Fa un temps que m'agraden tot tipus d'instruments òptics (telescopis, prismàtics, ...). Fa poc, vaig comprar un monocular. Un monocular, és, essencialment la meitat d'uns prismàtics, l'objectiu del qual és acostar la visió d'objectes llunyans per veure'ls amb més detall.
Un monocular té, una lent que fa d'objectiu, que serveix per captar la imatge, i una altra que fa d'ocular, per on es pot visualitzar aquesta imatge. A l'interior hi ha un conjunt de prismes perquè si no, la imatge es veuria invertida.
El model que em vaig comprar, concretament és del fabricant Celestron, i el model és Upclose G2 10x25. Això vol dir que la lent de l'objectiu té 25mm de diàmetre, i 10 augments (es veuen les coses 10 cops més aprop, o a una desena part de la distància real). Aquí el podeu veure:
La part de l'ocular és graduable girant-lo, per poder enfocar bé la imatge que es vulgui visualitzar.
El principal avantatge d'aquest aparell és la portabilitat, perquè es pot dur a la butxaca sense cap problema. El preu també és força raonable (uns 20€).
Com a accessoris porta una bosseta de transport, un cordill per poder-lo portar més còmodament, i un tros de roba per netejar les lents.
Si bé la capacitat de captació de llum no és molt gran, degut a la mida limitada de la lent que fa d'objectiu, la qualitat d'imatge que ofereix durant el dia és força bona, tot i que s'ha de dir que es pot arribar apreciar una mica d'aberració esfèrica a les vores de la imatge.
És un producte que serveix per qualsevol us de dia, però no serveix per astronomia, o si més no, serveix de forma molt limitada.
Tot i així penso que té bona relació qualitat preu, i si us agraden aquesta mena d'aparells, no és una mala inversió.
Feia dies que volia instal.lar el Windows 10 des de zero al meu PC de sobretaula. La meva intenció al principi, era fer la instal.lació sense un número de sèrie, perquè, malgrat no es pot canviar el fons d'escriptori ni el tema, el pots fer servir tant de temps com vulguis sense activar.
Mentre feia la instal.lació, que per cert és molt ràpida (menys de 20 minuts), vaig recordar que fins fa un any, es podia actualitzar del Windows 7 al 10 de forma gratuïta, i se'm va acudir de fer servir el número de sèrie del Windows 7 que em venia amb el portàtil.
Doncs resulta que es va activa la còpia sense cap problema! Suposo que la única restricció que hi deu haver és l'edició, és a dir, si el portàtil va amb el Windows 7 Home, has de fer la instal.lació del Windows 10 Home, i si va amb el 7 Pro pots fer la instal.lació del 10 Pro.
Un cop feta la instal.lació vaig voler comprovar que s'havia activat:
Pel què fa al sistema en si mateix, el trobo molt ràpid, sobretot a l'hora de carregar (arriba a l'escriptori en 10 segons), i de moment és molt estable. La única cosa que no em convenç, és el menú d'inici, però suposo que és qüestió d'acostumar-s'hi.
Així que si teniu un portàtil vell que va amb el Windows 7 i porta un número de sèrie, el podeu fer servir sense problemes per activar una còpia de Windows 10, sense cap problema. Sempre va bé de saber-ho, penso que és molt millor això que fer servir mètodes "alternatius" que ves a saber què t'instal.len dins l'ordinador.
XCOM2, és un joc d'estratègia per torns, on el jugador controla i lidera la resistència al règim totalitari imposat pels alienígenes que controlen el nostre planeta.
XCOM2 passa anys després del primer XCOM, i on els alienígenes han guanyat el control del planeta, del poder polític, econòmic i militar. El jugador ha de teixir i expandir una xarxa de resistència, mentre fa missions de rescat de civils, captura d'enemics, assalt a naus/bases, entre d'altres coses.
A part de la diferència entre l'escenari del 1er i el 2on XCOM, en aquesta versió, la majoria de missions tenen un límit temporal, i de fet, el temps és el recurs més escàs i s'ha d'invertir sàviament si no volem perdre la batalla contra els aliens.
