Una altra raó per no comprar Intel

Recentment, Intel, el principal fabricant de microprocessadors per a PC's i compatibles, ha introduït en els seus darrers models, concretament en el model Pentium D que incorpora dos processadors en un sol xip, la tecnologia anomenada "DRM".
DRM, en anglès Digital Right Management, vol dir gestió de drets digitals. El fet que aquesta tecnologia s'incorpori als nous xips d'intel és ben preocupant: el processador pot decidir de no executar una aplicació si no es respecten els drets d'autor. Això és un atac claríssim al programari lliure i a la llibertat de les persones d'executar el què vulguin en el seu ordinador, i una forma d'assegurar els immensos beneficis a les companyies de programari privatiu. En resum, un intent més de Microsoft d'aixamplar el seu monopoli i ofegar les alternatives al seu sistema operatiu.
En resum: si jo hagués de comprar una nova CPU, m'asseguraria que NO fos d'Intel, ves a saber, si quan instal.lis una nova distribució de GNU/Linux no podràs perquè el xip decidirà que aquest programari no està sota cap Copyright...
Podeu obtenir més informació sobre el tema en aquests dos enllaços:

http://navegante2.elmundo.es/navegante/2005/05/29/weblog/1117326755.html

http://www.theinquirer.net/?article=23548

sobre temperatures i escalfors dels PC's...

De vegades molta gent té problemes amb el seu ordinador, pensant que és algun problema del maquinari, però sovint, i sobretot ara que s'acosta l'estiu, aquestes errades poden ser produïdes per un excés d'escalfor dins de la caixa de l'ordinador.
Els excessos d'aire calent dins de les caixes d'ordinador són produïdes en primer terme perquè tots els circuïts que en formen part s'escalfen molt més quan la temperatura ambiental puja, i per altra banda una ventilació deficient. Si l'aire calent produït pels components de dins la caixa, no s'extreu de forma adequada, la temperatura va pujant fins a límits que no són suportables per als components electrònics i poden produir errors en l'ús habitual de l'ordinador.
Com a mínim, qualsevol ordinador actual, hauria de disposar d'un ventilador de 8 centímetres o més a la caixa a part del que ja inclou la font d'alimentació. La localització ideal d'aquest ventilador, és a la part posterior de la caixa aprop d'on hi ha localitzat el processador, fent la funció d'extractor d'aire calent.
En la majoria de casos, les caixes actuals disposen d'espai per situar un ventilador a la part frontal inferior de la caixa. Aquest ventilador s'hauria d'instal.lar de forma que prengués aire fred de l'exterior i l'introduís a dins, fet, que juntament amb el ventilador posterior, provoca un flux d'aire forçat, refrescant força els components de dins la caixa i evitant un sobreescalfament dels components.
Un altre aspecte que cal tenir en compte, és la pols. Convindria que abans no comenci l'època estiuenca, netegéssiu a fons tota la pols que es pugui acumular dins la caixa i en les aspes dels ventiladors. Un excés de pols fa girar pitjor els ventiladors, augmenta el soroll que provoquen i en redueix la seva eficàcia, augmentant la temperatura dels components.
La construcció de la caixa en si també és un factor molt important: les caixes petites amb gran quantitat de components, tendiran a acumular més escalfor i són més difícils de refrigerar. Les caixes més grosses i amb més forats de ventilació són més senzilles de mantenir a temperatures més raonables.
També és important el material de contrucció de la caixa: les caixes construïdes amb alumini, tot i que són més cares, actuen com a un gran dissipador passiu, facilitant la refrigeració dels components.
A més a més d'això, també hi ha accessoris que poden ser molt útils per a la lluita contra l'excés d'escalfor: es tracta dels reguladors de voltatge pels ventiladors de la caixa. Sovint per a un us normal els components no s'escalfen massa, i és desitjable de reduïr el nivell de soroll al mínim. En canvi, quan utilitzem tot el potencial del nostre ordinador, per exemple, utilitzant un joc de darrera generació, convé millorar al màxim la refrigeració augmentant la velocitat dels ventiladors.
El factor mé simportant de tots, és el conjunt de dissipador i ventilador del processador. En aquest aspecte s'ha millorat moltíssim en els darrers anys, i hem passat de conjunts molt simples d'alumini amb un ventilador a dissipadors de coure, amb heatpipes, i ventiladors de voltatge regulat.
Personalment, us puc recomanar els següents elements, dels quals jo disposo en el meu ordinador:
- Com a conjunt de dissipador/ventilador del processador : Gigabyte 3D Cooler Pro, tot de coure amb 4 heatpipes i un ventilador regulable. A més disposa de 4 leds de color blau a la part superior que s'encenen quan funciona. Aquí en podeu veure dues imatges:

- Com a caixa: una Thermaltake Shark negra, disposa de dos ventiladors de 12 centímetres, un a la part frontal inferior i un a la part posterior (aquest darrer transparent amb 3 leds blaus). També disposa d'una reixeta lateral per facilitar la ventilació. Aquí en podeu veure unes imatges:

També podeu veure aquí una imatge de la part frontal amb el regulador de voltatge dels ventiladors instal.lat (que té les rodetes de colors blau, verd i vermell), i el regulador de voltatge de la cpu, de color daurat en una badia de 3.5:

El regulador en qüestió s'anomena Thermaltake X-Controller, és molt fàcil d'instal.lar i és relativament econòmic tenint en compte el soroll que et pots arriba a estolviar (val uns 20 euros).

impressions sobre Mandriva 2005 LE

L'altre dia disposava de tota la tarda lliure i tenia poca feina per fer. Com que el mes que ve es publicarà Fedora Core 4, i tenia el DVD d'instal.lació de Mandriva 2005 LE que m'havia baixat anteriorment, em vaig decidir a provar-la. Si voleu, us la podeu baixar des del següent enllaç:

http://ftp.rediris.es/pub/linux/distributions/mandrakelinux/official/iso/10.2/i586/

La instal.lació va ser tan senzilla com qualsevol de les altres instal.lacions que he fet d'altres versions de Mandrake, i es va desenvolupar sense problemes. El què si que vaig notar és que la instal.lació va trigar una mica més que la de Fedora, suposo que deu ser per què s'instal.len més paquets per defecte (o potser aquell dia en vaig triar més).
Un cop acabada la instal.lació, vaig arrencar amb Mandriva. El primer cop, no em va arrencar l'entorn gràfic, potser és que no vaig tenir prou paciència, i no vaig esperar prou de temps. Després de fer un reboot, el segon cop si que va funcionar bé i vaig arribar a l'entorn gràfic.
Per defecte Mandriva 2005LE instal.la KDE 3.3.2, que no és la última versió (la 3.4), però que tot i així és força recent.
Em va reconèixer tot el maquinari de l'ordinador: a la primera em va funcionar la tarja de xarxa, la de so, el video... i això sol ser sempre així amb aquesta distribució (una de les millors en reconèixer el maquinari de l'ordinador sense haver de trencar-s'hi el cap).
Una de les coses que sempre m'ha agradat més de Mandrake/Mandriva és que té un aspecte força polit, i les fonts tenen un aspecte professional, a diferència de per exemple, Debian, on tenen un aspecte "estrany". A més a més, les fonts en Mandriva tenen activat l'antialias, és a dir, es corretgeix l'efecte de "dent de serra". Les icones també tenen un aspecte força cuidat, i fan agradable treballar-hi, tot i que el tema per defecte (Mandrake Galaxy), no m'acaba de fer el pes i el canvio per algun altre (plastik és el meu preferit).
Les versions dels programes/paquets inclosos són força recents (Kernel 2.6.11, Firefox 1.0.2, OpenOffice 1.1.4, Gimp 2.2...), és a dir, que és una distribució que està força a la última. Això fa que sigui una distribució desitjable per a un entorn d'escriptori. A més a més la quantitat de paquets que podem instal.lar d'entrada és prou gran (la imatge en DVD conté més de 2GBytes d'informació!).
Pel què fa a l'aspecte multimèdia, em va sorprendre positivament: va reproduïr directament els fitxers en format mp3 i alguna pel.lícula en format DivX que tenia emmagatzemada en el disc dur. No gaires distribucions poden dir això.
Un altre aspecte interessant és que els programes estan força ben organitzats, de forma força coherent, en diferents categories, i algú que no l'hagi utilitzat mai abans, trobarà fàcilment els prgrames més utilitzats.
Sens dubte, un dels punts forts d'aquesta distribució són el conjunt d'eines d'administració gràfiques del sistema, que estan centralitzades en el què s'anomena "centre de control Mandrake". El centre de control Mandrake, ara està organitzat de forma semblant a una pàgina web amb frames: a la part esquerra triem la categoria i a la part dreta surten les icones corresponents a aquella categoria, la qual cosa facilita l'accés respecte versions anteriors.
De fet, no hi ha gaire variacions respecte versions anteriors, potser l'aspecte que trobo que ha millorat és el d'actualització i gestió de programari: ara podem gestionar des de quines fonts d'instal.la programari, i també tenim un assistent gràfic que funciona prou bé per actualitzar els paquets del sistema.
En general la primera impressió és prou bona, ja anirem veient si es confirma amb el temps, Potser acabarà sent la distribució del segon PC.
De fet, estic força impressionat de l'evolució que ha sofert el mon de GNU/Linux en només 3 anys, i sorprès de forma positiva. Són petits detalls que s'han anat incorporant que faciliten molt les coses a persones inexpertes, detalls com l'aparició automàtica d'una icona a l'escriptori quan s'insereix un CD, un DVD o una memòria USB, les eines d'administració gràfica, l'actualització automàtica del sistema, un suport de maquinari a vegades més gran que el propi Windows, la possibilitat de redimensiona particions de Windows en el procés d'instal.lació.... quan abans, tot això s'havia de fer de forma "manual" i a través de consola en mode text.
Tot i que hi ha algunes distribucions que encara continuent essent força complicades d'instal.lar i d'administrar, amb distribucions com Mandriva, ja no queden gaire excuses com per no tenir instal.lada al PC una distribució de Linux. Si encara no esteu decidits, ho podeu intentar amb aquesta fantàstica distribució. I no, no em paguen res per fer propaganda :)

