OpenOffice 3.2

Aquesta setmana s'ha publicat la versió 3.2 de la suite ofimàtica OpenOffice.org, la qual conté un processador de textos (writer), un full de càlcul (calc), un creador de presentacions (Impress), i un gestor de bases de dades (base).
Els avantatges d'OpenOffice són que està basat en programari lliure, ens el podem descarregar gratuïtament per Windows i GNU/Linux, i utilitza formats estàndards per emmagatzemar les dades (open document format), que a més minimitzen el risc d'infecció per virus de macro, cosa que si que pot passar si utilitzem l'Office de Microsoft.
A més, la darrera versió a part de corregir errors redueix de forma important el temps de càrrega: en el meu cas concret, ha passat d'11 segons la versió 3.1, a 7 segons en la versió 3.2. Jo diria que per a un usuari normal, és més que suficient, i a sobre no cal pagar cap llicència a Microsoft per produir documents de qualitat.

Petita crònica de la xerrada de Richard Stallman

El divendres, com ja havia anunciat va venir el senyor Richard Matthew Stallman a l'IES Lacetània de Manresa a pronunciar una conferència que tractava sobre la relació entre la ètica i el programari lliure.

La veritat és que la conferència va estar prou bé, i que els assistents vam passar una estona agradable i divertida.
Mentre el senyor director i el cap de departament d'Informàtica presentaven a l'Stallman, aquest es va posar cap cot a sobre la taula fent com si dormís. En aquell moment em vaig adonar que l'espectacle estava assegurat:

La xerrada va començar una mica freda, amb la sensació que Stallman només feia que repetir una lliçó apresa de memòria. Però després, va començar a introduir uns quants acudits i la cosa es va animar.
Va criticar molt a Microsoft , el seu dimoni particular, però també d'Apple, encara que no amb la contundència que seria d'esperar (el DRM dels productes d'Apple encara són més restrictius que els de Microsoft). Sorprenentment, no va gosar criticar empreses proveïdores de serveis d'Internet com ara google o facebook, que en la meva opinió són encara més perilloses, i no va fer referència a la invasió de la privacitat que promouen aquestes.
També em vaig assabentar que no s'estima gens a Linus Torvalds, perquè segons ell no segueix gaire la filosofia GNU, i que la utilització del Kernel de Linux és més per necessitat que per convicció. L'argument que va fer servir va ser que Linus Torvalds té massa poder i que decideix de forma poc democràtica quines parts entren al nucli de Linux i quines no.
Evidentment ens va recordar que s'ha de dir GNU/Linux, i que en cap cas hem de dir només Linux, com fan a la pàgina d'Ubuntu, per posar un exemple qualsevol.
També va parlar de les llibertats fonamentals del programari: la d'utilitzar, analitzar el codi font, poder-ne fer modificacions i poder redistribuir-les.
Hom està totalment d'acord en què és desitjable disposar d'aquestes llibertats, i en la meva tasca docent, sempre intento utilitzar programari lliure quan és possible.
Però vet aquí, la meva discrepància envers el discurs d'Stallman: ens va dir que en una escola no s'hauria d'ensenyar cap mena de programari propietari. Això a mi ja no em va agradar tan, perquè d'entrada sona a prohibició, una mica en contradicció de l'esperit de la llibertat d'elecció, i per altra banda, considero que hi ha una part molt important del mercat del programari que està basat en programari privatiu, i que els alumnes han de tenir competències també amb aquest tipus de programari. Resumint, m'agrada el programari lliure, l'utilitzo sempre que puc, però no m'agrada que m'imposin res, i particularment que m'imposin la utilització de cap tipus de programari, encara que aquest sigui lliure.
Després de totes aquestes explicacions, el senyor Stallman, va assumir la seva altra identitat com a apòstol de l'església d'emacs (un editor de textos per a sistemes GNU/Linux com diria ell), i ens va fer el seu sermó sobre els manaments d'aquesta església, equipat amb una túnica negra, i una aureola, que crec que és un tros de disc dur de fa molts i molts anys. Va ser molt divertit, i tothom es va fer un tip de riure.

El toc final el va dur a terme mitjançant la realització d'una subhasta d'un llibre d'assaig i de reflexions que havia escrit ell mateix, que es va adjudicar un professor del departament d'Informàtica per un "mòdic" preu de 120 euros... tot sigui per la causa GNU!
Després va vendre uns quants llibres a un preu més assequible de 18€, i va permetre als presents fer-nos fotos amb ell.
En fi, tot un espectacle, força divertit, i malgrat no hi estiguis al 100% d'acord, Stallman és un senyor que fa reflexionar, i al qual respecto per la seva coherència amb les seves idees.

Richard Stallman a Manresa

Aquest divendres dia 29 de gener, a la sala d'actes de l'IES Lacetània de Manresa, a les 7 de la tarda, Richard Stallman farà una xerrada anomenada Programari lliure, ètica i pràctica. L'assistència és oberta a tothom, pot venir qui vulgui.

Hi ha gent que té poca feina

Si no, com us expliqueu que es dediquin a instal.lar el Windows 7 en un PC que té un processador pentium 2 a 266 MHz i 128MB de RAM?