És un joc força difícil, fins i tot pels que ja hagin jugat a versions anteriors, com la del 2012, però al mateix temps és molt absorbent, i addictiu: costa deixar el joc i sempre vols avançar una mica més. De totes maneres no us feu il.lusions, al nivell veterà o superior, el joc no tindrà cap mena de compassió envers vosaltres, i serà refotudament difícil: sovint moltes missions acabaran fatal, i amb la majoria de soldats morts o malferits.
Pel què fa al gràfic estan força aconseguits, tot i que personalment, opino que per jugar a nivell alt de detall es necessita com a mínim un i5, 8GB de RAM, i una GPU de darrera generació. Si teniu un processador menys potent, o una GPU de fa més de 2 o 3 anys, segurament haureu de rebaixar el nivell de detall al mig, o baix. En resum, té uns requeriments de maquinari molt alts, i abans de comprar-lo caldria que us asseguréssiu que el vostre ordinador els acompleix.
Tot i així, opino que és un dels millors jocs d'estratègia per torns que existeix, i si el compreu teniu moltes hores de joc assegurades.
Celestia és un programari lliure que fa una simulació en 3 dimensions del sistema solar i les estrelles més comunes dins del nostre ordinador.
Quan iniciem el programa, s'obre una finestra on apareix el nostre planeta, i a partir d'aquí podem moure'ns i anar a cercar qualsevol objecte del sistema solar (planetes, satèl.lits, estrelles, ...).
Quan tenim seleccionat un objecte, hi podem viatjar virtualment, i quan hi arribem, ens el mostra, ens dóna informació sobre aquest, i ens permet seguir la seva òrbita al voltant del Sol. A més a més, també permet accelerar el temps, per veure l'evolució, moviment de rotació, i translació dels diferents objectes del sistema solar.
A part d'això, el programa té un calculador d'eclipsis solars i lunars, i permet desar els "viatges virtuals" en forma d'imatges i vídeos.
Resulta molt interessant la possibilitat de crear i reproduir petits programes de guions (scripts), que permeten fixar-nos en un objecte o fenòmen astronòmic concret. Aquesta pàgina conté repositori d'scripts que us podeu descarregar, i en aquesta altra podeu trobar un tutorial molt complet per a la creació d'aquests scripts.
Respecte els requeriments de maquinari són molt baixos : n'hi ha prou amb un ordinador amb un processador a 1GHz, 512MB de RAM i una GPU amb 128MB compatible amb OpenGL. Per tan, qualsevol ordinador dels darrers 10 anys (i probablement més vell) podrà executar sense problemes aquest programa.
Aquí podeu veure una captura del programa funcionant, amb una imatge del meu planeta preferit, i un objecte Messier a la seva esquerra. Sabeu quin és?
En resum, un programa interessant, per aprofundir en els coneixements del nostre sistema solar i de l'univers, i entretenir-nos descarregant-nos, executant, i creant els nostres propis scripts.
Finalment, després de molts anys d'anar a velocitats mediocres (ADSL 10 mbit/s baixada i 1mbit/s pujada), el meu operador d'accés a Internet (el de la taronja), em va oferir de canviar la meva antiga connexió per una cosa una mica més decent, al mateix preu, i que inclou línia fixa, mòbil amb 4GBytes de dades, i fibra òptica a una velocitat de 50mbps simètrics, i vaig acceptar.
Fa poc més d'una setmana, va venir un operador a casa, i després de tirar-s'hi aproximadament 3 hores, ja tinc fibra òptica a casa.
Em va muntar un trasto que crec que fa la funció de router, que accepta l'entrada de fibra òptica, i té una sola sortida ethernet (ZTE ZXHN F601),
Aquest aparell està connectat a un router com el que ja tenia (un LiveBox actualitzat), que crec que ara només fa les funcions de switch i punt d'accés WIFI (801.11n).
