tot s'ha creat una pàgina de celebració d'aquest fet.
Podeu trobar més informació sobre aquest fet en aquest enllaç.
I si sou dels pocs que encara no heu provat aquest navegador molt més estable i molt menys vulnerable als virus, errades diverses i programes espia, podeu descarregar en Català la darrera versió estable (1.0.7) des d'aquest enllaç.
Esperem que tant de bo aquest navegador es vagi estenen, i es converteixi en l'alternativa a l'Internet Explorer de Microsoft, que tants problemes ha dut a tants ordinadors. De fet actualment ja està en fase beta la versió 1.5, i és de suposar que la versió final arribarà en poques setmanes.

Alternativa a Acrobat Reader.

El format PDF (Portable Document Format), és un format molt estès per distribuir documents en format digital i a través d'internet. En el cas del sistema operatiu GNU/Linux, tenim un excel.lent lector de documents en aquest format, anomenat "Evince", del qual en podeu trobar informació en aquesta pàgina.
En el cas de windows, el lector de fitxers PDF's més estès és Acrobat Reader. Darrerament tinc la sensació que aquest lector de PDF's (sobretot des de la versió 6), s'ha convertit en molt "pesat": triga molt a carregar-se i ocupa molta memòria i espai en el disc.
Fent una simple prova podem comprovar aquest fet. Per obrir un document de prova que he trobat en el meu ordinador, el qual ocupa 590KBytes, el Acrobat Reader triga uns quants segons a carregar-se i obrir el document, i un cop carregat ocupa més de 21MBytes en memòria.
També cal dir que el tamany del directori del PDF Reader d'Acrobat, ocupa 160MBytes! .
Després de fer una recerca per internet em vaig trobar un lector de PDF's anomenat Foxit PDF Reader, totalment gratuït, i amb un sol fitxer en format ZIP de només 1.2MBytes, que podeu descarregar d'aquest enllaç.
La veritat és que és un programa sorprenent, per usar-lo, només cal descomprimir el fitxer ZIP, obtenint un executable de tan sols 2.6MBytes que no necessita instal.lació. El primer cop que l'executem, s'obre de forma gairebé instantània, i obrint el mateix fitxer de prova que amb l'Acrobat Reader, ocupa en memòria 11MBytes (gairebé la meitat!).
He fet unes quantes proves i he obert uns quants fitxers PDF els quals es llegeixen sense problemes.
La veritat és que després de veure això, un es planteja com pot ser possible que per fer la mateixa funció bàsica el software d'Adobe ocupi fins a 80 cops més en el disc i consumeixi gairebé el doble de memòria!.
En anglès aquest tipus de programari que menja recursos sense límit aparent s'anomena "bloatware", terme del qual podeu obtenir més informació en aquest enllaç.
Crec que a partir d'ara m'ho pensaré 2 cops abans de tornar a instal.lar l'Adobe Reader... tot i que hauré de fer servir més temps aquest altre lector de PDF's alternatiu per assegurar-me que no hi trobi grans problemes.

Ubuntu 5.10

Avui ha estat alliberada la darrera versió d'Ubuntu, la 5.10 , anomenada Breezy Badger. Ubuntu és una distribució derivada de Debian, amb paquets més actualitzats. Segons el creador d'aquesta distribució, "Ubuntu és una distribució per al teu escriptori o servidor, amb un instal.lador ràpid i fàcil d'utilitzar, amb revisions regulars, i una tria acurada dels paquets instal.lats per defecte. A més disposa d'una gran quantitat de paquets, amb una especial dedicació a les actualitzacions de seguretat fins a 18 mesos després de l'alliberament de la versió, amb suport tècnic professional a tot el món.
Pel què fa a les versions incloses de programari inclou, entre els més rellevants:

• Apache 1.3.1
• Firefox 1.0.7
• gcc 4.0.1
• Gnome 2.12.1
  
• Gimp 2.2.8
• Kernel 2.6.12
• MySQL 4.1.12
• OpenOffice 2.0 beta2 (1.9.129)
• PHP 5.0.5
• Thunderbird 1.0.6
• X.org 6.8.2

Entre molts d'altres. Podeu descarregar la versió per intel i compatibles de 32 bits en aquest enllaç, i la versió per amd64 des d'aquest altre enllaç.

per fi el .CAT!!!

Finalment els catalans existirem a internet: la ICANN (nternet Corporation for Assigned Names and Numbers), ha autoritzat el .cat com a nou domini d'internet. Aquest domini podrà ser utilitzat per totes les persones/entitats/empreses de parla catalana en totes les seves varietats.
Un petit triomf per a la nostra llengua i cultura minoritzada, que potser ara començarà a tenir més oportunitats de promoció a la xarxa. Una molt bona notícia, sens dubte.

