Firefox 3.5

S'acaba de publicar la versió 3.5 de Mozilla Firefox, un dels navegadors més utilitzats, i l'únic que ha aconseguit arrencar una part substancial de la quota d'utilització del fins ara omnipresent Internet Explorer de Microsoft. Alguna de les novetats d'aquesta versió són:
- Suport per a elements HTML5 (audio i vídeo).
- Millora de les eines per mantenir la privacitat de les dades, incloent un mode de navegació privada.
- Millora del rendiment amb Javascript.
- Suport de noves tecnologies, CSS, SVG, ICC...

El podeu descarregar en versions per a Windows, i en el cas que utilitzeu GNU/Linux el podeu descarregar del repostori de programari de la vostra distribució, si més no , si utilitzeu Fedora 12. En altres distribucions potser us haureu d'esperar a la propera revisió.
Com a curiositat podeu veure un mapa de les descàrregues de Firefox en temps real i classificat per països.

VirtualBox 2.2.4

Si us agrada provar tots els sistemes operatius que aconseguiu, però no voleu córrer cap risc d'espatllar la màquina amb la qual treballeu habitualment, us recomano un programa anomenat VirtualBox.

VirtualBox és el què podríem considerar una eina de virtualització, és a dir, un programa que simula el funcionament d'una màquina real, però que s'executa com una aplicació qualsevol dins del nostre sistema operatiu. És a dir, és com si tinguéssim un sistema operatiu executant-se dins d'una finestra d'aplicació en el nostre escriptori.

L'avantatge de VirtualBox, és que suporta l'execució de gairebé qualsevol sistema operatiu que ens pugui passar pel cap: DOS, Windows , Linux, Solaris, etc, amb un rendiment força bo. De fet si el microprocessador suporta les tecnologies d'acceleració de virtualització, el rendiment de les aplicacions que funcionen dins d'una màquina virtual, es pot acostar força al que tindria si les executéssim sobre la màquina real.

A més, en la darrera versió (2.2.4), hi ha inclòs el suport per OpenGL dins de la màquina virtual, i permet l'execució de màquines virtuals amb sistemes operatius de 64 bits encara que la màquina real estigui executant un sistema operatiu de 32 bits.

A més a més, VirtualBox és una aplicació que ens podem descarregar lliurement, i podem instal.lar sense restriccions sobre qualsevol sistema operatiu. Teniu les versions per Windows, els paquets per Linux en format RPM (Fedora 64 bits) o DEB (Ubuntu 64 bits) , i si cerqueu a la pàgina de descàrregues trobareu versions per altres sistemes operatius.

Fedora 11

Avui s'ha publicat la versió 11 de Fedora, una de les distribucions més utilitzades i més populars. Fedora és una distribució basada únicament en programari lliure, i mantinguda per una comunitat d'usuaris, que és la base de Red Hat Enterprise, la distribució de Linux més important a nivell empresarial.
Fedora està orientada a l'escriptori i als usuaris amb uns coneixements mitjans de GNU/Linux, però també conté unes excel.lents eines d'administració i desenvolupament. Inclou les darreres novetats de programari: la versió 11 de Fedora anomenada Leonidas, porta el nucli 2.6.29, Gnome 2.26, KDE 4.2.2, OpenOffice 3.1, Firefox 3.0.10, entre d'altres. Si voleu conèixer més detalls de la nova versió els podeu llegir aquí.
Ens podem descarregar lliurement els Live CD's de 32 i 64 bits, i els DVD d'instal.lació de 32 i 64 bits.

OpenOffice 3.1

Unes setmanes després d'ésser publicada la versió 3.1 en Anglès, ja podem descarregar gratuïtament la traducció al Català d'OpenOffice per a Windows i Linux.

OpenOffice és una completa suite ofimàtica amb llicència LGPL (programari lliure), que inclou un processador de textos (Writer), un full de càlcul (Calc), un programa de creació de presentacions (Presenter), i una base de dades (Base).

Potser no tindrà alguna de les funcionalitats més avançades de l'office de Microsoft, i en alguns casos és més lent, però suporta nativament el format ODF (Open Document Format), i té algunes funcionalitats integrades de les que no disposa l'Office de Microsoft (Exportar directament a format PDF sense instal.lar cap programa addicional). A més a més, ens el podem descarregar lliurement, i instal.lar-lo en tants ordinadors com vulguem sense cap mena de restricció i sense pagar cap llicència d'ús.

OpenSolaris 2009.6

Fa poc que he descobert aquest sistema operatiu anomenat OpenSolaris, promogut per Sun Microsystems. El què m'ha agradat d'aquest sistema operatiu és que té una llicència d'ús per a desenvolupadors, que malgrat no dóna les mateixes llibertats que la del programari lliure, permet descarregar i instal.lar aquest sistema operatiu sense cap mena de restricció en tots els ordinadors que desitgem.
La seva aparença és molt semblant a la de qualsevol Linux, perquè utilitza el GNOME per a l'entorn gràfic, amb un estil visual una mica diferent. A més utilitza un intèrpret de comandes BASH, i la majoria de comandes bàsiques que coneixem de Linux també funcionen amb OpenSolaris.
La diferència fonamental rau en el nucli del sistema, amb l'inconvenient que no suporta tan maquinari com el nucli de Linux, i és una mica més lent en general. Però també té l'avantatge del sistema de fitxers ZFS, totalment dinàmic, que permet la creació de volums lògics "en calent", d'snaphots (instantànies del sistema de fitxers que permeten desfer qualsevol canvi que s'hi hagi fet), i una millor tolerància als errors.
Podeu descarregar lliurement, la darrera versió 2009.6, que és vàlida tan per a sistemes de 32 com de 64 bits : el nucli del sistema detecta automàticament la capacitat del microprocessador i executa la versió adient.