Després de comprovar la connectivitat per cable de xarxa i WIFI, vaig procedir a fer un test de velocitat, i sorprenentment, a diferència de les connexions per ADSL, amb fibra òptica, la velocitat contractada coincideix amb la real. Aquí teniu el resultat obtingut amb la pàgina speedtest.net :
Es pot comprovar que arriben els 50mbps simèctrics amb escreix, i la latència és força més baixa que amb l'ADSL (només 6ms).
A l'hora de navegar no es nota massa, però a l'hora de descarregar fitxers la diferència amb l'ADSL (que com a màxim em sincronitzava a 7-8 mbps), és molt gran, entre 8 i 10 vegades més ràpid.
Virtual Moon Atlas és un programari que, com diu el seu nom, té com a funció principal ésser un Atlas del nostre satèl·lit lunar.
Un cop configurat el lloc d'observació, la data i l'hora, podem veure quin aspecte té la Lluna des del nostre lloc d'observació, i també actua de calendari lunar, mostrant-nos les diferents fases del mes actual.
El nivell de detall és molt alt, i permet identificar molts trets de la geologia lunar, aportant-nos detalls com la mida, la posició, d'on prové el seu nom, i d'altres detalls.
També permet una visualització en 3D, cosa que permet observar els detalls del costat fosc.
Inclou una base de dades molt completa sobre tots aquests trets de la superfície lunar.
A més a més és un programa gratuït que ens podem descarregar des d'aquest enllaç.
Vegeu una captura de l'aplicació per veure'n l'aspecte:
Quan un comença a introduir-se en el món de l'astronomia, i intenta començar a mirar el cel i aprendre la situació de les principals constel·lacions, planetes i d'altres objectes, de seguida li venen ganes de tenir un aparell que faciliti aquesta observació.
Una temptació és comprar un d'aquests telescopis barats que es poden trobar des de 50€, la qual cosa és un error monumental, perquè degut a la seva mala construcció i poca qualitat, acaben provocant més frustracions que altra cosa.
De fet, quan un comença amb l'astronomia, hi ha una eina molt més pràctica, i que penso que és millor i més fàcil d'usar que un telescopi d'aquests tan barats: els binoculars o prismàtics.
Pot ser que ja en tinguem uns, i en aquest cas, el millor que podem fer és provar a veure si ens satisfan per a la observació astronòmica, però pot ser que no siguin prou bons o no es vegin prou bé, i ens plantegem de comprar-ne uns de nous.
Quan comprem uns prismàtics, hi ha una sèrie de factors que hem de tenir en compte. Primer de tot la qualitat de la òptica: uns prismàtics no serveixen de res si no podem veure els objectes ben definits. Sovint els prismàtics (i d'altres instruments òptics), presenten distorsions en la forma de la imatge i aberració cromàtica. La primera es manifesta en la distorsió de les formes dels objectes que estem visualitzant, de forma que les línies rectes es veuen corbes, etc. La segona és fàcilment visible quan enfoquem un objecte llunyà amb vores, si veiem l'objecte envoltat d'un color vermellós/blavós.
Quan passa això, la qualitat de la òptica no és massa bona i cal evitar-lo. La única forma de saber-ho és fer una prova personal amb els nostres ulls d'aquests prismàtics.
Dos altres factors que hem tenir en compte, són els augments i el diàmetre de les lents.
Els aguments és un número que, normalment, varia entre 6 i 20, i que ens indica, la distància aparent relativa la que veiem l'objecte. Així per exemple, 6 augments, vol dir que veiem l'objecte com si estés situat a 1/6 part de la distància real, 10 augments a una desena part, i així successivament.
Per a veure objectes astronòmics, els augments recomanats van des dels 7 fins als 15, aproximadament, essent 10 un bon valor. Hem de tenir en compte, que com més augments tingui uns prismàtics, més gran es veurà l'objecte observat, però el camp visual que podrem veure serà més petit (veurem una part del cel més petita), i que qualsevol tremolor en el pols es multiplicarà fent més dificultosa la visió.
