10 anys de Windows 95.

El dia 24 d'agost de l'any 1995, es va presentar aquesta versió del popular sistema operatiu Windows. Com a principals novetats incorporava un entorn gràfic redissenyat, amb la presència d'elements nous com la icona "del meu pc", la barra de tasques, i el botó inici. Per altra banda, era el primer sistema operatiu de Microsoft destinat al públic domèstic que incorporava un nucli de 32 bits amb multitasca preemtiva, tot i que també tenia grans parts escrites en codi de 16 bits.
La presentació d'aquest sistema operatiu per part de Microsoft va ser tot un espectacle: es van preparar diverses festes per a la data de llançament, i la gent feia cua a les 12 de la nit per tal d'obtenir la seva còpia. No cal dir que va tindre un gran èxit, en pocs dies es van vendre milions de còpies arreu del món.
El més sorprenent és que ara, 10 anys després encara hi ha més d'un 1% d'usuaris de Windows que fan servir aquesta versió, tot i que el seu ús ha baixat molt ràpidament els dos darrers anys.
Si voleu llegir més informació sobre el llançament podeu accedir-hi des d'aquest enllaç.
També podeu veure unes quantes fotos del procés de llançament des d'aquest altre enllaç.

Llegir particions NTFS amb Fedora.

Molt sovint, ens trobem que en el mateix ordinador on hi tenim instal.lada una distribució de Linux, també hi ha una partició de windows. Si la partició de windows està formatada en FAT o FAT32, aleshores no hi ha cap problema: totes les distribucions de GNU/Linux tenen suport per a aquest sistema de fitxers. El problema esdevé quan la partició de windows està formatada amb NTFS. En aquest cas tenim vàries alternatives: utilitzar alguna distribució que tingui en el nucli el suport per NTFS (com per exemple Mandriva), compilar un nucli nosaltres mateixos amb suport per a NTFS, o bé en el cas que utilitzem Fedora, carregar un mòdul que ens permetrà la lectura d'aquestes particions.

Fedora en principi no té suport per a la lectura de particions NTFS, degut a què ,com hem dit altres vegades, només incorpora programari amb llicència exclusivament GPL. De totes maneres no és massa difícil d'afegir suport de lectura per a particions NTFS, i tot seguit ho explicarem.

Fixem-nos doncs, que hem dit suport de lectura i no escriptura: aquest darrer està en fase molt experimental, i no és massa recomanable fer-lo servir.

Si anem, al cas concret de Fedora Core 4, per tal d'obtenir aquest suport de lectura de particions windows, primer de tot caldrà assegurar-nos que tenim instal.lats els repositoris de livna. Si no ho sabeu o no els teniu instal.lats, podeu consultar aquest article.

Un cop tenim aquest repositori afegit, caldrà instal.lar un mòdul per a la versió del nucli que utilitzem per tal de poder llegir les particions NTFS. Ho farem amb la següent comanda:

# yum install kernel-module-ntfs-`(uname -r)`

Atenció amb les cometes, perquè de fet no són cometes simples, si no, accents oberts ( ` ). Si posem cometes simples ( ' ), aleshores no funcionarà.
Un cop instal.lat el mòdul del kernel, ens caldrà fer un parell més de coses abans de llegir la partició desitjada.
En primer lloc, caldrà crear un punt de muntatge per a la partició de windows amb el nom que vulguem (en l'exemple he fet servir ntfs, però podria ser qualsevol altre nom):

# mkdir /mnt/ntfs

Després caldrà muntar la partició de windows. Per fer-ho caldrà saber a quin disc i a quina partició és. Si per exemple, és la unitat c, la partició seria hda1, i per muntar aquesta partició escriuríem la comanda:

# mount -t ntfs /dev/hda1 /mnt/ntfs

I ara per accedir a la partició, només caldrà situar-nos en el directori corresponent en el punt de muntatge:

# cd /mnt/ntfs

I ja podrem llegir tota la informació de la partició de windows, fins i tot els documents de l'administrador :).