10 anys de Windows 95.

El dia 24 d'agost de l'any 1995, es va presentar aquesta versió del popular sistema operatiu Windows. Com a principals novetats incorporava un entorn gràfic redissenyat, amb la presència d'elements nous com la icona "del meu pc", la barra de tasques, i el botó inici. Per altra banda, era el primer sistema operatiu de Microsoft destinat al públic domèstic que incorporava un nucli de 32 bits amb multitasca preemtiva, tot i que també tenia grans parts escrites en codi de 16 bits.
La presentació d'aquest sistema operatiu per part de Microsoft va ser tot un espectacle: es van preparar diverses festes per a la data de llançament, i la gent feia cua a les 12 de la nit per tal d'obtenir la seva còpia. No cal dir que va tindre un gran èxit, en pocs dies es van vendre milions de còpies arreu del món.
El més sorprenent és que ara, 10 anys després encara hi ha més d'un 1% d'usuaris de Windows que fan servir aquesta versió, tot i que el seu ús ha baixat molt ràpidament els dos darrers anys.
Si voleu llegir més informació sobre el llançament podeu accedir-hi des d'aquest enllaç.
També podeu veure unes quantes fotos del procés de llançament des d'aquest altre enllaç.

Llegir particions NTFS amb Fedora.

Molt sovint, ens trobem que en el mateix ordinador on hi tenim instal.lada una distribució de Linux, també hi ha una partició de windows. Si la partició de windows està formatada en FAT o FAT32, aleshores no hi ha cap problema: totes les distribucions de GNU/Linux tenen suport per a aquest sistema de fitxers. El problema esdevé quan la partició de windows està formatada amb NTFS. En aquest cas tenim vàries alternatives: utilitzar alguna distribució que tingui en el nucli el suport per NTFS (com per exemple Mandriva), compilar un nucli nosaltres mateixos amb suport per a NTFS, o bé en el cas que utilitzem Fedora, carregar un mòdul que ens permetrà la lectura d'aquestes particions.

Fedora en principi no té suport per a la lectura de particions NTFS, degut a què ,com hem dit altres vegades, només incorpora programari amb llicència exclusivament GPL. De totes maneres no és massa difícil d'afegir suport de lectura per a particions NTFS, i tot seguit ho explicarem.

Fixem-nos doncs, que hem dit suport de lectura i no escriptura: aquest darrer està en fase molt experimental, i no és massa recomanable fer-lo servir.

Si anem, al cas concret de Fedora Core 4, per tal d'obtenir aquest suport de lectura de particions windows, primer de tot caldrà assegurar-nos que tenim instal.lats els repositoris de livna. Si no ho sabeu o no els teniu instal.lats, podeu consultar aquest article.

Un cop tenim aquest repositori afegit, caldrà instal.lar un mòdul per a la versió del nucli que utilitzem per tal de poder llegir les particions NTFS. Ho farem amb la següent comanda:

# yum install kernel-module-ntfs-`(uname -r)`

Atenció amb les cometes, perquè de fet no són cometes simples, si no, accents oberts ( ` ). Si posem cometes simples ( ' ), aleshores no funcionarà.
Un cop instal.lat el mòdul del kernel, ens caldrà fer un parell més de coses abans de llegir la partició desitjada.
En primer lloc, caldrà crear un punt de muntatge per a la partició de windows amb el nom que vulguem (en l'exemple he fet servir ntfs, però podria ser qualsevol altre nom):

# mkdir /mnt/ntfs

Després caldrà muntar la partició de windows. Per fer-ho caldrà saber a quin disc i a quina partició és. Si per exemple, és la unitat c, la partició seria hda1, i per muntar aquesta partició escriuríem la comanda:

# mount -t ntfs /dev/hda1 /mnt/ntfs

I ara per accedir a la partició, només caldrà situar-nos en el directori corresponent en el punt de muntatge:

# cd /mnt/ntfs

I ja podrem llegir tota la informació de la partició de windows, fins i tot els documents de l'administrador :).