Hi ha prismàtics amb zoom, és a dir, amb augments variables que poden anar per exemple de 10 a 30, però això no sol funcionar massa bé si no són de molt alta qualitat i molt cars. Crec que és millor escollir uns prismàtics amb un augment fix.
Un altre paràmetre que hem de tenir en compte és el diàmetre de les lents que fan d'objectiu. Com més gran és el diàmetre de les lents que fan d'objectiu, més quantitat de llum poden captar, i per tan, tenim la capacitat de veure objectes menys lluminosos.
Per tal de veure planetes, que són molt brillants, no cal que siguin molt grans, però si volem veure objectes menys lluminosos, millor que el diàmetre de les lents sigui més gran. Aquest diàmetre es mesura en mil·límetres, i pot anar des de 20 fins a 80 o més.
En el cas d'uns prismàtics, cal tenir en compte que com més gran és aquest diàmetre, més grossos i pesants són. Jo personalment, crec que un diàmetre de 50 mm és bo per poder veure objectes poc lluminosos i al mateix temps tenir uns prismàtics relativament portables, que no pesin massa.
També hem de tenir en compte que si dividim el diàmetre de les lents objectiu pel nombre d'augments, obtenim el diàmetre de la pupil.la de sortida (la mida de la imatge que podem veure en els oculars). Per anar bé, hauria de ser entre 5 i 7 mm. En el cas d'uns prismàtics amb un diàmetre de lent objectiu de 50mm i 10 augments, aquest diàmetre és de 5mm, que permet que els nostres ulls captin gairebé el màxim de llum possible.
Tenint en compte tots aquests paràmetres, vaig fer una recerca a Internet, de quins prismàtics em podia comprar, i vaig arribar a la conclusió que els Olympus 10x50 DPS-i eren una bona opció.
10x50 significa que tenen 10 augments, i un diàmetre de lent de 50mm. Pesen menys d'un quilogram, i tenen una bona qualitat òptica, que permet veure detalls de la lluna, els satèl.lits galileans de Júpiter, i algunes galàxies i nebuloses poc brillants. A més són força robustos, recoberts de goma de bona qualitat que fa més fàcil agafar-los, i permeten veure objectes llunyans de dia amb bon detall. Aquí podeu veure l'aspecte que tenen:
Val a dir que el preu aproximat ara mateix és d'uns 89€ però pot ser que tingui variacions, i el trobeu més barat.
Hi ha prismàtics encara més grossos que tenen lents objectius més grosses, i amb més augments, que permetran veure més detalls de la lluna, tot i que per veure més detalls d'altres planetes, realment, es necessita un telescopi amb molts més augments. A més, l'inconvenient d'aquests és que pesen força més, i s'ha de tenir un pols molt ferm per poder fer observacions duradores. És una opció, però en aquest cas és recomanable disposar d'un trípode que fa la observació més estable i cansa menys.
Un altre opció molt popular com a prismàtics per a l'astronomia serien els Celestron SkyMaster 15x70, una marca molt reconeguda, amb uns prismàtics de 15 augments, i un diàmetre de lent objectiu de 70mm, força més grossos i pesants. Tot i així no solen ser gaire més cars que els que tinc jo, els Olympus 10x50, al voltant d'uns 100€. Vegeu-los:
N'hi ha fins i tot de més grans, però aleshores el trípode no és recomanable, és necessari!
Per acabar, un parell de vídeos interessants sobre els binoculars/prismàtics per astronomia:
Sembla que aquest final de primavera i inici d'estiu ens porta moltes novetats "linuxeres". Aquest cop es tracta de Linux Mint 18, una distribució de Linux, basada en Ubuntu 16.04, que pretén facilitar la feina de l'usuari instal.lant tots els connectors i llibreries necessàries per poder reproduir tots els continguts de la web i fitxers multimèdia.
Aquesta versió anomenada "Sarah", tindrà actualitzacions de seguretat fins el 2021, i es pot descarregar, de moment, amb els entorns d'escriptori "Mate", i "Cinnanom".