vulnerabilitat en les cpu's pentium4!

He llegit a la xarxa, que la implementació de la tecnologia Hyperthreading (present en els processadors pentium4 d'intel), pateix un problema de seguretat seriós.
Aquest problema de seguretat, permet obtenir informació de forma il.lícita de l'ordinador en qüestió, i es recomana desactivar l'hyperthreading en ordinadors destinats a tasques crítiques.
Podeu llegir un informe més complet descarregant el pdf des d'aquest enllaç:

http://www.daemonology.net/papers/htt.pdf

Sembla que darrerament intel no les té totes, després dels problemes de la darrera generació de pentium4 (els models prescott) amb temperatures excessives, i el seu rendiment general inferior als darrers processadors d'AMD tan en solucions d'un com de dos cores (nuclis de cpu integrats).
En la meva opinió, intel s'hauria de dedicar a adaptar el processador pentium-m (destinat a portàtils), als ordinadors de sobretaula, doncs el seu rendiment és competitiu, i el seu consum energètic molt baix.

Firefox 1.0.4

Avui s'ha publicat la versió més recent del Firefox en Català, aquesta versió és la 1.0.4, i la podeu descarregar des d'aquest enllaç:

http://download.mozilla.org/?product=firefox-1.0.4&os=win&lang=ca-AD

Aquesta versió és igual en la seva funcionalitat a la 1.0, 1.0.1, 1.0.2 i 1.0.3, però inclou actualitzacions de seguretat.
Sembla, que aquest navegador està sotmès a actualitzacions de seguretat molt més sovint que l'Internet Explorer, la qual cosa no és en absolut negatiu en la meva opinió, ans al contrari: crec que fa que sigui un dels navegadors més segurs que existeixen.
La única pega que hi trobo és el fet d'haver de baixar tot el programa cada vegada en comptes de baixar una actualització de seguretat que no t'obligui a baixar-lo sencer.
Si encara no heu provat Firefox, jo us ho recomano, evitareu molts dels problemes que es donen en els ordinadors que funcionen amb Windows. Gairebé totes les distribucions de Linux avui en dia inclouen aquest navegador també.