Windows Vista

Aquest serà el nom que rebrà la propera versió de Windows. Curiós que hagin acabat fent servir una paraula com vista, que pertany al Català, i té el significat que tots entenem. Suposo que deu ser per fer èmfasi que serà una versió que retocarà de forma important l'aspecte visual, i de fet és així. Portarà un tema nou per defecte, i una gran quantitat d'efectes visuals (sobretot transparències).
L'objectiu de Microsoft amb aquest sistema operatiu serà el d'aconseguir una plataforma més segura amb menys necessitat de reiniciar l'ordinador, més protegit contra els virus i l'spyware.
També incorpora com a novetat important la inclusió d'internet explorer 7, que en teoria hauria de ser més segur i afegir la navegació per pestanyes com en el cas de Firefox. També incorpora lector d'RSS, i eines antiphishing (tècnica que consisteix en "pescar" les dades confidencials dels usuaris mitjançant correus il.legítims).
També inclourà suport per a plataformes PC de 64 bits (Athlon64 i pentium4 amb emt64). Si voleu llegir més informació sobre el tema, ho podeu fer en aquest enllaç.
Ahir ja es va publicar la primera beta d'aquest sistema operatiu, que s'espera que surti a la venda a finals del 2006. Veurem si acompleix tot això que promet, de forma que tots els usuaris de windows puguin tenir un sistema operatiu més segur. De totes maneres, segur que al cap de 4 dies trobaran uns quants forats de seguretat crítics, i que requerirà molta més màquina que XP. De fet hi havia rumors que els requeriments serien semblants a una cpu d'1 GHz o més, 512MB de RAM, uns 10 GBytes d'espai de disc sense instal.lar res més, i una tarja gràfica amba acceleració DirectX9 amb 128MB de memòria gràfica.
Ja anirem veient.

Perill l'EFI s'acosta!

I això d'EFI vol dir "Extensible Firmware Interface", que forma part del "Trusted Computing". Bàsicament consisteix en una modificació de les actuals BIOS dels ordinadors, que permetria evitar la execució de programes sota determinades circumstàncies.
I quines serien aquestes circumstàncies? Doncs per exemple que aquest programa no tingués llicència original, parlant clar: que el programa fos pirata.
La iniciativa pot semblar poc dolenta en un principi, fins i tot positiva, fins que un comença a pensar una mica: què faran els milions de persones que es comprin un ordinador nou, i vulguin instal.lar la seva còpia pirata de windows? i de tot els seus programes?
Doncs no podran! S'hauran de comprar la llicència original o si no, no podran executar el programa en qüestió.
Però més enllà d'això... qui decidirà quin programari és executable i quin no? El programa amb llicència GPL serà considerat legal, o hi haurà inconvenient per executar-lo en aquestes plataformes?
Recordem que fa temps ja hi havia hagut alguna empresa (SCO), que va considerar que el codi font de GNU/Linux tenia parts copiades de les seves versions de UNIX, i que per tan no era legal. Per sort, aquestes demandes judicials no van donar cap resultat per SCO.
Però i si més endavant hi ha alguna empresa que aconsegueix declarar il.legal algun programari amb llicència GPL? Aleshores l'ordinador no el podrà executar?
El més preocupant és que a aquesta iniciativa s'hi han afegit els principals fabricants de programari i maquinari (Microsoft, AMD, Intel....).
Em sembla que tot plegat és un atac a la privacitat de la informació dels nostres ordinadors, i a escollir lliurement quin programari utilitzem.
Si voleu més informació, només cal que seguiu aquest enllaç.

reproduir mp3 amb Fedora.

Si heu instal.lat Fedora Core 4, veureu que si intenteu de reproduir algun dels fitxers mp3, no podreu. Això és degut al problema de llicències del format mp3 (que és propietari), i per tan no pot estar inclòs en Fedora (només inclou programari GPL de forma exclusiva).
De totes maneres, això es pot arreclar fàcilment. En primer lloc, cal tenir instal.lats els repositoris de livna i freshrpm's tal com varem explicar en aquest article.
Aleshores caldrà instal.lar el reproductor d'àudio XMMS (molt semblant al WinAMP) amb la comanda:

# yum install xmms

Després cal instal.lar el plugin per reproduïr mp3 :

# yum install xmms-mp3

I ja està! Ara ja podrem reproduïr els fitxers en format mp3 sense cap problema. Fins i tot, existeix un plugin de l'XMMS per reproduïr els fitxers en format windows media audio. Només cal executar l'ordre:

# yum install xmms-wma

Firefox 1.0.6

Ja està disponible la darrera versió en Català d'aquest popular navegador, després de la versió 1.0.5 que ha durat molts pocs dies, la versió 1.0.6 aporta totes les actualitzacions de seguretat de la 1.0.5 i a més a més un millor grau d'estabilitat i compatibilitat. Els usuaris de Windows, podeu descarregar aquest navegador des d'aquest enllaç.
Amb el Fedora Core se'm s'instal.la automàticament al fer l'update :)