Inclou un gestor d'actualitzacions millorat que permet instal.lar diferents versions del nucli, i que al mateix temps és més fàcil de configurar oferint més estabilitat i seguretat.
Podeu descarregar la versió amb l'entorn Mate des d'aquest enllaç o si no la versió amb l'entorn Cinnanom.
Fa poc s'ha publicat la versió 24 de Fedora, una de les distribucions de Linux més usades, i que és el camp de proves de Red Hat Enterprise. Aquesta versió porta el Gnome 3.20, i el gestor de paquets suporta el format "Flatpak". També inclou millores en la usabilitat, com ara la configuració dels dispositius d'entrada, impressores, una millor interfície de cerca, entre d'altres coses.
També inclou el nucli 4.5.7, Firefox 47, LibreOffice 5.1, entre d'altres paquets.
Us podeu descarregar la imatge ISO per arrencar en viu (DVD o USB), orientada a estacions de treball que inclou l'instal.lador, o també la versió per Servidors des d'aquest altre enllaç.
Stellarium és un programari que ens permet aprofundir en els nostres coneixements d'astronomia. Més concretament, fa la funció de programari de simulació d'un planetari, és a dir, donada una situació geogràfica i una hora i data determinades, i fent servir el maquinari d'acceleració 3D, ens dibuixa l'aspecte que tindria el cel, amb tots els planetes, estrelles més conegudes, galàxies, satèl·lits artificials, i d'altres objectes de l'espai profund.
També permet buscar un objecte a partir del seu nom, dibuixa les constel·lacions, localitza els objectes Messier, permet avançar o endarrerir ràpida o lentament l'hora, i simular el què veuríem a través d'un telescopi, entre moltes altres prestacions.
També té un sistema d'scripts i connectors molt complet per ampliar-ne la funcionalitat, i que no es quedi mai obsolet a mesura que es van descobrint nous objectes.
Si t'agrada l'astronomia i vols començar a conèixer el cel nocturn, i començar a situar-te, aquest programari és fantàstic i molt complet. A més a més és lliure i gratuït. Us el podeu descarregar des d'aquest enllaç.
Aquí podeu veure l'aspecte del programa executant-se:
Fa poc que s'ha publicat la versió 16.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars a nivell d'escriptori de Linux.
Aquesta versió anomenada "Xenial Xerus", és de les anomenades LTS (Long Term Support), és a dir, té actualitzacions de seguretat durant un període més llarg que les altres versions, concretament de 5 anys.
A mi particularment no m'agrada massa l'entorn gràfic de la versió Ubuntu estàndard, que porta Unity. Prefereixo la versió d'Ubuntu amb XFCE (Xubuntu), perquè té una interfície més familiar, i al mateix temps és més lleugera en l'ús de recursos.
Si teniu un ordinador encara més limitat (amb menys d'1GB de RAM), podeu fer servir la variant Lubuntu, amb l'entorn gràfic LXDE.
Qualsevol de les variants exposades són una excel.lent alternativa a Windows, si som conscients de les seves limitacions en quant a suport de maquinari i programari específic.
Fa mig any que vaig canviar el mòbil que tenia (un Samsung Galaxy Mini 2), per un LG G4c. El mòbil vell ja tenia una bateria una mica feta malbé, que durava menys d'un dia, i degut a les seves limitades prestacions (una sola CPU a 800 MHz, 512MB de RAM, 4GB interns), ja hi havia aplicacions que no funcionaven.
Amb un pagament a terminis de 5€ al mes (120€ en total), vaig aconseguir canviar-lo per el LG-G4c, un mòbil molt més modern i amb unes prestacions molt millors. Val a dir que en el moment de la compra aquest mòbil lliure valia entre 150-170€, de manera que el descompte va ser considerable.
De fet encara es pot trobar aquest mòbil per 130-150€ i encara té unes prestacions prou bones.
Pantalla de 5 polzades d'alta definició (720x1280).
