Speedtest.net

L'accés a Internet en aquest país és dels més dolents de tota Europa. Però a més a més, sovint, les operadores de telecomunicacions, no acompleixen les seves promeses: la velocitat real de connexió a la xarxa d'Internet és més lenta que l'anunciada o que la contractada.

Per això pot ser molt útil disposar d'una eina que mesuri de forma fiable la velocitat de la nostra connexió a Internet, que ens doni una bona idea de la seva qualitat, i de com s'apropa (o s'allunya), de la velocitat que hem contractat.

Si cerqueu per Internet, podeu trobar molts tests de velocitat d'accés, però de tots els que hi ha, el que jo utilitzo més sovint és SpeedTest.
Un cop accediu a la pàgina d'SpeedTest, ens demana de triar el servidor més proper a la nostra localització, i tot seguit fa el test de velocitat. Ens mostra la velocitat de baixada (d'Internet al nostre router), la de pujada (del nostre router a Internet), i el ping al servidor de la prova (la latència, o temps que triga un senyal enviat des del nostre ordinador a arribar al destí i tornar).
SpeedTest ens donarà els resultats del test de velocitat de pujada i baixada en kilobits/s, i el de la latència en milisegons.
A més, quan acaba el test, si premem el botó “copy link”, obtenim un enllaç a un fitxer png que ens podem descarregar.
Aquí teniu els resultats amb la meva connexió de 6Mbits de baixada i 1Mbit de pujada.

Podem Observar que la velocitat real, mai és la que l'operador promet, però en aquest cas, s'hi aproxima força (gairebé el 80%). Per tan, em sembla que fins que no m'ofereixin algun tipus d'accés força millor pel mateix preu, em quedaré com estic.
A més Speedtest, permet fer altres tipus de tests més orientats a la latència (pings), o també compara la nostra connexió amb la que disposen en altres països.

7zip

Recordo que fa temps intentava trobar la manera de "perllongar el període d'avaluació" de certs programes de compressió de fitxers com WinRAR o WinZIP. Però des que vaig descobrir l'existència de 7zip, ja no he tornat a fer servir ni instal.lar mai RAR i ZIP.

7zip és un programa molt útil que permet crear fitxers comprimits, i també descomprimir fitxers en una gran quantitat de formats, com els rar, zip, gzip, bzip2, i d'altres. A més a més es distribueix sota llicència GPL per la qual cosa ens el podem descarregar sense cap mena de restricció, i podríem fer productes derivats si així ho desitgem. Altres punts al seu favor, són que té la interfície traduïda al Català, i incorpora una prova de rendiment, que ens indicarà la potència del nostre ordinador a l'hora de gestionar formats de fitxer comprimits, creant-los, i descomprimint-los.

Fent les proves amb l'ordinador que utilitzo normalment a la feina i els 2 que tinc a casa he obtingut aquests resultats:

	Taxa Compressió	Taxa Descompressió
Sempron 3100+	1295	1751
Athlon64 X2 5200+	2766	5294
Core 2 Duo E8400	4802	5976

D'aquestes proves, es dedueix que és un programa optimitzat per a processadors de més d'un nucli, si el microprocessador del nostre ordinador disposa d'ells. Ho podem veure als resultats de l'Athlon64 i el Core 2 Duo que tenen més del doble de rendiment que el Sempron d'un sol nucli.

S'ha de dir que si hom utilitza el seu format propi (.7z), els ràtios de compressió són molt elevats, superant de llarg els fitxers zip, i també els fitxers rar.

Finalment, una altra opció molt interessant d'aquest programa és la capacitat d'encriptar les dades comprimides mitjançant l'algorisme AES-256, a partir d'una contrasenya que pot ser diferent per a cada fitxer comprimit.

Us el podeu descarregar des d'aquest enllaç.

Nous sistemes operatius.