problemes de memòria

Doncs si, ja feia temps que el meu pc tenia uns "símptomes" que em feien pensar que alguna cosa no anava massa bé. De fet era força estable, però alguna vegada en windows es tancava alguna aplicació i sortia un missatge d'error "aquest programa ha provocat errors i serà tancat", o també "no es pot executar l'ordre read en la direcció de memòria...".
En Linux també es presentava algun símptoma estrany, com per exemple algun "kernel panic", o "segment violation", o també en alguna ocasió es tancava alguna finestra d'aplicació de cop i volta. Curiosament això passava molt més quan vaig provar d'instal.lar Fedora Core 4 per AMD64, que amb la versió de 32 bits.
Bé, ara com que disposo de més temps lliure, vaig recordar que fa temps havia utilitzat un programa anomenat memtest el qual serveix per comprovar l'estat de funcionament de la memòria.
En primer lloc vaig passar el test amb els 2 mòduls de 512MB que tinc (són DDR400 Kingston Value RAM i amb xips per les dues cares). I varen sortir alguns errors.
Aleshores vaig pensar que potser algun dels dos mòduls estava malament. Així que primer vaig provar amb un, i no donar cap error. Després vaig provar l'altre mòdul, i per la meva sorpresa tampoc va donar cap error!
Com que ara tinc per casa un altre PC amb 2 mòduls de 256MB DDR400, els vaig canviar i els vaig posar en el meu PC. Doncs bé, després de fer-lo servir un dia i passar el memtest unes hores, tampoc hi va haver cap error. Aquests mòduls de memòria val a dir que només tenen xips per una cara.
Llavors és quan se'm va acudir que el problema potser no era de la placa en si, ni dels mòduls de memòria: el problema era quan feia servir els dos mòduls de memòria de doble cara que tinc (els 2 de 512), amb la meva placa base. Vaig estar cercant per internet, i vaig trobar un parell de coses. En primer lloc vaig actualitzar la BIOS de la placa base a la darrera versió. Vaig entrar en la configuració avançada (que en les plaques gigabyte surten quan prems control+F1 dins de la bios), i ho vaig deixar tot en "auto". Vaig sortir, i desar els canvis.
Els mòduls funcionaven els dos a 400, però tot i actualitzar la BIOS, el sistema continuava donant errors amb el memtest. En aquest punt ja començava a estar una mica desesperat, fins que vaig trobar un document d'AMD, en què explicava, que per tal de fer servir 2 mòduls de memòria a la velocitat màxima (200 MHz, que equivalen a 400 perquè són DDR), havien de tenir xips per una sola cara. Per tal de fer servir 2 mòduls amb xips per les dues cares (que és justament el meu cas), s'ha de reduïr la seva freqüència de funcionament a 166 MHz (equivalent a 333).
Vist això, vaig entrar a la BIOS, vaig reduir la freqüència a 333 MHz, i vaig iniciar el memtest. Després de 4 hores d'execució no va detectar cap problema.
Ara estic escrivint aquest post des de Fedora Core 4 per AMD64, i no he tingut cap error de cap mena, a diferència del primer cop que l'havia provat que m'anava fatal. La veritat és que com a conseqüència de tot plegat, la meva impressió sobre Fedora Core 4 per AMD64 ha canviat radicalment: es estable i una mica més ràpida que la versió de 32 bits que havia fet servir fins ara.

Adéu a OS/2.

El que havia de ser el sistema operatiu desenvolupat conjuntament per Microsoft i IBM, i que tenia la missió de substituïr tots els windows de 16 bits per un sistema operatiu de 32 bits molt més estable, ha desaparegut. IBM ha anunciat que després de 20 anys dels seus inicis, deixarà de comercialitzar i donar suport a aquest sistema operatiu. I també ha suggerit que les empreses i persones que usaven aquest sistema operatiu migrin cap a GNU/Linux. De totes maneres, IBM assistirà a la migració cap a entorns basats en Linux. En podeu llegir més detalls des d'aquest enllaç

Drivers per a les tarjes ATI amb Fedora

Un dels problemes de tenir una tarja gràfica basada en qualsevol xipset gràfic d'ATI, fins ara era el suport força dolent per al sistema operatiu Linux. Tot i que ATI ha publicat un instal.lador del seu driver que ha millorat molt respecte versions anteriors, m'he trobat que amb Fedora Core 4, no acaba de funcionar. De totes maneres hi ha una forma alternativa i molt còmode d'instal.lar aquests drivers, i és usant l'eina yum.