Càmera primària de 8MPixels, amb flash LED, càmera frontal 5Mpixels
4G
Bateria de 2540 mAh
Inicialment portava l'android 5.0, però posteriorment s'ha actualitzat a la versió 6.0,
És un mòbil de prestacions mitjanes, i quan es tenen moltes aplicacions obertes (més de 6 o 8), es pot arribar a "encallar" una mica. Tot i així des que va amb l'Android 6.0, el seu funcionament és força més fluid, i gairebé no s'encalla mai. El processador és molt ràpid, potser la única pega que li trobo és la ram una mica justeta, 1.5 o 2GBytes serien ideals per aquest mòbil.
Un punt fort és la pantalla, amb molt bona definició, colors molt definits i força brillant.
La bateria també és força bona, i amb un ús habitual em dura 2 dies aproximadament, més o menys el doble que la del mòbil vell.
La càmera, malgrat no ser tan bona com la d'un iphone, per exemple, fa fotos prou bones amb colors bonics i molt bona definició. Vegeu-ne un exemple:
Si busqueu un mòbil en general que estigui bé de preu i tingui unes prestacions raonables, aquesta pot ser una molt bona opció.
He decidit convertir l'ordinador que tenia d'HTPC a un PC secundari capaç de poder executar qualsevol joc antic que funcioni amb l'XP amb garanties, per això ahir vaig fer-li uns canvis que consisteixen en posar una nova targeta gràfica i treure la targeta wifi (que ja no necessitarà perquè el connectaré per cable al router).
Aquest HTPC fins ara tenia la següent configuració:
AthlonII X4 640 (3.0GHz, 2MB cache, quad core).
Placa base ASUS socket AM3 M4N68T-M
4GB DDR3 1333 (2x2GB)
Targeta gràfica ASUS Silent Geforce 210 1GB DDR3.
Disc dur Samsung 250GB SATA2 7200rpm, 64MB cache.
DVD-RW ASUS
Font d'alimentació Tacens RADIX ECO 500W
Caixa NOX media slim
Per millorar el rendiment en 3D, volia una targeta gràfica significativament millor però amb dissipació passiva sense ventilador per evitar sorolls. Al final vaig trobar una Geforce 730GT amb 2GB DDR3 amb dissipació passiva, baix perfil i fabricada per ASUS (~80€, tot i que es pot trobar més barata online):
Primer cal adaptar-la a la caixa de baix perfil canviant els suports metàl·lics corresponents, només cal descargolar un cargol principal, i els que es cargolen a l'endollar el monitor, un procediment fàcil:
Finalment, tot i que la targeta fa servir un slot PCI-e x4, es pot connectar sense problemes a un slot PCI-e x16 de la placa base, i queda de la següent manera:
Després de comprovar el funcionament, i instal.lar els darrers drivers, vaig optar per fer dos proves de rendiment amb el programari Unigine Tropics, i Unigine Valley, que es poden descarregar gratuïtament des d'aquest web.
Aquí teniu els resultats comparatius amb la Geforce 210 i la Geforce GT730 (les unitats són imatges per segon, mínim, mitjana i màxim. Les proves es van fer amb el monitor on el vaig endollar a una resolució de 1280x1024, amb filtre AntiAlias 4x, detall alt, i fent servir les llibreries DirectX9 (per la limitació de l'XP).
Per a l'Unigine Tropics:
min
mitjana
max
Geforce 210
4,6
6,6
11,1
Geforce GT730
13,5
21,2
32,3
Per a l'Unigine Valley:
min
mitjana
max
Geforce 210
1,7
2,5
4,3
Geforce GT730
6,8
10,7
20,2
Podem veure que per al primer test, el rendiment mitjà de la Geforce GT730 és 3.2 vegades millor que el de la Geforce 210, i en el segon 4.3 vegades. Aquest rendiment permet jugar a jocs antics que funcionen amb Windows XP amb detall alt, sense cap problema i alguns de més moderns. Vaig provar el Doom3, Max Payne, i Left 4 Dead i en tots els casos l'animació era fluïda amb la Geforce GT730.