Aquest mes d'octubre ha estat molt interessant pels que ens agrada provar diferents sistemes operatius.
Tot just fa una setmana, va sortir al mercat, la nova versió de Windows, anomenada 7 (o seven). Aquesta nova versió pretén superar la mala imatge que va provocar la versió anterior , anomenada Vista, degut a la seva lentitud (abans del primer service pack era molt lent copiant fitxers), al gran consum de recursos del sistema: ús de microprocessador, memòria, disc dur, i la impossibilitat d'instal·lar-lo en ordinadors més bàsics del tipus netbook.
Segons afirma Microsoft, ha millorat la interfície gràfica, ha arreglat problemes de seguretat, i ha millorat el rendiment, al mateix temps que s'han reduït la utilització de recursos del sistema, la qual cosa permetrà instal·lar 7 en ordinadors on abans era impossible, i on Microsoft havia optat per el vell XP.
Val a dir que ja està disponible el pegat per transformar la interfície de Windows 7 al Català a softcatala.org
Aquí en podeu llegir una crítica força completa.

Però aquesta setmana ens ha dut també la nova versió de l'omnipresent Ubuntu. De fet, en el món de GNU/Linux Ubuntu és tan present, que de vegades molta gent s'oblida que hi ha altres distribucions que en algun cas poden ser més estables, o més fàcils d'usar. Ubuntu ja no distribueix els CD's gratuïtament amb la mateixa alegria que feia abans, deu ser que el Shuttleworth (el cap de Canonical, l'empresa que patrocina Ubuntu),  ja no li queden tants milions al compte d'estalvi.
Sigui com sigui, Ubuntu és un sistema operatiu basat en Debian, que està orientat a l'usuari domèstic, amb una selecció força acurada de programes, i tot i no tenir unes excel·lents eines d'administració, és força fàcil d'utilitzar i instal·lar components multimèdia, com ara són els reproductors de pel·lícules flaix, mp3, divx, etc, etc. També permet instal.lar-lo en memòries flaix USB si així ho desitjem.
Pel què fa a detalls més tècnics, inclou el nucli 2.6.31, i aplicacions tan populars com el navegador Mozilla Firefox 3.5.3, o la suite ofimàtica OpenOffice 3.1.1. També inclou l'entorn d'escriptori Gnome en la versió 2.28.1

Podeu descarregar la versió de 32 bits (per a ordinadors més vells), o la de 64 bits, compatible amb tots els ordinadors que es venen actualment, i la majoria dels que tenen 2 anys o menys.

Canvi de teclat

Després de poc més d'un any amb un teclat Samsung Pleomax PKB-7000X, aquest va decidir de deixar de funcionar bé, i vàries tecles van de deixar de respondre, i segons a quin USB el connectava em feia reiniciar l'ordinador. La veritat és que no crec q torni a comprar un teclat d'aquest tipus, perquè no es pot dir que hagi durat massa ni que sigui massa fiable. Aquí en teniu una foto:

Com que un, ves per on, treballa amb l'ordinador, no es pot permetre passar ni un sol dia sense teclat, i per això em vaig acostar a una botiga que hi ha aprop de casa, i després d'ensenyar-me tots els teclats sense fils (ufff, quina mandra que em fan), em vaig acabar quedant un teclat Logitech Deluxe USB Keyboard, per 12€ en la seva versió OEM.

Tot i que és un teclat senzillet, m'agrada força, perquè amb l'anterior s'havien de prémer les tecles amb convicció per ser conscient que havies activat la tecla corresponent, i en canvi amb aquest amb menys pressió aconsegueixes el mateix efecte.  Aquí el teniu:

En fi, espero que aquest duri més que l'anterior, perquè si no, quina merdeta de teclats que fan avui en dia.

Zalman VF-1000

Fa uns mesos ja vaig explicar com m'havia fallat el ventilador de la targeta gràfica, una ASUS Radeon 4870 HTDI. Després de tramitar la garantia, me'n van donar una altra que, aparentment funcionava correctament.

Bé, funcionava correctament fins que el ventilador va tornar a aturar-se, així de cop i volta.