Per tal de poder fer això, primer de tot cal afegir els repositoris de livna a yum, tal com vaig explicar en aquest article.
Suposant que haguem seguit les passes de l'article anteriorment dit, i que ja tinguem instal.lats aquests repositoris, per tal d'instal.lar els drivers propietaris d'ATI i així gaudir d'acceleració 3D OpenGL en Linux, caldrà escriure la comanda:

# yum install ati-fglrx kernel-module-fglrx-`(uname -r)`

Un cop estiguin baixats i instal.lats els paquets, haurem d'executar la comanda:

#fglrxconfig

Que és la que generarà el fitxer de configuració de les X. Aquí podeu tenir algun problema, us heu de fixar sobretot en la disposició del teclat "es", i caldria que esbrinéssiu la resolució i la freqüència de refresc màximes que accepta el vostre monitor.
Un cop acabat això, us caldrà reiniciar l'ordinador, i esperar que es carreguin les X.
Per assegurar-nos que tenim acceleració OpenGL hauriem d'executar la comanda:

# fglrxinfo
display: :0.0 screen: 0
OpenGL vendor string: ATI Technologies Inc.
OpenGL renderer string: RADEON X800 XT Generic
OpenGL version string: 1.3.5140 (X4.3.0-8.14.13)

Si en OpenGL vendor string no hi teniu "ATI", aleshores els drivers no s'han instal.lat correctament.
Val a dir que jo recomanaria de canviar el nivell d'execució en arrencar de 5 a 3 (és a dir, que arrenqui amb mode text, i posteriorment executar les X amb la comanda startx). Per fer això heu d'editar el fitxer /etc/inittab, i cercar la línia que hi posa:

id:5:initdefault:

I hauríeu de canviar el 5 pel 3.
He provat aquest procediment en diversos ordinadors, i he tingut problemes en un que tenia un monitor vell CRT. En els altres ordinadors, que tenien monitors TFT m'ha funcionat a la primera.

Gentoo...

Després de 2 intents fallits d'instal.lar aquesta distribució, finalment ho he aconseguit, bé, més o menys, perquè no està enllestit del tot. La víctima de les diverses proves d'instal.lació d'aquesta distribució ha estat un equip amb un Athlon64 3000+ (socket 939), 512MB de RAM (DDR400 i dual channel), una Radeon 9550 amb 256MB i un disc dur de 120GB de 7200 rpm IDE.

Els altres dos cops havia intentat fer la instal.lació des de "l'stage1", on en teoria es té el control més gran i la optimització del sistema és més gran. En el primer cop va fallar en el procés anomenat "bootstrap", en el segon cas, no va construir bé el sistema base. Així, en el tercer intent vaig fer la instal.lació des de "l'stage3", que en teoria és el més ràpid. Tot i així, si us decidiu a instal.lar aquesta distribució, tingueu en compte que necessiteu moooooolta paciència i moooooolt de temps.
Després de diversos problemes per crear el sistema base, vaig aconseguir que l'ordinador arrenqués amb Gentoo. Per fer això vaig trigar unes 3 hores i mitja. Segurament ara que ho he fet un cop trigaria menys, però en qualsevol cas és molt de temps.
Els problemes que vaig tenir estaven relacionats amb el procés final d'instal.lació, doncs s'ha d'editar el grub.conf i el fitxer /etc/fstab a ma, i a vegades el procés no és senzill si no segueixes les instrucciosn al peu de la lletra o tens una configuració lleugerament diferent a la explicada en el manual. Sorprenentment vaig trobar més fàcil la instal.lació i compilació del kernel que la configuració del grub i de l'fstab.
Però després d'aquestes 3 hores i mitja, no tenia res, només 4 utilitats de consola. Després s'ha d'instal.lar el servidor de les X i un entorn gràfic. Aquest procés el vaig iniciar ahir a la nit, i ha durat fins avui al matí.
Val a dir que esperava que el sistema de gestió de paquets que porta Gentoo (anomenat portage), seria el millor dels que havia provat fins ara (apt, yum, urpmi), però de moment no ho ha estat: a l'intentar instal.lar l'entorn gràfic d'escriptori gnome, ha fallat en diverses ocasions i he hagut de resincronitzar les fonts de programari 2 cops i reiniciar el procés. Suposo que per això ha trigat tant.
Tot i així encara tinc problemes: diversos errors a l'hora d'arrencar l'entorn gràfic, el gnome totalment en Anglès, i amb prou feines he tingut demps d'instal.lar un navegador.
Volia afegir l'OpenOffice però s'ha negat dient que el paquet està "Masked", que suposo que deu ser una forma de dir que està en fase "beta", o és "inestable".
L'entorn gràfic instal.lat (el gnome), és ràpid, però no he notat diferències espectacular en la càrrega d'aplicacions ni en general respecte altres distribucions modernes. L'avantatge que hi veig, és que un cop instal.lat només cal anar actualitzant el sistema i no caldrà reinstal.lar-lo cap altre cop, però ja ho veurem.
En definitiva, jo he tingut algun problema per instal.lar aquesta distribució, i això que ja tinc força experiència instal.lant altres distribucions (Debian, Ubuntu, Red Hat, Fedora, Mandrake, Mandriva...), i fa uns 3 anys que "remeno" Linux. Per tan no la recomanaria a algú que com a mínim no hagi fet unes quantes instal.lacions d'altres distribucions i no tingui una certa experiència fent anar la consola. Gentoo no és per a usuaris novells de Linux.
Jo només la recomanaria per a persones que tenen un ordinador potent, que tenen curiositat per aprendre una altra forma d'instal.lar linux força original, que no els fa res trencar-s'hi el cap, i que sobretot, tenen molt de temps per fer-ho. Tot i així s'aprenen coses interessants en el procés: les opcions del compilador, la forma amb què grub gestiona els diferents sistemes operatius, com editar alguns arxius bàsics de configuració...
Després de gairebé un dia d'haver-m'hi posat, encara em queda força feina arreclant els problemes que hi tinc i instal.lant més programari.
Si voleu una distribució fàcil i ràpida d'instal.lar val més que mireu Fedora, Mandriva, Ubuntu, i fins i tot Debian i "passeu" de Gentoo.
Ah, si després d'això encara en teniu ganes, us recomano que us baixeu el "handbook" d'instal.lació i el llegiu de dalt a baix abans de començar a fer la instal.lació, així sereu conscients de la enorme tasca a la qual us enfronteu.
Podeu accedir al "handbook" d'instal.lació de gentoo des d'aquest enllaç