Després d'actualitzar el disc dur del portàtil a un SSD, em va quedar la pregunta de què podria fer amb el disc dur que em sobra.
Degut a la mida relativament petita (2.5 polzades), una bona opció és convertir aquest disc dur en un disc dur extern, i d'aquesta manera fer-lo servir com a suport per còpies de seguretat o transportar informació.
Per fer això, només cal comprar una capsa de disc dur extern USB, perquè així ens assegurem que el podem utilitzar en qualsevol ordinador. Caldria que la capsa suportés l'estàndard USB 3.0, doncs així maximitzem el rendiment i evitem possibles colls d'ampolla que podrien passar fent servir una capsa USB 2.0.
En el meu cas aquesta capsa USB 3.0 em va costar 10€, i el disc dur que provenia del portàtil era un Western Digital Scorpio Black de 320GB, que és dels discs mecànics de portàtil amb més rendiment, amb una bona quanitat de memòria cau i 7200 rpm.
Aquí podeu veure el disc dur i la capsa USB:
Veiem que la capsa USB que sembla metàlica (potser alumini), porta un tornavís específic pels cargols petits que inclou, i un cable USB 3.0 ben gruixut, tot un detall de qualitat.
el primer pas consisteix en desmuntar la capsa USB 3.0:
Tot seguit cal treure la petita placa de circuit integrat que fa de pont SATA a USB 3.0:
El connector negre és el SATA i el petit metàlic és l'USB 3.0, que em sona d'haver-lo vist en altres discs durs externs, tot un detall per si mai s'espatlla el cable, doncs no cal comprar tota una capsa nova. A la dreta hi ha el led , que sembla petit però és molt brillant.
Ara connectarem el disc amb la placa conversora SATA a USB :
I posem el conjunt dins la capsa del disc dur extern:
Tapem l'estructura de la capsa amb el protector:
Tot seguit cal localitzar el tornavís i els dos cargols que venien amb la capsa:
Collem els dos cargols perquè quedi tot ben fixat:
Ja podem connectar el cable USB proporcionat :
I connectem el disc dur a un port USB 3.0 del PC per comprovar que es detecta correctament i que la mida del disc és la correcta (aquí li havia acabat de donar format) :
I finalment una petita prova de velocitat copiant un fitxer gran (una imatge ISO), assolint uns 100 MBytes/segon, que no està gens malament per un disc dur extern!
Sembla mentida, però ja fa 10 anys que vaig començar a escriure en aquest blog. Primer de forma molt constant, després de forma intermitent, tot i que mai l'he abandonat del tot. Alguna de les coses que he escrit serveixen per adonar-se de la evolució del maquinari i dels sistemes operatius durant un període de temps que en informàtica ja és considerable.
Seguiré escrivint articles quan tingui coses interessants per explicar.
Feia temps que no em fixava amb aquest paquet ofimàtic, el primer que va "gosar" competir amb el Microsoft Office en prestacions. Va ser adoptat per molta gent perquè, malgrat les seves limitades prestacions, era lliure i gratuït.
De totes maneres, des de la versió 4, aquest paquet només estava disponible en espanyol, i no en Català, però això ha canviat des de la versió 4.1.1: ara ja us el podeu descarregar altre cop en Català.
No hi ha massa diferència en quant a funcionalitat amb el LibreOffice (de moment), però la mida del paquet instal.lador de l'OpenOffice és força més petita.
Us podeu descarregar aquest instal.lador des d'aquí.
Després de muntar l'HTPC tal com vaig explicar en aquest post, al cap d'unes setmanes vaig comprar aquesta targeta gràfica (ASUS Geforce 210 Silent, 1GB de RAM de video), que com podeu comprovar no té cap ventilador, i per tan és totalment silenciosa :
El "problema", és que la la primera caixa del projecte d'HTPC, no tenia mides estàndard, i ni tan sols les targetes gràfiques de baix perfil hi cabien. Després de consultar amb la botiga on vaig comprar la primera caixa, em van oferir una solució : canvi de caixa i font d'alimentació pagant la diferència.