Evidentment, una targeta gràfica amb un xip com el Radeon 4870 no pot funcionar només amb el ventilador, per la qual cosa necessitava o bé reemplaçar el conjunt del dissipador/ventilador, o canviar altre cop la gràfica, encara en garantia.

Com que ja en vaig quedar prou tip d'esperar que em retornéssin la gràfica l'altre cop, aquest cop he optat per comprar un dissipador+ventilador específic.

Concretament, he triat un Zalman VF-1000. Es tracta d'un dissipador de coure amb 4 heatpipes (4 tubs petits que ajuden a la dissipació tèrmica), amb una gran superfície de dissipació, i que disposa d'un ventilador de 8 cm molt silenciós amb leds de color blau.

El ventilador portava un regulador de velocitat, però he optat per endollar-lo directament a la placa base perquè fins i tot a la velocitat màxima, el soroll és gairebé imperceptible.

Aquí en podeu veure una foto, un cop muntat:

Els únics possibles inconvenients que hi puc trobar és que tapen una mica el connector de crossfire per connectar 2 targetes en paral.lel, i el fet que costa una mica de muntar el dissipador zalman sense tocar dissipador que portava de sèrie per els reguladors de voltatge. Potser més endavant miraré de canviar-lo per un de més petit i eficient.

Un cop muntat, la veritat és que sorprèn el poc soroll que fa, sobretot comparat amb la "turbina d'avió" que tenia abans, i a més a més, fa la seva feina molt bé, doncs la temperatura màxima que he registrat utilitzant la GPU (el xip de la gràfica) al 100% és de 65º (amb el dissipador/ventilador anterior arribava als 74º).

Aquí podeu veure l'aspecte que té un cop muntat dins de l'ordinador:

Finalment una altre imatge per veure els leds blaus que incorpora el ventilador de la gràfica:

En resum, un excel.lent conjunt dissipador/ventilador, silenciós i que fa molt bé la seva feina, tot i que pot ser una mica complicat de muntar degut al dissipador dels reguladors de voltatge de la gràfica. El preu? 34 euros, no és barat, però considero que té una relació qualitat-preu molt bona.

Firefox 3.5

S'acaba de publicar la versió 3.5 de Mozilla Firefox, un dels navegadors més utilitzats, i l'únic que ha aconseguit arrencar una part substancial de la quota d'utilització del fins ara omnipresent Internet Explorer de Microsoft. Alguna de les novetats d'aquesta versió són:
- Suport per a elements HTML5 (audio i vídeo).
- Millora de les eines per mantenir la privacitat de les dades, incloent un mode de navegació privada.
- Millora del rendiment amb Javascript.
- Suport de noves tecnologies, CSS, SVG, ICC...

El podeu descarregar en versions per a Windows, i en el cas que utilitzeu GNU/Linux el podeu descarregar del repostori de programari de la vostra distribució, si més no , si utilitzeu Fedora 12. En altres distribucions potser us haureu d'esperar a la propera revisió.
Com a curiositat podeu veure un mapa de les descàrregues de Firefox en temps real i classificat per països.

VirtualBox 2.2.4

Si us agrada provar tots els sistemes operatius que aconseguiu, però no voleu córrer cap risc d'espatllar la màquina amb la qual treballeu habitualment, us recomano un programa anomenat VirtualBox.

VirtualBox és el què podríem considerar una eina de virtualització, és a dir, un programa que simula el funcionament d'una màquina real, però que s'executa com una aplicació qualsevol dins del nostre sistema operatiu. És a dir, és com si tinguéssim un sistema operatiu executant-se dins d'una finestra d'aplicació en el nostre escriptori.

L'avantatge de VirtualBox, és que suporta l'execució de gairebé qualsevol sistema operatiu que ens pugui passar pel cap: DOS, Windows , Linux, Solaris, etc, amb un rendiment força bo. De fet si el microprocessador suporta les tecnologies d'acceleració de virtualització, el rendiment de les aplicacions que funcionen dins d'una màquina virtual, es pot acostar força al que tindria si les executéssim sobre la màquina real.