Fedora Core 4 test3

S'ha publicat la darrera versió de prova de Fedora Core 4 abans de l'alliberament la versió final. Aquesta versió de prova anomenada "test3", conté els mateixos paquets que la final (que serà alliberada d'aquí a un mes), i només serà patirà actualitzacions de seguretat. Aquesta versió de prova, es pot baixar per les arquitectures PC de 32 bits (pentium, athlon/xp), AMD64 (athlon64) i PowerPC (processador típic dels Mac), des dels següents enllaços:

PC 32 bits

AMD64 bits

PowerPC

Personalment, crec que aquesta versió pot ser prou estable per provar-la en algun PC que no estigui destinat a cap missió crítica. Potser la baixaré i la provaré en algun ordinador de la feina.

monitorització de temperatures amb Fedora Core 3 (per consola)

La monitorització de temperatures amb Fedora 3 utiltizant la consola és relativament senzilla. En principi, en altres distribucions funcionaria de la mateixa manera, però cal que el nucli (kernel), estigui compilat per a suportar la monitorització (en el cas de Fedora 3, amb el nucli precompilat aquest suport ja hi és present per defecte).
A més a més del suport del nucli, també necessitem tenir instal.lat el paquet "lm_sensors". Si no sabem si el tenim instal.lat és molt fàcil esbrinar-ho, només cal escriure:

#rpm -q lm_sensors
lm_sensors-2.8.7-2

En el cas que estigui instal.lat, es generarà una sortida similar a l'anterior, en cas contrari en dirà que el paquet no està instal.lat. En aquest cas executariem com a root

# yum install lm_sensors

Un cop fet això, haurem de configurar el sensors, executant la comanda:

# sensors-detect

Aquesta comanda iniciarà un assistent, per tal de detectar i configurar els sensors, normalment podem deixar les opcions per defecte (que surten en majúscules), i això funcionarà la majoria de cops. També crearà un arxiu de configuració (/etc/sensors.conf), i modificarà el sistema fent que aquest servei s'engegui automàticament a l'iniciar el sistema.
Un cop haguem acabat tot aquest procés, només cal escriure la comanda sensors, i això ens tornarà una lectura de voltatges de funcionament, velocitat dels ventiladors, i temperatures, que tindrà una forma similar a això:

via686a-isa-6000
Adapter: ISA adapter
CPU core: +1.80 V (min = +2.00 V, max = +2.50 V) ALARM
+2.5V: +0.33 V (min = +0.06 V, max = +3.10 V)
I/O: +3.39 V (min = +0.09 V, max = +4.13 V)
+5V: +4.83 V (min = +0.13 V, max = +6.44 V)
+12V: +13.08 V (min = +0.32 V, max = +15.60 V)
CPU Fan: 4856 RPM (min = 0 RPM, div = 2)
P/S Fan: 0 RPM (min = 0 RPM, div = 2)
SYS Temp: +43.8°C (high = +45°C, hyst = +40°C) ALARM
CPU Temp: +31.1°C (high = +60°C, hyst = +55°C)
SBr Temp: +24.2°C (high = +65°C, hyst = +60°C)

eeprom-i2c-0-51
Adapter: SMBus Via Pro adapter at 5000
Memory type: SDR SDRAM DIMM
Memory size (MB): 256

eeprom-i2c-0-50
Adapter: SMBus Via Pro adapter at 5000
Memory type: SDR SDRAM DIMM
Memory size (MB): 256

els antivirus, resolen o creen problemes?

