Novetats interessants de nVidia i AMD

Recentment s'han presentat dues novetats que considero força interessants en el món del maquinari. En primer lloc, el fabricant de GPU's (unitats de procés gràfic), nVidia, ha presentat la seva nova generació basada en l'arquitectura Fermi, mitjançant els models GTX480 i GTX470. Aquí en podeu veure una imatge:

Després de llegir-ne aquesta anàlisi de Techreport, la conclusió és que arriben tard (fa mig any que es van presentar les targetes gràfiques basades en la darrera generació de GPU's de AMD/ATI), no rendeixen gaire més, consumeixen força més energia i a sobre són més cares. En teoria les noves GPUs de nVidia incorporen noves prestacions que es podran aprofitar en el futur, però que encara no s'ha implementat en els jocs actuals. Tot i així això no justifica l'increment de preu i consum energètic, i de moment AMD no s'ha de preocupar massa per la possible pèrdua de vendes.

Una altra novetat interessant consisteix en la sortida a la venda de forma imminent dels microprocessadors AMD Phenom II X6, és a dir, un processador amb sis nuclis dins del mateix encapsulat, i que és compatible amb la infraestructura de sòcols d'AMD existents (socket AM3). No es coneixen massa detalls encara, però per 300€ o menys tindríem un processador de 6 nuclis a 3.2 GHz, amb 512KB de memòria cau de segon nivell per a cada nucli i 6MB de memòria cau de tercer nivell compartida per tots els nuclis (9MB en total). A més, quan la càrrega de treball només afecti a un o dos nuclis, el processador n'accelerarà la freqüència de forma automàtica, com una espècie d'overclocking dinàmic. Aquí en teniu una imatge:

Sembla que fa temps que s'ha abandonat la cursa dels GHz i la freqüència, i ara la cursa es concentra en incloure més  i més nuclis de procés dins del processador, augmentant al màxim el paral.lelisme. La inclusió de 6 nuclis de procés dins d'un mateix encapsulat hauria estat impensable fa uns anys, ara només falta que el programari aprofiti al màxim aquesta quantitat tan important de potència de procés.

El nou tema d'Ubuntu 10.04

Fa poc temps que s'ha presentat la versió beta1 de la popular distribució Ubuntu. Com que aquests dies un disposa de més temps lliure de l'habitual, he decidit de crear una màquina virtual amb VirtualBox per provar-lo (per cert, acaba de sortir la versió 3.1.6).

En aquesta versió d'Ubuntu, el canvi més significatiu és el tema per defecte, que utilitza un color gris fosc per a les barres de menú, del sistema i de les finestres. El fons d'escriptori ara té un lila-rosat, abandonant el típic color marró d'Ubuntu.

El tema en si et pot agradar més o menys, però això no és problema, perquè si no t'agrada la combinació de colors sempre se'n pot fer una de personalitzada.

El què és sorprenent d'aquesta versió, és el lloc on han situat els botons de control de les finestres, vegeu a la següent captura:

Resulta que els botons de control de la finestra estan situats a la part superior esquerra de la finestra activa, en comptes de la part superior dreta, com era habitual fins a la Ubuntu 9.10, i com és habitual en la majoria d'altres distribucions de GNU/Linux, i els sistemes operatius de la família Windows. De fet l'únic altre sistema operatiu que té els botons situats a l'esquerra és MacOS.

Però no només s'han limitat a canviar la situació dels controls, a més a més, han canviat l'ordre habitual d'aquests botons: en comptes de tenir minimitzar, maximitzar i tancar finestra, ara Ubuntu 10.04 proposa maximitzar, minimitzar i tancar.

Aquesta decisió ha provocat força polèmica, i de fet inicialment alguns dels usuaris d'Ubuntu la van considerar com un bug (una errada), però el senyor Shuttleworth (cap de Canonical, l'empresa que patrocina Ubuntu), va deixar clar que era una decisió de disseny, i que no corresponia a cap bug. Malgrat els usuaris han continuat protestant, Shuttleworth no els ha fet cas, i els ha deixat clar que Ubuntu no és una democràcia.