Ubuntu 9.04

Aquesta setmana s'ha publicat Ubuntu 9.04, una de les distribucions de GNU/Linux més utilitzades a nivell d'escriptori. Bàsicament es tracta d'una actualització dels paquets, per exemple el kernel ara és la versió 2.6.28, l'entorn d'escriptori GNOME és la versió 2.26, el paquet ofimàtic OpenOffice, s'actualitza a la versió 3.0.1, i el navegador Firefox a la versió 3.0.9.

Potser la novetat més important és el suport per al sistema de fitxers ext4, que en teoria incrementa força les operacions de lectura/escriptura en el disc dur.
Es poden descarregar, com és habitual les versions de AMD64 i 32 bits. En la majoria d'ordinadors comprats aquests 3 darrers anys es pot instal.lar la versió de 64 bits, i per a màquines més velles es pot instal.lar la versió Xubuntu 9.04 , que fa servir un entorn gràfic més lleuger anomenat XFCE amb un consum i requeriments menors de memòria: es pot instal.lar amb només 128MB de RAM, en comptes dels 256MB d'Ubuntu.

4870 altre cop

Després de molts dies d'espera, ja torno a tenir la targeta gràfica que vaig comprar el desembre del 2008, la Radeon HD4870 d'ASUS.
He comprovat que el ventilador ja torna a girar, tot i que a la velocitat per defecte fa molt de soroll, i l'he abaixada amb l'ajuda de la utilitat que incorporen els mateixos drivers d'ATI en el Catalyst Control Centre.
Espero que aquest cop, el ventilador duri més de 3 setmanes!

8800GTS, de moment.

El “serial” de la meva gràfica espatllada ,una Radeon 4870 HDTI d'ASUS amb el ventilador en estat de coma encara no s'acaba. Ahir, però, després d'una enèsima visita a la botiga on vaig comprar la gràfica en qüestió, vaig aconseguir que me'n deixessin una altra de millor que la que m'havien deixat prèviament. Concretament, em van deixar una Geforce 8800GTS amb 320MB i bus de memòria de 320 bits. Bé, la veritat és que no funciona pas malament i el rendiment és molt millor que la 8400GS que m'havien deixat inicialment, i com a mínim pots executar algun joc a alguna resolució superior a 1024x768, i fins i tot permet algun luxe com activar el filtre antialias 4x amb alguns jocs.
De fet, una 8800GTS era una gràfica que costava més de 300 euros fa 2 anys, i actualment veig que té un rendiment acceptable, si bé no arriba ni de lluny al de la Radeon 4870. En fi, a continuar esperant la 4870, però com a mínim ara en millors condicions.
Si teniu dubtes de les característiques de la vostra gràfica, us recomano un programa anomenat GPU-Z. Aquí podeu veure una captura obtinguda amb el programa en qüestió:

Hi podem veure detalls tan interessants com el número de processadors de píxels, la potència bruta de dibuix de pixels i textures ( pixel fillrate, texture fillrate), el tipus de memòria, la quantiat, l'amplada del bus de memòria, la velocitat de transferència de la memòria, a part de la freqüència de funcionament de la GPU i de la memòria.

com eliminar versions velles del kernel d'Ubuntu

Si teniu instal.lat Ubuntu en alguna màquina real o virtual, veureu com a mesura que es van fent actualitzacions, van apareixent noves revisions del nucli (kernel), i es van afegint al menú d'arrencada del GRUB. En la majoria de casos, només desitjarem tenir la darrera versió, havent comprovat que tot el nostre maquinari hi funciona correctament, i que no necessitem les versions anteriors.
En aquest cas, podem eliminar totes les versions antigues del nucli excepte la darrera.
Si, per exemple teniu instal.lada la versió 8.10 d'Ubuntu, i heu fet totes les actualitzacions de seguretat, segurament tindreu 3 revisions diferents del nucli : 2.6.27-7, 2.6.27-9 i 2.6.27-11
Si només volem preservar la darrera (2.6.27-11), i eliminar les anteriors, haurem d'executar :

$ sudo apt-get remove linux-image-2.6.27-7-generic
$ sudo apt-get remove linux-image-2.6.27-9-generic

Amb aquest procés, haurem alliberat aproximadament uns 220MBytes d'espai del disc, i a més ara només ens apareixerà la darrera versió del nucli.

Debian 5.0 (Lenny)

Aquest darrer diumenge, dia 15 de febrer s'ha publicat la versió 5.0 de una de les distribucions mantingudes per la comunitat més antigues que hi ha: Debian GNU/Linux.

Debian és una distribució que rebutja la inclusió de programari propietari, i dóna preferència a l'estabilitat del programari que inclou en comptes de voler estar sempre a la última. Per això els programes que inclou, no són la darrera versió, però en principi donen una estabilitat al sistema superior a la de derivats de Debian com ara Ubuntu.

Inclou el nucli (kernel) 2.6.26, KDE 3.5.10, Gnome 2.22.1, OpenOffice 2.4.1, el servidor gràfic Xorg 7.3, entre d'altres.

Podeu descarregar una versió live (que inclou instal.lador), per a ordinadors de 32 bits, i arquitectures de 64 bits compatibles amb AMD64 (la gran majoria avui en dia).