Afegir més repositoris de programari a Fedora Core 4.

Inicialment Fedora 4 ja disposa d'una sèrie de llocs preconfigurats per tal de baixar programari i instal.lar-lo amb l'eina yum. De fet, en la versió 4, s'ha inclòs per defecte força més programari directament gestionable amb yum en el repositori anomenat "extres". Ara és possible d'instal.lar més paquets que en les versions anteriors. De totes maneres, encara podem accedir a més programari amb l'eina yum si afegim alguns repositoris més. De fet, aquests altres repositoris són gestionables per altres eines com apt (de fet abans es feia així), però resulta més còmode tenir tota la gestió de paquets amb una sola eina abans que amb dues de separades. Hi ha dos respositoris de paquets rpm's específicament pensats per Fedora, que resulten especialment interessants, per la quantitat de programari que inclouen i la seva facilitat de configuració. Aquests dos llocs són Freshrpms i el repositori Livna.

- Per tal d'instal.lar el repositori de freshrpms, primer ens baixem el paquet de configuració disponible en aquest enllaç, i després executem la comanda:

# rpm -Uvh freshrpms-release-1.1-1.fc.noarch.rpm

- Per instal.lar el repositori de Livna, procedirem de forma semblant. En primer lloc descarreguem el paquet de configuració des d'aquest enllaç, i després executem la comanda:

# rpm -Uvh livna-release-4-0.lvn.2.4.noarch.rpm

I ja està! Ara podrem disposar de més quantitat de paquets i programari de la que havíem tingut fins ara, i yum accedirà a aquests paquets de forma totalment transparent sense que ens haguem de preocupar de cap altre factor.

Instal.lació de la màquina virtual de java en Linux.

La màquina virtual de java (java runtime environment), serveix per executar els programes java. Aquests es poden executar des de pàgines web o en mode "offline". Però per tal de poder executar-los, primer cal instal.lar aquesta màquina virtual de java.

Per tal de portar a terme això en Fedora, haurem de seguir aquestes passes. Val a dir, que aquesta mini guia està feta utilitzant Fedora Core 4, i Mozilla Firefox 1.0.4. Per altres distribucions i navegadors, el procés pot variar lleugerament.

- Primer de tot, cal descarregar la màquina virtual de java des d'aquest enllaç
- Un cop baixat, hem de donar permisos d'execució al fitxer baixat amb la comanda següent:

# chmod a+x jre-1_5_0_04-linux-i586-rpm.bin

- Després procedim a la execució d'aquest paquet:

# ./jre-1_5_0_04-linux-i586-rpm.bin

- Se'ns presenta la llicència d'ús, hem d'anar prement retorn fins arribar al final, i després acceptar la lliència escrivint y (i enter). Això extraurà el fitxer rpm, i l'instal.larà automàticament

- Ara cal anar al directori de plugins del navegador que fem servir. En el cas de Mozilla Firefox, haurem de fer servir la següent comanda per entrar-hi:

# cd /usr/lib/firefox-1.0.4/plugins/

- Després hem de crear un enllaç simbòlic en aquest directori al fitxer libjavaplugin_oji.so, que està situat en el directori /usr/java/jre1.5.0_04/plugin/i386/ns7/ amb aquesta comanda:

# ln -s /usr/java/jre1.5.0_04/plugin/i386/ns7/libjavaplugin_oji.so ./

- Ara per assegurar-nos que funciona, anem al la opció "Edita", i "Preferències", i dins de la opció "Característiques Web", habilitem el java i el javascript.