Jo veig alguns problemes en prendre aquesta decisió:

• La interfície no és consistent : els botons de control de les finestres estan a dalt a l'esquerra, però el botó per tancar les pestanyes del navegador de fitxers (i també les pestanyes del navegador web), estan situades a la dreta com és habitual. És a dir: per tancar la finestra, s'ha de situar el ratolí a l'esquerra, i en canvi per tancar la pestanya a la dreta.
• Per la gent que prové de Windows o utilitza altres distribucions és un embolic que fa alentir el treball amb les finestres, i costa força acostumar-s'hi. A més, és possible que degut a la proximitat del botó de tancar la finestra amb la primera opció de la barra de menús, hi hagi gent que tanqui la finestra accidentalment.
• Les finestres semblen poc equilibrades: si es desplaça els botons de control a l'esquerra, s'hauria de situar el títol de la finestra a la dreta.
• No he sabut trobar una manera fàcil de canviar la situació d'aquests botons de control.

En fi, ja veurem si acaben mantenint aquest canvi a la versió definitiva d'Ubuntu, però en qualsevol cas, jo cada vegada estic més content amb el canvi que vaig fer de passant de Gnome a KDE 4.4, que funciona ràpida i eficientment sobre el Fedora 12, i a més té un aspecte força més consistent i professional:

Apocalipsi Zombie

Sempre m'han agradat les pel.lícules de ciència ficció, i entre aquestes les que tracten sobre zombies. Un zombie és un mort vivent: el seu cos té mobilitat però el seu cervell està mort, normalment degut a la infecció d'un virus, i per tan no té ni consciència ni voluntat pròpia, només el mou la voluntat d'atacar humans sans, expandint la seva infecció.

Evidentment hi ha molta més part de ficció que de realitat, però aquesta ficció ha inspirat a diverses pel.lícules, com ara "Night of the living dead", que podeu veure sencera penjada al youtube. Jo la trobo molt recomanable, és tot un clàssic del gènere.

A més a més de pel.lícules també s'han produït videojocs sobre aquesta temàtica, i aquesta setmana us podeu comprar un dels darrers jocs anomenat Left 4 Dead 2 mitjançant l'Steam, que és un servei de compra de videojocs per Internet. Aquesta setmana està rebaixat un 50% i val 24.95€.

El jugador ha de triar un dels 4 personatges que representen els supervivents de l'apocalipsi zombie, i travessar diferents tipus de paisatges fins poder arribar a un lloc segur (safehouse). Es pot jugar online amb 3 persones més, o bé es pot jugar individualment, i en aquest cas, els altres 3 supervivents seran controlats per l'ordinador.

També hi ha altres modes de joc interessants, com per exemple el survival (sobreviure el màxim de temps a onades i onades de zombies), o bé el versus, on es pot control.lar un dels 4 tipus de zombies especials (special infected), que hi ha al joc. 

Gràficament, està prou bé, tot i que està basat en el motor 3D source , que ja és una mica antic. Però això permet, per exemple que amb el meu ordinador (core 2 duo e8400, 4GB DDR2, i una radeon 4870), es pugui executar a 1680x1050 amb filtre antialias 4x i els detalls gairebé al màxim, amb una gran suavitat en els moviments.

El desenvolupament del joc és força ràpid, semblant a la de la majoria de shooters 3D / FPS, hi ha una bona varietat d'armes, localitzacions i la música ambiental està prou bé. El joc en si és força entretingut, si bé, potser te'n canses després d'uns quants mesos. Però la veritat és que és força divertit, i ara que està rebaixat a la meitat de preu val la pena provar-lo.

CCleaner

De vegades et trobes amb programes, molt útils, que ocupen molt poquet espai, i que a sobre són gratuïts. CCleaner cau dins d'aquesta categoria, i és sorprenentment útil per a qualsevol persona que utilitzi un sistema operatiu de la família Windows.
A mesura que s'utilitza un ordinador amb un sistema Windows, es va emmagatzemant molta "porqueria", o més ben dit, molts fitxers inútils que ocupen molt d'espai en el disc dur. L'objectiu d'aquest programa és alliberar el màxim d'espai del disc dur esborrant aquests fitxers innecessaris, com ara els temporals d'internet, els de la paperera de reciclatge, fitxers de registre d'aplicacions, fitxers temporals d'actualitzacions i d'instal.lació de programes, entrades obsoletes del registre, informació d'historial recent de moltes aplicacinons, etc.
Jo el vaig provar en un ordinador que feia més d'un any que tenia el Windows instal.lat i va aconseguir alliberar 1.4GBytes d'espai del disc dur!.
Us el podeu descarregar des d'aquí , per mi CCleaner és una utilitat "must have", totalment imprescindible.