A més, en la darrera versió (2.2.4), hi ha inclòs el suport per OpenGL dins de la màquina virtual, i permet l'execució de màquines virtuals amb sistemes operatius de 64 bits encara que la màquina real estigui executant un sistema operatiu de 32 bits.

A més a més, VirtualBox és una aplicació que ens podem descarregar lliurement, i podem instal.lar sense restriccions sobre qualsevol sistema operatiu. Teniu les versions per Windows, els paquets per Linux en format RPM (Fedora 64 bits) o DEB (Ubuntu 64 bits) , i si cerqueu a la pàgina de descàrregues trobareu versions per altres sistemes operatius.

Fedora 11

Avui s'ha publicat la versió 11 de Fedora, una de les distribucions més utilitzades i més populars. Fedora és una distribució basada únicament en programari lliure, i mantinguda per una comunitat d'usuaris, que és la base de Red Hat Enterprise, la distribució de Linux més important a nivell empresarial.
Fedora està orientada a l'escriptori i als usuaris amb uns coneixements mitjans de GNU/Linux, però també conté unes excel.lents eines d'administració i desenvolupament. Inclou les darreres novetats de programari: la versió 11 de Fedora anomenada Leonidas, porta el nucli 2.6.29, Gnome 2.26, KDE 4.2.2, OpenOffice 3.1, Firefox 3.0.10, entre d'altres. Si voleu conèixer més detalls de la nova versió els podeu llegir aquí.
Ens podem descarregar lliurement els Live CD's de 32 i 64 bits, i els DVD d'instal.lació de 32 i 64 bits.

OpenOffice 3.1

Unes setmanes després d'ésser publicada la versió 3.1 en Anglès, ja podem descarregar gratuïtament la traducció al Català d'OpenOffice per a Windows i Linux.

OpenOffice és una completa suite ofimàtica amb llicència LGPL (programari lliure), que inclou un processador de textos (Writer), un full de càlcul (Calc), un programa de creació de presentacions (Presenter), i una base de dades (Base).

Potser no tindrà alguna de les funcionalitats més avançades de l'office de Microsoft, i en alguns casos és més lent, però suporta nativament el format ODF (Open Document Format), i té algunes funcionalitats integrades de les que no disposa l'Office de Microsoft (Exportar directament a format PDF sense instal.lar cap programa addicional). A més a més, ens el podem descarregar lliurement, i instal.lar-lo en tants ordinadors com vulguem sense cap mena de restricció i sense pagar cap llicència d'ús.

OpenSolaris 2009.6

Fa poc que he descobert aquest sistema operatiu anomenat OpenSolaris, promogut per Sun Microsystems. El què m'ha agradat d'aquest sistema operatiu és que té una llicència d'ús per a desenvolupadors, que malgrat no dóna les mateixes llibertats que la del programari lliure, permet descarregar i instal.lar aquest sistema operatiu sense cap mena de restricció en tots els ordinadors que desitgem.
La seva aparença és molt semblant a la de qualsevol Linux, perquè utilitza el GNOME per a l'entorn gràfic, amb un estil visual una mica diferent. A més utilitza un intèrpret de comandes BASH, i la majoria de comandes bàsiques que coneixem de Linux també funcionen amb OpenSolaris.
La diferència fonamental rau en el nucli del sistema, amb l'inconvenient que no suporta tan maquinari com el nucli de Linux, i és una mica més lent en general. Però també té l'avantatge del sistema de fitxers ZFS, totalment dinàmic, que permet la creació de volums lògics "en calent", d'snaphots (instantànies del sistema de fitxers que permeten desfer qualsevol canvi que s'hi hagi fet), i una millor tolerància als errors.
Podeu descarregar lliurement, la darrera versió 2009.6, que és vàlida tan per a sistemes de 32 com de 64 bits : el nucli del sistema detecta automàticament la capacitat del microprocessador i executa la versió adient.