- Per acabar, reiniciem el navegador, i podem comprovar que la màquina virtual de java funciona correctament anant a aquest enllaç
En el cas que la instal.lació hagi funcionat correctament, es mostrarà un missatge semblant al següent:

Congratulations. The latest version is installed on your system
Your Java configuration is:

Vendor: Sun Microsystems
Version: 1.5.0_04
Operating System: Linux
OS version: 2.6.12-1.387_FC4

I també sortirà una mena de nino ballant sota aquestes lletres :)

Val a dir que en altres distribucions i altres versions el procés és similar, però pot variar el directori de pluguins del navegador (en funció de quin és i quina versió), i també del directori on hi ha la llibreria libjavaplugin_oji.so que pot estar en un altre directori si és una versió diferent.

Debian té problemes

Quan Debian va presentar la darrera versió 3.1 anomenada "Sarge" després de gairebé 3 anys de l'anterior versió declarada com a estable "Woody", ja van començar a sorgir problemes de seguretat. D'entrada, les actualitzacions de seguretat no funcionaven, el què es va arreclar ben aviat amb la republicació de totes les imatges.

Però els problemes per Debian no s'acaben aquí: sembla que degut a la manca de personal dedicat al manteniment d'aquesta distribució, les actualitzacions de seguretat han trigat més temps a arribar que en les altres distribucions més populars.

Una de les alternatives que es proposen, és incrementar el nombre de persones dedicades a la seguretat d'aquesta distribució, o donar més autoritat als desenvolupadors, per accelerar el ritme de publicació d'actualitzacions de seguretat.
Debian, probablement té problemes, perquè és una distribució "massa grossa" : massa paquets, i massa arquitectures, i tot això és una conseqüència d'aquest fet. Sembla que en un futur immediat es restringiran les arquitectures suportades, per evitar que passin tres anys abans no es declari estable la propera versió (anomenada Etch).

Instal.lar un corrector ortogràfic per Firefox.

De vegades ens cal omplir formularis i no sabem si escrivim de forma correcta. Per tal de resoldre això, podem instal.lar un corrector ortogràfic per Mozilla Firefox.

Per a la instal.lació en Linux, haurem de seguir els següents passos:

• Iniciem la sessió com a root i engeguem l'entorn gràfic.
• Haurem d'engegar el Firefox i anar a la següent pàgina
• Triarem la opció "installation" del frame de l'esquerra, i del frame de la dreta triarem el sistema operatiu que tinguem a la màquina, premerem el botó "Mozilla spell check libraries". Si tenim bloquejats els popups, caldrà activar-los per a aquesta pàgina en concret i tornar a prémer el botó.
• Després instal.lem el diccionari en Català, des d'aquest enllaç
• Ara cal reiniciar el navegador, tornar anar a l'enllaç de l'Spellbound, i prémer el botó per instal.lar l'extensió d'Spellbound

AGP aperture size...

AGP aperture size, és la quantitat de memòria principal del sistema que pot usar la GPU (xip de la tarja gràfica), per tal de desar les textures presents en els jocs en 3D. Normalment és un paràmetre de configuració que sol aparèixer en les opcions avançades de configuració del xipset en la BIOS, que es mesura en la quantitat de MegaBytes reservats per a l'emmagatzematge de textures.
Aquesta quantitat influeix en el rendiment que podem obtenir en els jocs que utilitzin textures de molt alta definició: si la quantitat de memòria reservada és massa petita, la tarja gràfica haurà de carregar les textures des del lloc on estan emmagatzemades (disc dur), i això es traduirà amb una manca de fluïdesa en l'execució del joc. En canvi si el paràmetre AGP aperture size és fixat a un tamany més gran, es podran desar més textures en la memòria principal i no caldrà anar-les a carregar des de medis molt més lents (el disc dur, per exemple).
En certa manera quan especifiquen aquest paràmetre, és com si definíssim el tamany d'una memòria cau per a textures, i com en el cas general (no només per a aquest cas concret), com més gran és la memòria cau, millor és el rendiment.
Però cal tenir en compte uns quants aspectes més:

• En primer lloc, la pròpia tarja gràfica ja disposa de memòria local (avui en dia oscil.la entre 128 i 512MB), i la memòria assignada mitjançant l'AGP aperture size només actua en el cas que les textures no càpiguen en la memòria local de la tarja gràfica
• El rendiment de càrrega de textures des de la memòria principal és molt més lenta que si es fa des de la pròpia memòria de la tarja gràfica (pot arribar a ser fins a 10 cops més lenta). Tot i així, com hem comentat, és molt més ràpid que carregar-les des del disc dur
• La quantitat de memòria que podem assignar per textures AGP, va en funció de la quantitat de memòria RAM que tinguem en el sistema. Una bona recla, seria assignar la meitat de la memòria RAM del sistema com a memòria per a textures AGP.