Si no us ho creieu, ho podeu llegir aquí o aquí.

Mal rendiment de la Sound Blaster X-Fi PCI amb els jocs en Windows 7.

Aquests dies he estat avaluant la darrera versió de Windows 7 en la seva versió enterprise, que us podeu descarregar des d'aquí.
Aquesta versió d'avaluació és vàlida duran 90 dies, temps suficient per fer-se una idea del funcionament del nou sistema operatiu de Microsoft.
Les meves impressions a nivell d'usuari, són relativament bones: el rendiment és semblant al que obtenia amb Windows XP, i millor que Windows Vista a la mateixa màquina, i la versió de 64 bits permet aprofitar totalment els 4GB de RAM del meu ordinador. De totes maneres, jo no faria servir-lo en una màquina amb menys de 2GBytes.
Però a part d'això, també volia avaluar el rendiment en jocs (bàsicament Left 4 Dead i World Of Warcraft).
Inicialment vaig trobar el rendiment força decebedor, la majoria dels jocs que he provat s'encallaven de tant en tant, fent la experiència força desagradable, quan en Windows XP funcionaven fluïdament.
Com que semblava que baixava el rendiment s'encallava el so, se'm va acudir de treure la targeta de so PCI (Sound Blaster X-Fi), i fer servir la integrada. Ves per on, el rendiment en jocs de la integrada és força millor, com quan executava el Windows XP. La pega és que la música no se sent tant bé amb el xip de so integrat a la placa base.
De moment faig servir la targeta de so integrada i la Sound Blaster X-Fi està fora de la caixa de l'ordinador, espero que treguin nous drivers per a Windows 7, que permetin millorar el rendiment, si no, em pensaré d'abandonar el Windows 7 per jocs i retornar a l'XP.
Una mica trist el suport de drivers de Creative Labs, que de fet, no funcionava en Linux fins al kernel 2.6.31. En canvi, un xip de so integrat Realtek, té un suport per a Windows 7 i Linux molt millor. Realment m'ho pensaré molt bé abans de comprar-me cap altra targeta de so i no fer servir la integrada a la placa base.

VirtualBox 3.1

Fa poc que s'ha publicat la darrera versió de VirtualBox, la 3.1. 

VirtualBox és una eina que permet crear màquines virtuals, és a dir:  instal.lar qualsevol sistema operatiu dins d'aquesta aplicació, sense modificar res del sistema operatiu sobre el qual funciona el nostre ordinador, tal com ja vàrem explicar.

Les principals novetats d'aquesta versió són:

• Teleportació, que permet transportar màquines virtuals creades en un ordinador a d'altres ordinadors amb sistemes operatius diferents, sense haver de fer canvis ni tocar cap arxiu de configuració i mentre s'estan executant.
• Inclusió per al suport d'acceleració 2D per a clients Windows.
• Nou sistema de creació de captures de màquines virtuals que permeten desar el seu estat en un moment determinat.
• La possibilitat de modificar la configuració dels dispositius de la màquina virtual en temps d'execució, com per exemple, les interfícies de xarxa.
• Millores de rendiment quan s'executen sistemes operatius de 64 bits dins de la màquina virtual.

Podeu descarregar gratuïtament la versió per Windows, i també per Linux.

Opera 10.10

Si teniu ganes de provar un navegador alternatiu a l'Internet Explorer i no us acaba de convèncer el Mozilla Firefox, podeu provar el navegador Opera.

Tot i que no està publicat sota llicència GPL/GNU, es pot descarregar gratuïtament sense cap mena de restricció, tan en la seva versió Windows, com en la versió per a Linux.

Jo el faig servir força sovint i és molt còmode d'utilitzar. Incorpora de sèrie la detecció de gestos del ratolí, amb els que podem anar endavant i enrere, tancar pestanyes, canviar de pestanya sense haver de moure el ratolí per prémer els botons de control.

També disposa de previsualització del contingut de la pestanya en el mateix botó per obrir la pestanya. Quan s'obre una pestanya nova, s'activa una funcionalitat anomenada "speed dial", on apareixen les pàgines web que visites més sovint, de forma que fent un clic s'obre sense haver d'escriure la seva adreça o accedir al menú de favorits.

La darrera versió 10.10 també permet sincronitzar els teus favorits, accelerar la velocitat de navegació utilitzant la compressió dinàmica de continguts de pàgines web, descàrrega directa de fitxers torrent des del navegador, i en general, la possibilitat de compartir arxius i fitxers sense necessitat d'utilitzar aplicacions addicionals.

Fedora 12

Avui s'ha publicat la versió 12 de Fedora, anomenada “Constantine”. Fedora és un sistema operatiu GNU/Linux complet, amb una gran quantitat d'aplicacions, traduïdes al Català i alliberat amb llicència GPL. Ha evolucionat des de ser el camp de proves de Red Hat Enterprise, a ésser una de les distribucions més utilitzades desenvolupada i mantinguda per una gran comunitat d'usuaris. De fet, segons distrowatch és la segona distribució només per sota d'Ubuntu.