Curiosa la pregunta oi? Se suposa que els antivirus han d'ajudar a protegir els ordinadors sobre els quals estan instal.lats d'amenaces externes, que puguin malmetre el funcionament o la informació continguda en aquests ordinadors. Per què dic això? Perquè de vegades no sempre s'acompleix, i ara m'explico:
El dilluns passat, en arribar de la feina, em vaig trobar un missatge de l'antivirus que tenia instal.lat (concretament Panda Titanium 2004), dient que revisés la configuració de la protecció automàtica. Bé, ho vaig fer, i no hi va haver manera de poder activar-la, la qual cosa em va començar a fer mala espina. Després de reiniciar, vaig intentar actualitzar manualment l'antivirus, ho vaig aconseguir, i vaig pensar que potser després d'una altra reiniciada es resoldran els problemes i podré activar la protecció automàtica de l'antivirus. Va ser un error: en reiniciar, em va sortir un error del programari dels drivers de la placa base, i el què era més greu: un missatge anunciant-me que el servei RPC reiniciaria l'ordinador en 60 segons. Ui ui ui... vaig reiniciar confiant en què el missatge desaparegués, i al contrari d'això, el missatge reapareixia de forma insistent cada cop que reiniciava.
Aleshores se'm va encendre la bombeta, i vaig recordar que m'havia passat el mateix la setmana passada, i que tot es va iniciar per un problema que s'havia iniciat amb l'antirivus. La setmana passada vaig prendre una solució "radical", reinstal.lant tot el sistema, però en aquesta ocasió vaig pensar: i si el problema és el mateix antivirus? És molt estrany que en 6 dies t'afectin 2 cucs desconeguts, i no em crec que aquest antivirus en deixi passar tants com això. Aleshores vaig decidir d'arrencar en mode a prova d'errades, i desintal.lar el Panda Titanium 2004. Després de fer això, vaig reiniciar, i "et voilà!" : l'ordinador funcionava perfectament!!!
Ostres! Resulta que el problema me l'havia creat el mateix antivirus, i no tenia res a veure amb cap cuc estrany que explota vulnerabilitats del servei RPC, ni tampoc dels forats de seguretat del Windows XP (que en té), ni res d'això!
I el què havia passat la setmana passada? Doncs era el mateix! Estic segur que si se m'hagués acudit la setmana passada de desinstal.lar el Panda Titanium 2004 no hagués hagut de reinstal.lar el sistema, i m'hagués estolviat 3 o 4 hores de feina.
El què trobo estrany és que he instal.lat el Panda Titanium en altres ordinadors i no m'ha donat mai cap problema, però és clar, el meu és un Athlon64 (cap altre ordinador on l'he instal.lat ho era), el què em fa pensar que aquest antivirus pateix greus problemes de compatibilitat amb aquesta plataforma (una mica llastimós, tenint en compte que és un programari de pagament, que no hagin fet les proves suficients en plataformes que tenen processadors d'intel). De fet és el primer programa que he trobat mai que és incompatible amb els processadors AMD. Suposo que en la versió de l'any vinent ja ho hauran arreclat, però jo de vosaltres no instal.laria Panda Titanium si teniu Windows XP amb el Service Pack2 i un Athlon64, val més no arriscar-se!. En aquest cas, veiem que un antivirus, de vegades pot provocar més problemes dels què prevé o resol.
Doncs bé, un cop passat aquest "tràngol", vaig començar a cercar una alternativa, i sempre que puc intento cercar alternatives gratuïtes. Al final la vaig trobar, un antivirus anomenat AVG Free Edition, que com indica el nom és gratuït, i el podem baixar d'aquesta URL:

AVG Free Edition

De moment no l'he testejat gaire, però sembla que disposa també d'actualitzacions gratuïtes, i que aquestes es poden programar. Veurem amb el temps si funciona prou bé.

cucs amb el win xp, reinstal.lació de grub.