Opera 10.5

Recentment s'ha publicat la versió 10.5 del navegador web Opera, un dels navegadors més ràpids i que fa més temps que acompleix amb tots els estàndards web. De fet, segons el test de compatibilitat amb els estàndards anomenat Acid test 3, Opera aconsegueix un 100%, igual que  Google Chrome, Firefox un 94% i Internet Explorer 8 només un 21%. En aquesta versió s'ha renovat la interfície, eliminant la barra de menús, cosa que augmenta la superfície de navegació. De fet, s'assembla força a Google Chrome. De totes maneres, podem recuperar la barra de menús si ho volem, tot i que després de provar-ho no ho trobo massa necessari.

També destaca la millora del rendiment del motor de javascript, fins a un màxim d'un 700%, cosa que fa que sigui un dels navegadors més ràpids executant aquest codi, i gairebé a l'altura del Google Chrome. Segons la review que en fa la pàgina Tomshardware, és el 2on millor navegador només per darrera de Chrome, i per sobre de Firefox, Safari i Internet Explorer.

Els únics inconvenients que hi trobo són que la darrera versió de moment només està disponible per a Windows, i que l'instal.lador no està traduït al Català. Si voleu provar una altra alternativa com a navegador web val la pena donar una oportunitat a Opera, que us podeu descarregar d'aquí.

OpenOffice 3.2

Aquesta setmana s'ha publicat la versió 3.2 de la suite ofimàtica OpenOffice.org, la qual conté un processador de textos (writer), un full de càlcul (calc), un creador de presentacions (Impress), i un gestor de bases de dades (base).
Els avantatges d'OpenOffice són que està basat en programari lliure, ens el podem descarregar gratuïtament per Windows i GNU/Linux, i utilitza formats estàndards per emmagatzemar les dades (open document format), que a més minimitzen el risc d'infecció per virus de macro, cosa que si que pot passar si utilitzem l'Office de Microsoft.
A més, la darrera versió a part de corregir errors redueix de forma important el temps de càrrega: en el meu cas concret, ha passat d'11 segons la versió 3.1, a 7 segons en la versió 3.2. Jo diria que per a un usuari normal, és més que suficient, i a sobre no cal pagar cap llicència a Microsoft per produir documents de qualitat.

Petita crònica de la xerrada de Richard Stallman

El divendres, com ja havia anunciat va venir el senyor Richard Matthew Stallman a l'IES Lacetània de Manresa a pronunciar una conferència que tractava sobre la relació entre la ètica i el programari lliure.

La veritat és que la conferència va estar prou bé, i que els assistents vam passar una estona agradable i divertida.
Mentre el senyor director i el cap de departament d'Informàtica presentaven a l'Stallman, aquest es va posar cap cot a sobre la taula fent com si dormís. En aquell moment em vaig adonar que l'espectacle estava assegurat:

La xerrada va començar una mica freda, amb la sensació que Stallman només feia que repetir una lliçó apresa de memòria. Però després, va començar a introduir uns quants acudits i la cosa es va animar.
Va criticar molt a Microsoft , el seu dimoni particular, però també d'Apple, encara que no amb la contundència que seria d'esperar (el DRM dels productes d'Apple encara són més restrictius que els de Microsoft). Sorprenentment, no va gosar criticar empreses proveïdores de serveis d'Internet com ara google o facebook, que en la meva opinió són encara més perilloses, i no va fer referència a la invasió de la privacitat que promouen aquestes.
També em vaig assabentar que no s'estima gens a Linus Torvalds, perquè segons ell no segueix gaire la filosofia GNU, i que la utilització del Kernel de Linux és més per necessitat que per convicció. L'argument que va fer servir va ser que Linus Torvalds té massa poder i que decideix de forma poc democràtica quines parts entren al nucli de Linux i quines no.
Evidentment ens va recordar que s'ha de dir GNU/Linux, i que en cap cas hem de dir només Linux, com fan a la pàgina d'Ubuntu, per posar un exemple qualsevol.
També va parlar de les llibertats fonamentals del programari: la d'utilitzar, analitzar el codi font, poder-ne fer modificacions i poder redistribuir-les.
Hom està totalment d'acord en què és desitjable disposar d'aquestes llibertats, i en la meva tasca docent, sempre intento utilitzar programari lliure quan és possible.
Però vet aquí, la meva discrepància envers el discurs d'Stallman: ens va dir que en una escola no s'hauria d'ensenyar cap mena de programari propietari. Això a mi ja no em va agradar tan, perquè d'entrada sona a prohibició, una mica en contradicció de l'esperit de la llibertat d'elecció, i per altra banda, considero que hi ha una part molt important del mercat del programari que està basat en programari privatiu, i que els alumnes han de tenir competències també amb aquest tipus de programari. Resumint, m'agrada el programari lliure, l'utilitzo sempre que puc, però no m'agrada que m'imposin res, i particularment que m'imposin la utilització de cap tipus de programari, encara que aquest sigui lliure.
Després de totes aquestes explicacions, el senyor Stallman, va assumir la seva altra identitat com a apòstol de l'església d'emacs (un editor de textos per a sistemes GNU/Linux com diria ell), i ens va fer el seu sermó sobre els manaments d'aquesta església, equipat amb una túnica negra, i una aureola, que crec que és un tros de disc dur de fa molts i molts anys. Va ser molt divertit, i tothom es va fer un tip de riure.

