Linux no es penja.... depèn de quin

Si, segons diu tothom, Linux és un sistema operatiu que mai es penja, o com a molt es pot penjar algun programa o l'entorn gràfic, però mai el sistema sencer.
Doncs el meu ordinador deu ser rebel, perquè contradiu el què la majoria de la gent diu o pensa. A ell sembla que les darreres versions d'Ubuntu o Fedora no li agraden, i quan diu prou es penja. Es queda congelat, el cursor del ratolí es queda parat, totes les aplicacions es queden parades, no reacciona a cap combinació de tecles (control+alt+f1) (control+alt+backspace), res de res... es queda congelat i no en surts fins que no prems el botó de reset.
Sembla que tingui una personalitat pròpia gairebé, perquè per "més inri", l'ordinador és totalment estable amb win xp sp3. Potser tinc l'ordinador posseït per Bill Gates?
També és curiós que vaig fer el memtest durant 8 hores i no em va detectar ni un sol error (pensava que potser era problema de memòria), i que amb les versions anteriors de Fedora i Ubuntu no em donaven problemes.
Solució? No ho sé, igual instal·lo una versió anterior, o provo CentOS (per qui no ho sàpiga, un clon de Red Hat Enterprise, però que et pots descarregar gratuïtament).

Fedora 9

Aquesta setmana s'ha publicat la versió 9 de la distribució Fedora. Aquesta és una de les distribucions més esteses, i que en aquesta versió té força novetats: inclou el nucli 2.6.25, el Gnome 2.22, el KDE 4.0.3, Firefox 3.0 beta5, OpenOffice 2.4, entre d'altres. També incorpora un nou gestor de paquets anomenat PackageKit (força més ràpid i eficient que en versions anteriors), una versió lliure de la màquina virtual de java (OpenJDK), actualització del serviror gràfic a XServer 1.5 (amb una millor automatització de la detecció i configuració de l'entorn gràfic), la capacitat de redimensionar particions, fins i tot les de windows (FAT32 i NTFS), i la inclusió d'una eina d'actualització via internet que permetrà passar de la versió 9 a la 10 i posteriors sense haver-se de baixar el CD o el DVD sencer. En aquesta versió també es permet d'instal.lar en un dispositiu USB, i arrencar des d'ell com si fos un Live CD.

Aquesta distribució es pot descarregar la imatge en DVD per a processadors intel i compatibles de 32 bits, per a l'arquitectura AMD64 (gairebé tots els ordinadors que es venen avui en dia), i també per PowerPC.
A més a més també podeu descarregar LiveCD's amb instal.lador inclòs, amb els entorns Gnome (32 i 64 bits), i KDE (32 i 64 bits).
L'he instal.lat al meu ordinador personal i en 2 de la feina, i no m'ha donat cap mena de problema, excepte que he hagut d'instal.lar el paquet de traducció de l'OpenOffice al Català perquè no l'instal.lava per defecte. Si us hi trobeu el nom del paquet és openoffice.org-langpack-ca_ES
També m'he trobat que no m'ha detectat ni configurat la tarja de so (una Sound Blaster XFi), però val a dir que això és més aviat problema de Creative que no ha publicat drivers decents per a Linux per a aquesta tarja de so.

2 problemes amb Ubuntu 8.04

He pogut instal·lar la Ubuntu 8.04 en un dels ordinadors que tinc i m'he trobat 2 problemes. En primer lloc, tot i especificar durant la instal·lació la llengua Catalana, m'he trobat que tenia totes les aplicacions en anglès, i he hagut d'instal·lar manualment tots els paquets de traducció al Català de l'entorn gràfic i aquestes aplicacions.
Per altra banda, un altre problema que m'he trobat és que després d'activar el driver propietari de l'ATI (tinc una Radeon X1950 Pro amb 256MB AGP), a l'inciar la sessió en l'entorn gràfic, quedava tota la pantalla en blanc, i només es podia veure el cursor.
Per resoldre-ho he hagut d'inciar la sessió en mode a prova de fallades i desactivar el driver propietari, però ara, ja no disposo de cap mena d'acceleració 3D amb aquesta gràfica. El curiós del cas és que amb la Ubuntu 7.10, el tenia instal·lat i no m'havia donat cap mena de problema.
Si teniu una ATI i instal·leu la Ubuntu 7.10, de moment no és gens recomanable activar el driver propietari, fins que no es resolgui el bug.

Ubuntu 8.04

Avui s'ha publicat la versió 8.04 d'Ubuntu Linux. Ubuntu és una distribució de Linux basada en Debian, que té versions orientades per a l'ús d'escriptori o per a servidors.
Ubuntu 8.04 porta incorporat el nucli (kernel) 2.6.24, l'entorn Gnome 2.22, el navegador Firefox 3 beta 5, i l'OpenOffice 2.4, entre d'altres.
Destaca la possibilitat d'instal.lar Ubuntu dins d'una partició de Windows reservant-ne un espai, simplificant molt la seva instal.lació. Podeu descarregar les versions de 32 i 64 bits per a processadors Athlon64 i compatibles.

Mandriva 2008.1

Ahir es va publicar la darrera versió de Mandriva (abans Mandrake), anomenada Mandriva 2008 spring, o també 2008.1.
Us podeu descarregar les versions ONE des d'aquí (és un live CD que també es pot instal.lar al disc dur, i que inclou drivers i codecs propietaris), o també la versió FREE des d'aquí (32 o 64 bits), que és un DVD instal.lable que només inclou programari lliure i està pensada per ésser instal.lada al disc dur.
Entre d'altres novetats, Inclou el nucli 2.6.24, GNOME 2.22, KDE 3.5.9, (KDE 4 també està disponible en els repositoris oficials),  OpenOffice 2.4,  i Firefox 2.0.0.13, entre d'altres.