Per tal d'instal·lar Fedora no cal una màquina de darrera generació, en teniu prou amb un pentium2 a 400 MHz i 256MB de RAM per poder utilitzar l'entorn gràfic.  

De dotes maneres, jo considero recomanable disposar d'un processador del tipus pentium 3 o AMD Athlon d'1GHz amb 512MB o més de memòria RAM per poder treballar bé. Avui en dia, no es pot dir que això siguin uns requeriments gaire exagerats!

Entre les millores que incorpora aquesta nova versió podem citar:

• millores del suport de webcams

• millor suport de codecs de vídeo

• millores en la gestió de l'àudio

• millores en la gestió de l'energia.

• Bluetooth sota demanda

• millores en la virtualització

• millores de seguretat.

Pel què fa a aspectes més tècnics, val a dir que incorpora el nucli 2.6.31, l'entorn gràfic Gnome 2.28 o el KDE 4.3.2, el navegador Mozilla Firefox 3.5.4, la suite ofimàtica Openoffice.org 3.1.1, entre d'altres.

Podeu descarregar el DVD d'instal.lació de 64 bits (la majoria d'ordinadors comprats aquests 2 darrers anys), o la de 32 bits, per a ordinadors més vells.

Si voleu provar Fedora sense tocar l'ordinador, també us podeu descarregar un CD autònom, en les versions de 64 bits (KDE) i 32 bits (Gnome).

Speedtest.net

L'accés a Internet en aquest país és dels més dolents de tota Europa. Però a més a més, sovint, les operadores de telecomunicacions, no acompleixen les seves promeses: la velocitat real de connexió a la xarxa d'Internet és més lenta que l'anunciada o que la contractada.

Per això pot ser molt útil disposar d'una eina que mesuri de forma fiable la velocitat de la nostra connexió a Internet, que ens doni una bona idea de la seva qualitat, i de com s'apropa (o s'allunya), de la velocitat que hem contractat.

Si cerqueu per Internet, podeu trobar molts tests de velocitat d'accés, però de tots els que hi ha, el que jo utilitzo més sovint és SpeedTest.
Un cop accediu a la pàgina d'SpeedTest, ens demana de triar el servidor més proper a la nostra localització, i tot seguit fa el test de velocitat. Ens mostra la velocitat de baixada (d'Internet al nostre router), la de pujada (del nostre router a Internet), i el ping al servidor de la prova (la latència, o temps que triga un senyal enviat des del nostre ordinador a arribar al destí i tornar).
SpeedTest ens donarà els resultats del test de velocitat de pujada i baixada en kilobits/s, i el de la latència en milisegons.
A més, quan acaba el test, si premem el botó “copy link”, obtenim un enllaç a un fitxer png que ens podem descarregar.
Aquí teniu els resultats amb la meva connexió de 6Mbits de baixada i 1Mbit de pujada.

Podem Observar que la velocitat real, mai és la que l'operador promet, però en aquest cas, s'hi aproxima força (gairebé el 80%). Per tan, em sembla que fins que no m'ofereixin algun tipus d'accés força millor pel mateix preu, em quedaré com estic.
A més Speedtest, permet fer altres tipus de tests més orientats a la latència (pings), o també compara la nostra connexió amb la que disposen en altres països.

7zip

Recordo que fa temps intentava trobar la manera de "perllongar el període d'avaluació" de certs programes de compressió de fitxers com WinRAR o WinZIP. Però des que vaig descobrir l'existència de 7zip, ja no he tornat a fer servir ni instal.lar mai RAR i ZIP.

7zip és un programa molt útil que permet crear fitxers comprimits, i també descomprimir fitxers en una gran quantitat de formats, com els rar, zip, gzip, bzip2, i d'altres. A més a més es distribueix sota llicència GPL per la qual cosa ens el podem descarregar sense cap mena de restricció, i podríem fer productes derivats si així ho desitgem. Altres punts al seu favor, són que té la interfície traduïda al Català, i incorpora una prova de rendiment, que ens indicarà la potència del nostre ordinador a l'hora de gestionar formats de fitxer comprimits, creant-los, i descomprimint-los.

Fent les proves amb l'ordinador que utilitzo normalment a la feina i els 2 que tinc a casa he obtingut aquests resultats:

	Taxa Compressió	Taxa Descompressió
Sempron 3100+	1295	1751
Athlon64 X2 5200+	2766	5294
Core 2 Duo E8400	4802	5976

D'aquestes proves, es dedueix que és un programa optimitzat per a processadors de més d'un nucli, si el microprocessador del nostre ordinador disposa d'ells. Ho podem veure als resultats de l'Athlon64 i el Core 2 Duo que tenen més del doble de rendiment que el Sempron d'un sol nucli.

S'ha de dir que si hom utilitza el seu format propi (.7z), els ràtios de compressió són molt elevats, superant de llarg els fitxers zip, i també els fitxers rar.

Finalment, una altra opció molt interessant d'aquest programa és la capacitat d'encriptar les dades comprimides mitjançant l'algorisme AES-256, a partir d'una contrasenya que pot ser diferent per a cada fitxer comprimit.

Us el podeu descarregar des d'aquest enllaç.