Windows Vista

Aquest serà el nom que rebrà la propera versió de Windows. Curiós que hagin acabat fent servir una paraula com vista, que pertany al Català, i té el significat que tots entenem. Suposo que deu ser per fer èmfasi que serà una versió que retocarà de forma important l'aspecte visual, i de fet és així. Portarà un tema nou per defecte, i una gran quantitat d'efectes visuals (sobretot transparències).
L'objectiu de Microsoft amb aquest sistema operatiu serà el d'aconseguir una plataforma més segura amb menys necessitat de reiniciar l'ordinador, més protegit contra els virus i l'spyware.
També incorpora com a novetat important la inclusió d'internet explorer 7, que en teoria hauria de ser més segur i afegir la navegació per pestanyes com en el cas de Firefox. També incorpora lector d'RSS, i eines antiphishing (tècnica que consisteix en "pescar" les dades confidencials dels usuaris mitjançant correus il.legítims).
També inclourà suport per a plataformes PC de 64 bits (Athlon64 i pentium4 amb emt64). Si voleu llegir més informació sobre el tema, ho podeu fer en aquest enllaç.
Ahir ja es va publicar la primera beta d'aquest sistema operatiu, que s'espera que surti a la venda a finals del 2006. Veurem si acompleix tot això que promet, de forma que tots els usuaris de windows puguin tenir un sistema operatiu més segur. De totes maneres, segur que al cap de 4 dies trobaran uns quants forats de seguretat crítics, i que requerirà molta més màquina que XP. De fet hi havia rumors que els requeriments serien semblants a una cpu d'1 GHz o més, 512MB de RAM, uns 10 GBytes d'espai de disc sense instal.lar res més, i una tarja gràfica amba acceleració DirectX9 amb 128MB de memòria gràfica.
Ja anirem veient.

Perill l'EFI s'acosta!

I això d'EFI vol dir "Extensible Firmware Interface", que forma part del "Trusted Computing". Bàsicament consisteix en una modificació de les actuals BIOS dels ordinadors, que permetria evitar la execució de programes sota determinades circumstàncies.
I quines serien aquestes circumstàncies? Doncs per exemple que aquest programa no tingués llicència original, parlant clar: que el programa fos pirata.
La iniciativa pot semblar poc dolenta en un principi, fins i tot positiva, fins que un comença a pensar una mica: què faran els milions de persones que es comprin un ordinador nou, i vulguin instal.lar la seva còpia pirata de windows? i de tot els seus programes?
Doncs no podran! S'hauran de comprar la llicència original o si no, no podran executar el programa en qüestió.
Però més enllà d'això... qui decidirà quin programari és executable i quin no? El programa amb llicència GPL serà considerat legal, o hi haurà inconvenient per executar-lo en aquestes plataformes?
Recordem que fa temps ja hi havia hagut alguna empresa (SCO), que va considerar que el codi font de GNU/Linux tenia parts copiades de les seves versions de UNIX, i que per tan no era legal. Per sort, aquestes demandes judicials no van donar cap resultat per SCO.
Però i si més endavant hi ha alguna empresa que aconsegueix declarar il.legal algun programari amb llicència GPL? Aleshores l'ordinador no el podrà executar?
El més preocupant és que a aquesta iniciativa s'hi han afegit els principals fabricants de programari i maquinari (Microsoft, AMD, Intel....).
Em sembla que tot plegat és un atac a la privacitat de la informació dels nostres ordinadors, i a escollir lliurement quin programari utilitzem.
Si voleu més informació, només cal que seguiu aquest enllaç.

reproduir mp3 amb Fedora.