Sempre havia pensat que l'efecte d'aquest paràmetre seria negligible en el rendiment de l'ordinador executant jocs i que en cap cas es podria notar, doncs disposo d'una tarja gràfica amb 256MBytes de memòria local. Així que vaig procedir a mesurar el rendiment amb Doom3 amb dues configuracions d'aquest paràmetre executant la comanda timedemo demo1. En el primer cas, l'AGP aperture size estava fixat a només 128MB, en el segon cas el vaig fixar a 512. Els resultats obtinguts queden reflexats en la taula i la gràfica següents:

La diferència absoluta no és molt important (al voltant de 3 imatges més per segon), en termes relatius representa un 4% més de rendiment només pel fet d'incrementar un paràmetre en la BIOS, que no està gens malament :). Però el més important és que la diferència es nota a l'hora de jugar, sobretot en situacions on s'han de carregar textures noves (per exemple, quan apareix un enemic nou que no havia sortit abans), fent que sigui més agradable de jugar. Es pot dir que el joc "s'encalla" menys com més gran és aquest paràmetre.
No sé fins a quin punt això pot influenciar en altres jocs, potser en aquells que no "castiguen" tan a la tarja gràfica aquest efecte seria menyspreable, però els jocs de PC cada cop necessiten més quantitat de memòria per a textures, i per tan és més probable que amb els jocs més nous aquest efecte sigui reproduïble i més notable.

Moodle...

Demà començo un curs que està basat en aquesta eina, que és una mena de portal per a la gestió de materials didàctics i cursos telemàtics. De moment no en conec gaire les característiques, espero aprendre la seva funcionalitat per aplicar-la a la meva tasca educativa. De totes maneres, ja la he instal.lat en un parell d'ordinadors i aquí us explicaré una mica les passes per tal d'aconseguir-ho en Linux:

- En primer lloc cal descarregar el paquet que podeu obtenir des d'aquest enllaç
- Després, un cop baixat a la nostra carpeta personal, cal descomprimir el paquet en format tgz amb la següent comanda:

# tar -zxvf moodle-1.5.tgz

- Un cop descomprimit, cal moure tot el directori moodle, a la carpeta arrel de l'apache (que en la majoria de distribucions és a /var/www/html). Ho podem fer amb la comanda:

# mv moodle/ /var/www/html/

- Ara caldrà assegurar-nos que tenim instal.lats l'apache (servidor web), el mysql, i que tenim instal.lat l'intèrpret de PHP. Ho podem comprovar amb les comandes:

# cd /etc/init.d
# ./httpd status
# ./mysqld status

Si no estan iniciats, caldrà iniciar-los:

# ./httpd start
# ./mysqld start

Si no tenim aquests serveis instal.lats, cal instal.lar-los abans que el moodle, doncs si no, no funcionarà. Amb fedora ho podem fer fàcilment amb l'eina yum.

- Un cop fet això, caldrà crear una base de dades anomenada "moodle". La forma més senzilla és usant phpmyadmin

- Un cop creada la base de dades, és hora d'engegar el navegador i a la direcció escriure-hi "localhost/moodle/". Si tot va bé, sortirà un assistent que ens ajudarà a la configuració de Moodle.

Les tàctiques obscures d'intel.

AMD ha fet una demanda a intel, explicant com aquest darrer mantenia el seu monopoli en el mercat dels processadors x86 a base de coaccionar els seus clients per tal que no fessin tractes amb AMD. AMD identifica fins a 38 companyies que han estat objecte de coacció per part d'intel. Intel ara mateix domina al voltant del 80% del mercat de microprocessadors.
No és el primer cop que veiem una companyia d'aquesta magnitud emprant tàctiques en contra del mercat lliure. Microsoft ha estat acusada d'utilitzar tàctiques semblants a les d'intel, les quals en cap cas són justificables.
Esperem pel bé del mercat dels processadors i sobretot pels usuaris, que aquest mercat sigui cada cop lliure, gràcies a la competència d'AMD tenim microprocessadors potents a preus molt assequibles. Però això no s'hauria d'acabar aquí, hi hauria d'haver més diversitat d'opcions i de preus, en cas contrari podem passar d'un monopoli d'intel a un oligopoli d'intel i amd, la qual cosa tampoc és bona.
Podeu llegir informació més detallada d'aquest fet des d'aquest enllaç