Doncs resulta que el dimarts anava a dormir, i em va aparèixer una finestra a la pantalla, dient que el servei RPC hauria de reiniciar el PC, amb un compte enrere de 60 segons...
Ostres, vaig pensar, si tinc un router, només tinc els ports oberts que necessito i un antivirus resident...
Després vaig pensar, que aquest missatge és el que sortia quan l'ordinador és infectat pel worm (cuc) blaster, el qual explota una vulnerabilitat del servei RPC (Remote Procedure Call), però consultant la web de microsoft, podeu veure en teoria no afecta al Windows XP amb el Service Pack 2 que tenia instal.lats...
Em vaig baixar les eines per detectar i eliminar aquest cuc (i també el del sasser, per si de cas), però no va trobar res.
Aleshores què va ser? ni idea, però vigileu, tingueu un antivirus resident, i si pot ser un firewall sempre que treballeu amb windows. Potser ha aparegut algun cuc nou que explota el servei RPC de la mateixa manera que el cuc blaster, però encara no és detectat pels antivirus... ves a saber!
La única manera d'aconseguir fer funcionar l'ordinador era arrencant en mode a prova d'errades, vaig fer còpia de seguretat de les dades que no tenia en el disc dur usb, i vaig reinstal.lar el win xp, total, amb aquest ordinador en una hora ja ho tinc gairebé tot funcionant altre cop (si més no el més important).
Però hi ha un problema afegit: quan reinstal.les windows, normalment esborra la taula de particions, que quan tens un sistema amb arrencada dual (Windows i Linux, per exemple), és on es desa el gestor d'arrencada: et quedes sense gestor d'arrencada i sense Linux.
Com que no tenia ganes de tornar a reinstal.lar el Fedora, que utilitza el grub com a gestor d'arrencada, vaig fer una petita recerca d'informació i vaig trobar la forma de reinstal.lar el grub:

1. Arrencar amb un CD de Knoppix o bé amb el CD d'instal.lació de Fedora amb la opció "Linux Rescue".
2. Executar com a root, la comanda grub (en el CD d'instal.lació de Fedora, amb la opció Linux Rescue ho fa de forma automàtica), i el sistema ens mostra un prompt de la forma:

grub>

3. Ara hauriem de saber quina és la partició d'arrencada (si tenim una partició d'arrencada és aquesta, si no, la mateixa partició arrel), i en quin disc dur està situat. haurem d'escriure la comanda:

grub> root (hdn,m)

on n és el disc dur on tenim feta la instal.lació (0 pel primer disc dur, 1 pel segon disc dur), i m la partició on hi ha localitzada l'arrencada (0 si fos la primera, 1 si fos la segona...).
En el meu cas tinc una partició de /boot, que és la segona del segon disc dur, per tan, vaig haver d'escriure:

grub> root (hd1,1)

Amb el tabulador, detecta automàticament les particions possibles i el tipus de sistema de fitxers (habitualment la partició de boot estarà formatejada en ext3).

4. Un cop hem triat la partició d'arrencada amb la comanda anterior, ara cal instal.lar grub en la taula de particions del primer disc:

grub> setup (hd0)

5. Sortim de grub amb la comanda exit i reiniciem el sistema. Ens hauria de sortir ara el menú d'arrencada en què podem triar el sistema operatiu desitjat.

tornem-hi! Fedora Core 4 test 2...

Després d'uns dies de certa inactivitat en el blog per motius de feina (massa feina), torno a intentar de publicar posts amb certa regularitat.
D'entrada dir-vos que recentment s'ha publicat la segona revisió de prova (Test2) del què serà la nova Fedora Core 4. Les novetats consisteixen amb la incorporació de Gnome 2.10 final, KDE 3.4, Firefox 1.0.2, i OpenOffice 1.9.89 (la versió 2.0 final s'acosta molt ràpidament...), i kernel 2.6.11. Us podeu baixar aquesta distribució per processadors x86 de 32 bits, o bé per l'arquitectura AMD64 i compatibles. De totes maneres, jo esperaré a que surti la versió final per actualitzar/instal.lar-la.
També aquesta setmana s'ha anunciat la nova versió de Mandriva (abans coneguda com a Mandrake), tot i que no està disponible cap imatge ISO per baixar (només està disponible per a membres del club mandrake, que és de pagament).
Com a comentari afegit, aquesta és una de les raons principals que m'ha fet canviar de distribució favorita de Manrake a Fedora: Fedora fa accessible immediatament les imatges ISO per baixar i instal.lar des de CD/DVD i en canvi Mandrake, perdó, Mandriva, inicialment només es pot instal.lar des de FTP, o actualitzant una distribució existent. Ben bé, fins d'aquí 2 mesos no sortirà la versió 10.2 final (que s'anomenarà 2005 lite), amb imatges ISO que es puguin baixar per al públic en general.
Fins al proper post, que aquest cop si que no trigaré gaire dies...