Si heu instal.lat Fedora Core 4, veureu que si intenteu de reproduir algun dels fitxers mp3, no podreu. Això és degut al problema de llicències del format mp3 (que és propietari), i per tan no pot estar inclòs en Fedora (només inclou programari GPL de forma exclusiva).
De totes maneres, això es pot arreclar fàcilment. En primer lloc, cal tenir instal.lats els repositoris de livna i freshrpm's tal com varem explicar en aquest article.
Aleshores caldrà instal.lar el reproductor d'àudio XMMS (molt semblant al WinAMP) amb la comanda:

# yum install xmms

Després cal instal.lar el plugin per reproduïr mp3 :

# yum install xmms-mp3

I ja està! Ara ja podrem reproduïr els fitxers en format mp3 sense cap problema. Fins i tot, existeix un plugin de l'XMMS per reproduïr els fitxers en format windows media audio. Només cal executar l'ordre:

# yum install xmms-wma

Firefox 1.0.6

Ja està disponible la darrera versió en Català d'aquest popular navegador, després de la versió 1.0.5 que ha durat molts pocs dies, la versió 1.0.6 aporta totes les actualitzacions de seguretat de la 1.0.5 i a més a més un millor grau d'estabilitat i compatibilitat. Els usuaris de Windows, podeu descarregar aquest navegador des d'aquest enllaç.
Amb el Fedora Core se'm s'instal.la automàticament al fer l'update :)

problemes de memòria

Doncs si, ja feia temps que el meu pc tenia uns "símptomes" que em feien pensar que alguna cosa no anava massa bé. De fet era força estable, però alguna vegada en windows es tancava alguna aplicació i sortia un missatge d'error "aquest programa ha provocat errors i serà tancat", o també "no es pot executar l'ordre read en la direcció de memòria...".
En Linux també es presentava algun símptoma estrany, com per exemple algun "kernel panic", o "segment violation", o també en alguna ocasió es tancava alguna finestra d'aplicació de cop i volta. Curiosament això passava molt més quan vaig provar d'instal.lar Fedora Core 4 per AMD64, que amb la versió de 32 bits.
Bé, ara com que disposo de més temps lliure, vaig recordar que fa temps havia utilitzat un programa anomenat memtest el qual serveix per comprovar l'estat de funcionament de la memòria.
En primer lloc vaig passar el test amb els 2 mòduls de 512MB que tinc (són DDR400 Kingston Value RAM i amb xips per les dues cares). I varen sortir alguns errors.
Aleshores vaig pensar que potser algun dels dos mòduls estava malament. Així que primer vaig provar amb un, i no donar cap error. Després vaig provar l'altre mòdul, i per la meva sorpresa tampoc va donar cap error!
Com que ara tinc per casa un altre PC amb 2 mòduls de 256MB DDR400, els vaig canviar i els vaig posar en el meu PC. Doncs bé, després de fer-lo servir un dia i passar el memtest unes hores, tampoc hi va haver cap error. Aquests mòduls de memòria val a dir que només tenen xips per una cara.
Llavors és quan se'm va acudir que el problema potser no era de la placa en si, ni dels mòduls de memòria: el problema era quan feia servir els dos mòduls de memòria de doble cara que tinc (els 2 de 512), amb la meva placa base. Vaig estar cercant per internet, i vaig trobar un parell de coses. En primer lloc vaig actualitzar la BIOS de la placa base a la darrera versió. Vaig entrar en la configuració avançada (que en les plaques gigabyte surten quan prems control+F1 dins de la bios), i ho vaig deixar tot en "auto". Vaig sortir, i desar els canvis.
Els mòduls funcionaven els dos a 400, però tot i actualitzar la BIOS, el sistema continuava donant errors amb el memtest. En aquest punt ja començava a estar una mica desesperat, fins que vaig trobar un document d'AMD, en què explicava, que per tal de fer servir 2 mòduls de memòria a la velocitat màxima (200 MHz, que equivalen a 400 perquè són DDR), havien de tenir xips per una sola cara. Per tal de fer servir 2 mòduls amb xips per les dues cares (que és justament el meu cas), s'ha de reduïr la seva freqüència de funcionament a 166 MHz (equivalent a 333).
Vist això, vaig entrar a la BIOS, vaig reduir la freqüència a 333 MHz, i vaig iniciar el memtest. Després de 4 hores d'execució no va detectar cap problema.
Ara estic escrivint aquest post des de Fedora Core 4 per AMD64, i no he tingut cap error de cap mena, a diferència del primer cop que l'havia provat que m'anava fatal. La veritat és que com a conseqüència de tot plegat, la meva impressió sobre Fedora Core 4 per AMD64 ha canviat radicalment: es estable i una mica més ràpida que la versió de 32 bits que havia fet servir fins ara.