Knoppix 5.3

S'acaba de publicar la darrera versió d'aquesta distribució de Linux que funciona en mode "live", és a dir, que es pot arrencar sense canviar res del sistema, només posant el CD o el DVD a la unitat corresponent.
Pot ser molt útil per a recuperar dades de sistemes windows que no poden iniciar-se ni reparar-se, doncs permet llegir i escriure en particions FAT32 i NTFS, en discs durs interns o en discs durs USB.
Us podeu descarregar la darrera versió des d'aquí.
Per defecte, s'inicia en Anglès, i per arrencar-lo en Català, simplement hem d'escriure el següent en el moment de l'arrencada:

knoppix lang=ca

El retorn d'AMD?

Sembla que després del fiasco inicial amb els processadors “quadcore” d'AMD, és a dir, que tenen 4 nuclis integrats anomenats “Phenom”, ha sortit una revisió (B3), que ha corregit aquests errors, i que incrementa el rendiment respecte l'anterior.
El problema de la revisió anterior (B2), era el bug TLB (Translation Lookaside Buffer), que consisteix en què algunes pàgines de la memòria cau de 3er nivell no es refrescaven de forma correcta, cosa que podia arribar a produir en algun cas, algun error en l'execució d'algun programa (tot i que això era molt improbable).
La solució fins ara era desactivar la memòria cau de 3er nivell present en aquest model de processador, però això implicava una pèrdua de rendiment d'aproximadament el 10% o fins i tot més en algun cas.
Si al juliol AMD té algun quad core a 2.4 o 2.6 Ghz per menys de 200€ potser en compraré un per actualitzar el meu antic Athlon64 3400+ d'un sol nucli.
Podeu llegir un article sobre la nova revisió aquí.

Fedora 7!

Finalment s'ha publicat la versió 7 de Fedora. En aquesta versió, anomenada "Moonshire", i com a fet més important s'uneixen els repositoris "core i extras".
A més a més, com és habitual, incorpora les darreres versions de tots els paquets més habituals: kernel 2.6.21, Gnome 2.18, KDE 3.5.6 (més ben integrat que en les versions anteriors), OpenOffice 2.2, Firefox 2.0.0.4... entre d'altres.
Podeu descarregar les imatges (en DVD) per a processadors de 32 bits, i també pels de 64 bits. A més també podeu descarregar versions Live (32 i 64 bits també), per funcionar sense instal.lació. De seguida que pugui la instal.laré i en faré algun comentari.

Club 3D x1950 pro AGP + VIA K8T800 = PUF!

Doncs no fa massa que em vaig comprar aquesta "targeteta" gràfica:

Doncs resulta que la vaig muntar en el meu ordinador principal (AMD Athlon64 3400+, placa base amb xipset VIA K8T800 pro), i ves per on, que en 2D funciona, però en 3D es penja.
Vaig llegir a la web de club 3D, i diu de deshabilitar una opció a la bios anomenada "fast writes ".
Però després de fer això, i tot i que semblava que aguantava, continuava penjant-se.
Pensant que podia ser la font d'alimentació, ho vaig provar en l'altre ordinador que tinc (un sempron 3100+, amb una placa amb xipset nvidia nforce3 250), i va funcionar a la primera, i això que aquest ordinador té una font d'alimentació menys potent!. Per tan, dedueixo que és degut al xipset de la placa base, o a la placa base en si, que deu tenir alguna incompatibilitat estranya amb aquesta gràfica.
I la veritat és que en aquell ordinador funciona molt bé, una llàstima que no la pugui fer servir en l'ordinador principal que té un processador que va a 600 MHz més (2.4 GHz l'Athlon64 , 1.8GHz el Sempron).
En fi, si teniu un sistema AGP aquesta gràfica és una molt bona opció, suposant que no tingueu xipset VIA.

novetats linuxeres

Aquests darrers dies hi ha hagut força novetats en el món de GNU/Linux amb l'aparició de tres de les principals distribucions actuals, que resumirem en aquest post:

- Mandriva: Fa pocs dies ha sortit una nova revisió d'aquesta distribució orientada a l'escriptori amb paquets relativament moderns, i un sistema d'administració centralitzat molt bo (Mandriva control center). Inclou entre d'altres el Kernel 2.6.17, Xorg 7.2, OpenOffice 2.1, Firefox 2.0, Gnome 2.18, KDE 3.5.6. Per cert, de moment, la única distribució que funciona amb acceleració 3D amb la Radeon X1950 Pro que tinc.
Podeu descarregar les imatges del live CD (32 bits i 64 bits), i també les de DVD (32 i 64 bits).

- Debian: La nova versió estable de Debian (anomenada Etch), inclou el Kernel 2.6.18, KDE 3.5.5, Gnome 2.16, Firefox 2.0, Openoffice 2.0.4, entre d'altres. Podeu descarregar la imatge iso en CD (32 i 64 bits).

- Ubuntu: també ha sortit la darrera versió d'Ubuntu (distribució derivada de Debian), 7.04, anomenada "Feisty Fawn", que inclou kernel 2.6.20, Gnome 2.18, Openoffice 2.2, i Firefox 2.0.0.3. 
Podeu descarregar la imatge de CD per 32 i 64 bits.

Com era d'esperar, la distribució més "conservadora", és la Debian Etch, que conté com sempre, els paquets més antics (tot i que no són tan prehistòrics com amb versions anteriors), i Ubuntu és la que inclou paquets més actuals (en part això és una de les raons del seu èxit). En canvi Mandriva sembla que té el kernel més antic (degut segurament a que s'ha testejat millor el funcionament amb drivers propietaris de targetes gràfiques), però la majoria dels seus paquets són més moderns que Debian (tot i que no tan com Ubuntu.