Al final, el canvi m'ha sortit per uns 10€ extra, res de l'altre món, i a canvi tinc una caixa NOX media slim, que pot acomodar targetes gràfiques de baix perfil, i fons d'alimentació ATX estàndard. En aquest cas la nova font és una Tacens RADIX ECO 500W, que pels components que porta aquest PC n'hi ha de sobres.
L'únic afegit que he fet a aquests components és posar un ventilador extractor addicional de 8cm a la part superior, per garantir que tots els components no es sobreescalfen, i a sobre, l'equip és més silenciós que l'anterior.
Aquí en podeu veure el resultat:
Part posterior, on es poden veure les sortides DVI, HDMI i VGA de la targeta gràfica :
Aquí teniu un petit vídeo on es veu l'ordinador més vell que tinc (un Sempron 3100+) arrencant amb el Xubuntu 14.04. Com que no tinc cap ús específic per aquesta torre, s'ha convertit en la màquina de proves de Linux, i per comprovar el funcionament, hi he instal·lat Xubuntu 14.04.
La màquina funciona bé, però podríem considerar que és força lenta per a usos que no siguin força limitats.
Les característiques tècniques d'aquesta màquina són:
Recentment em van donar un ordinador vell que volien llençar a la deixalleria. El problema que tenia és que deien que es reiniciava sol. Jo, de seguida vaig pensar que era el sistema operatiu i vaig intentar instal·lar el Windows 8 en el mateix ordinador. Un cop feta la instal·lació neta, l'ordinador funcionava perfectament, i vaig comprovar de seguida el maquinari que portava:
Athlon64 X2 5600+ (doble nucli, 2.9 GHz)
Placa base ASUS M2N-MX SE Plus
4GB DDR2 800 (bé, de fet en portava 2, però els vaig substituir per 2 de 2 buscant entre les moltes capses i armaris que tinc plens de components vells)
Disc dur de 160GB.
Em va semblar que era un equip prou decent com per intentar trobar-li algun ús, però el problema és que la caixa era molt grossa per la placa que tenia, i a més a més l'interruptor no funcionava i s'havia de fer "un pont" per engegar l'ordinador:
Per tan, vaig decidir de canviar la caixa i vaig fer una visita a la botiga on havia comprat el meu pc, i em van oferir una Tacens orum amb una font d'alimentació de 400W per menys 50€ tot plegat.
Tot seguit us descriuré el procés per muntar aquest PC pas per pas.
Pas 1 : Aquí podeu veure la font d'alimentació i la caixa un cop treta la tapa
Pas 2 : identificar les badies on hem de muntar la unitat DVR-RW i el disc dur.
Pas 3 : cal treure les badies del la unitat òptica i el disc dur abans de tot.
Així queda la caixa sense les badies per la unitat òptica i el disc dur :
Pas 4 : col·locar la unitat òptica i el disc dur dins de l'espai reservat en les badies corresponents.
Pas 5 : col·locar la font d'alimentació dins la caixa i collar-la a la caixa.
Pas 6 : posar la carcassa amb els badies per la unitat òptica i disc dur a la caixa.
Pas 7 : posar la placa base dins la caixa, subjectar-la amb cargols, i connectar els cables d'alimentació, dades i frontals.
Pas 8 i final : tornar a posar la tapa i collar-la perquè quedi fixa
Aquí podeu veure la caixa des de la part posterior i frontal:
Després del muntatge, vaig comprovar que funcionessin tots els connectors frontals (USB i audio), i vaig donar per finalitzada la construcció d'aquest projecte.
L'ordinador funciona perfectament, la caixa no és molt gran i estèticament és agradable. La única pega que hi trobo és que és un xic sorollosa. Però podent muntar un PC sencer per 45€ no ens podem queixar massa.
Actualització : he encarregat una targeta gràfica nvidia Geforce GT 210 amb sortida HDMI per accelerar el rendiment amb els videos amb alta definició, que amb la gràfica integrada , que només té sortida analògica VGA, "li costa" una mica.