Adéu a OS/2.

El que havia de ser el sistema operatiu desenvolupat conjuntament per Microsoft i IBM, i que tenia la missió de substituïr tots els windows de 16 bits per un sistema operatiu de 32 bits molt més estable, ha desaparegut. IBM ha anunciat que després de 20 anys dels seus inicis, deixarà de comercialitzar i donar suport a aquest sistema operatiu. I també ha suggerit que les empreses i persones que usaven aquest sistema operatiu migrin cap a GNU/Linux. De totes maneres, IBM assistirà a la migració cap a entorns basats en Linux. En podeu llegir més detalls des d'aquest enllaç

Drivers per a les tarjes ATI amb Fedora

Un dels problemes de tenir una tarja gràfica basada en qualsevol xipset gràfic d'ATI, fins ara era el suport força dolent per al sistema operatiu Linux. Tot i que ATI ha publicat un instal.lador del seu driver que ha millorat molt respecte versions anteriors, m'he trobat que amb Fedora Core 4, no acaba de funcionar. De totes maneres hi ha una forma alternativa i molt còmode d'instal.lar aquests drivers, i és usant l'eina yum.

Per tal de poder fer això, primer de tot cal afegir els repositoris de livna a yum, tal com vaig explicar en aquest article.
Suposant que haguem seguit les passes de l'article anteriorment dit, i que ja tinguem instal.lats aquests repositoris, per tal d'instal.lar els drivers propietaris d'ATI i així gaudir d'acceleració 3D OpenGL en Linux, caldrà escriure la comanda:

# yum install ati-fglrx kernel-module-fglrx-`(uname -r)`

Un cop estiguin baixats i instal.lats els paquets, haurem d'executar la comanda:

#fglrxconfig

Que és la que generarà el fitxer de configuració de les X. Aquí podeu tenir algun problema, us heu de fixar sobretot en la disposició del teclat "es", i caldria que esbrinéssiu la resolució i la freqüència de refresc màximes que accepta el vostre monitor.
Un cop acabat això, us caldrà reiniciar l'ordinador, i esperar que es carreguin les X.
Per assegurar-nos que tenim acceleració OpenGL hauriem d'executar la comanda:

# fglrxinfo
display: :0.0 screen: 0
OpenGL vendor string: ATI Technologies Inc.
OpenGL renderer string: RADEON X800 XT Generic
OpenGL version string: 1.3.5140 (X4.3.0-8.14.13)

Si en OpenGL vendor string no hi teniu "ATI", aleshores els drivers no s'han instal.lat correctament.
Val a dir que jo recomanaria de canviar el nivell d'execució en arrencar de 5 a 3 (és a dir, que arrenqui amb mode text, i posteriorment executar les X amb la comanda startx). Per fer això heu d'editar el fitxer /etc/inittab, i cercar la línia que hi posa:

id:5:initdefault:

I hauríeu de canviar el 5 pel 3.
He provat aquest procediment en diversos ordinadors, i he tingut problemes en un que tenia un monitor vell CRT. En els altres ordinadors, que tenien monitors TFT m'ha funcionat a la primera.

Gentoo...

Després de 2 intents fallits d'instal.lar aquesta distribució, finalment ho he aconseguit, bé, més o menys, perquè no està enllestit del tot. La víctima de les diverses proves d'instal.lació d'aquesta distribució ha estat un equip amb un Athlon64 3000+ (socket 939), 512MB de RAM (DDR400 i dual channel), una Radeon 9550 amb 256MB i un disc dur de 120GB de 7200 rpm IDE.