El toc final el va dur a terme mitjançant la realització d'una subhasta d'un llibre d'assaig i de reflexions que havia escrit ell mateix, que es va adjudicar un professor del departament d'Informàtica per un "mòdic" preu de 120 euros... tot sigui per la causa GNU!
Després va vendre uns quants llibres a un preu més assequible de 18€, i va permetre als presents fer-nos fotos amb ell.
En fi, tot un espectacle, força divertit, i malgrat no hi estiguis al 100% d'acord, Stallman és un senyor que fa reflexionar, i al qual respecto per la seva coherència amb les seves idees.

Richard Stallman a Manresa

Aquest divendres dia 29 de gener, a la sala d'actes de l'IES Lacetània de Manresa, a les 7 de la tarda, Richard Stallman farà una xerrada anomenada Programari lliure, ètica i pràctica. L'assistència és oberta a tothom, pot venir qui vulgui.

Hi ha gent que té poca feina

Si no, com us expliqueu que es dediquin a instal.lar el Windows 7 en un PC que té un processador pentium 2 a 266 MHz i 128MB de RAM?

Si no us ho creieu, ho podeu llegir aquí o aquí.

Mal rendiment de la Sound Blaster X-Fi PCI amb els jocs en Windows 7.

Aquests dies he estat avaluant la darrera versió de Windows 7 en la seva versió enterprise, que us podeu descarregar des d'aquí.
Aquesta versió d'avaluació és vàlida duran 90 dies, temps suficient per fer-se una idea del funcionament del nou sistema operatiu de Microsoft.
Les meves impressions a nivell d'usuari, són relativament bones: el rendiment és semblant al que obtenia amb Windows XP, i millor que Windows Vista a la mateixa màquina, i la versió de 64 bits permet aprofitar totalment els 4GB de RAM del meu ordinador. De totes maneres, jo no faria servir-lo en una màquina amb menys de 2GBytes.
Però a part d'això, també volia avaluar el rendiment en jocs (bàsicament Left 4 Dead i World Of Warcraft).
Inicialment vaig trobar el rendiment força decebedor, la majoria dels jocs que he provat s'encallaven de tant en tant, fent la experiència força desagradable, quan en Windows XP funcionaven fluïdament.
Com que semblava que baixava el rendiment s'encallava el so, se'm va acudir de treure la targeta de so PCI (Sound Blaster X-Fi), i fer servir la integrada. Ves per on, el rendiment en jocs de la integrada és força millor, com quan executava el Windows XP. La pega és que la música no se sent tant bé amb el xip de so integrat a la placa base.
De moment faig servir la targeta de so integrada i la Sound Blaster X-Fi està fora de la caixa de l'ordinador, espero que treguin nous drivers per a Windows 7, que permetin millorar el rendiment, si no, em pensaré d'abandonar el Windows 7 per jocs i retornar a l'XP.
Una mica trist el suport de drivers de Creative Labs, que de fet, no funcionava en Linux fins al kernel 2.6.31. En canvi, un xip de so integrat Realtek, té un suport per a Windows 7 i Linux molt millor. Realment m'ho pensaré molt bé abans de comprar-me cap altra targeta de so i no fer servir la integrada a la placa base.