Els altres dos cops havia intentat fer la instal.lació des de "l'stage1", on en teoria es té el control més gran i la optimització del sistema és més gran. En el primer cop va fallar en el procés anomenat "bootstrap", en el segon cas, no va construir bé el sistema base. Així, en el tercer intent vaig fer la instal.lació des de "l'stage3", que en teoria és el més ràpid. Tot i així, si us decidiu a instal.lar aquesta distribució, tingueu en compte que necessiteu moooooolta paciència i moooooolt de temps.
Després de diversos problemes per crear el sistema base, vaig aconseguir que l'ordinador arrenqués amb Gentoo. Per fer això vaig trigar unes 3 hores i mitja. Segurament ara que ho he fet un cop trigaria menys, però en qualsevol cas és molt de temps.
Els problemes que vaig tenir estaven relacionats amb el procés final d'instal.lació, doncs s'ha d'editar el grub.conf i el fitxer /etc/fstab a ma, i a vegades el procés no és senzill si no segueixes les instrucciosn al peu de la lletra o tens una configuració lleugerament diferent a la explicada en el manual. Sorprenentment vaig trobar més fàcil la instal.lació i compilació del kernel que la configuració del grub i de l'fstab.
Però després d'aquestes 3 hores i mitja, no tenia res, només 4 utilitats de consola. Després s'ha d'instal.lar el servidor de les X i un entorn gràfic. Aquest procés el vaig iniciar ahir a la nit, i ha durat fins avui al matí.
Val a dir que esperava que el sistema de gestió de paquets que porta Gentoo (anomenat portage), seria el millor dels que havia provat fins ara (apt, yum, urpmi), però de moment no ho ha estat: a l'intentar instal.lar l'entorn gràfic d'escriptori gnome, ha fallat en diverses ocasions i he hagut de resincronitzar les fonts de programari 2 cops i reiniciar el procés. Suposo que per això ha trigat tant.
Tot i així encara tinc problemes: diversos errors a l'hora d'arrencar l'entorn gràfic, el gnome totalment en Anglès, i amb prou feines he tingut demps d'instal.lar un navegador.
Volia afegir l'OpenOffice però s'ha negat dient que el paquet està "Masked", que suposo que deu ser una forma de dir que està en fase "beta", o és "inestable".
L'entorn gràfic instal.lat (el gnome), és ràpid, però no he notat diferències espectacular en la càrrega d'aplicacions ni en general respecte altres distribucions modernes. L'avantatge que hi veig, és que un cop instal.lat només cal anar actualitzant el sistema i no caldrà reinstal.lar-lo cap altre cop, però ja ho veurem.
En definitiva, jo he tingut algun problema per instal.lar aquesta distribució, i això que ja tinc força experiència instal.lant altres distribucions (Debian, Ubuntu, Red Hat, Fedora, Mandrake, Mandriva...), i fa uns 3 anys que "remeno" Linux. Per tan no la recomanaria a algú que com a mínim no hagi fet unes quantes instal.lacions d'altres distribucions i no tingui una certa experiència fent anar la consola. Gentoo no és per a usuaris novells de Linux.
Jo només la recomanaria per a persones que tenen un ordinador potent, que tenen curiositat per aprendre una altra forma d'instal.lar linux força original, que no els fa res trencar-s'hi el cap, i que sobretot, tenen molt de temps per fer-ho. Tot i així s'aprenen coses interessants en el procés: les opcions del compilador, la forma amb què grub gestiona els diferents sistemes operatius, com editar alguns arxius bàsics de configuració...
Després de gairebé un dia d'haver-m'hi posat, encara em queda força feina arreclant els problemes que hi tinc i instal.lant més programari.
Si voleu una distribució fàcil i ràpida d'instal.lar val més que mireu Fedora, Mandriva, Ubuntu, i fins i tot Debian i "passeu" de Gentoo.
Ah, si després d'això encara en teniu ganes, us recomano que us baixeu el "handbook" d'instal.lació i el llegiu de dalt a baix abans de començar a fer la instal.lació, així sereu conscients de la enorme tasca a la qual us enfronteu.
Podeu accedir al "handbook" d'instal.lació de gentoo des d'aquest enllaç