AMD Athlon64 FX-57

Avui mateix AMD ha presentat aquest nou processador, el qual compta amb una freqüència de funcionament de 2.8 GHz (la més alta en qualsevol processador d'AMD), 1MByte de cache de primer nivell i controladora de memòria de doble canal.
Aquest processador està basat en el xip anomenat "San Diego", fabricat usant una tecnologia de 90nm. Consumeix molt menys que els nous processadors d'intel (concretament 73W en plena càrrega, comparat amb els 155 d'un pentium4 XE a 3.73 GHZ), i incorpora com a novetat el joc d'instruccions SSE3 (presents en la darrera generació de pentium4).
Té un rendiment extraordinari, sobretot en aplicacions que no estan optimitzades per multiprocessador i particularment en jocs, àrea en la qual no té rival. La única pega, (i molt gran), és el seu preu: al voltant de 1000 $, que en euros segurament es traduirà a uns 900€.
La veritat és que aquest preu és molt exagerat, si tenim en compte que podem muntar un ordinador sencer amb bones prestacions pel preu d'aquest processador. En definitiva, un processador per persones molt molt riques i no saben com llençar els diners. Jo mai me'l compraria, encara que em sobressin.
Si voleu, podeu llegir un informe molt complet de rendiment des d'aquest enllaç:

http://www.xbitlabs.com/articles/cpu/display/athlon64-fx57.html

informàtica i estiu = problemes.

Darrerament amb la calor exagerada d'aquests dies, la temperatura de la CPU del meu PC (Athlon64 3400+) ha arribat a nivells rècord. Ahir mateix a la tarda va arribar als 61º. És clar, que això és amb els ventiladors funcionant al mínim (i per tan fent molt poc soroll). He apujat la velocitat del ventilador de la cpu i el posterior de la caixa que fa extractor a la meitat, i la temperatura de la CPU ha baixat uns 5º, ara està a 55º amb un ús del 100%. Si fes anar els ventiladors al 100% de la seva potència, la temperatura baixaria uns 5º més per situar-se al voltant dels 50º, però el soroll és força insuportable. Pel què fa a la GPU (el xip principal de la VGA), que és una Radeon X800XT, sembla que la seva temperatura s'estabilitza als 48º sense fer res, i al voltant de 65-67 en màxima càrrega. Tot i així, no he observat cap mena de problemes d'estabilitat, senyal que el sistema de refrigeració funciona prou bé. Per altra banda, sembla que la font d'alimentació de l'altre PC ha decidit deixar de funcionar definitivament. De cop i volta me l'he trobat apagat, i en prémer el botó d'engegada s'encenia i s'apagava de forma instantània. Per sort tenia per aquí una font d'alimentació vella de 300W a la qual només li funciona bé una de les dues línies, però l'he posat per sortir del pas. La font que s'ha espatllat era una genèrica de marca "Deer", amb una potència teòrica de 350W, que vaig comprar fa uns mesos per substituir a la de 300W que no funcionava del tot bé... que poc que ha durat!. Per acabar un consell: si no ho heu fet, desmunteu tots els ventiladors del vostre PC i netegeu-los a fons, faran menys soroll, rodaran millor, i augmentarà el flux d'aire, i per tant baixarà la temperatura. Jo vaig aprofitar una tempesta de llamps i trons el dimarts passat per fer-ho i va baixar uns 3º la temperatura de la CPU i de la GPU. Sens dubte, la millor arma que tenim per lluitar contra les temperatures excessives en l'interior dels PC's és tenir la mínima quantitat de pols a dins. Si no, mireu que pot arribar a passar:

Fins i tot sembla que s'hi facin tiraranys... amb un PC com aquest igual treus la tapa i surten insectes de grans dimensions:

impressions sobre Fedora Core 4.

Ara mateix estic escrivint aquest post des de Fedora Core 4, després d'haver fet la instal.lació aquesta mateixa tarda. Pel què sembla aquesta distribució encara no suporta massa bé la meva tarja gràfica (una ATi Radeon X800XT), per la qual cosa he hagut d'utilitzar l'instal.lador en mode text. Tot i així és molt fàcil d'usar, igual que l'instal.lador amb mode gràfic, però sense poder usar el ratolí.
Un cop acabada la instal.lació, ha estat el moment de preocupar-me per la tarja gràfica. He iniciat el servidor de les X amb un servidor genèric (VESA), i he baixat els control.ladors més nous d'ATI per Linux des de la seva pàgina oficial. Realment el nou instal.lador d'aquests drivers facilita molt i molt les coses.
Un cop aconseguit això, he reiniciat l'entorn gràfic, i ja ho tenia tot funcionant.
L'entorn gràfic per defecte de Fedora 4 és Gnome 2.10, amb un tema renovat que s'anomena "clear looks". La veritat és que té un aspecte força "professional", diferent del que es feia servir fins ara que era el "blue curve". De totes maneres, es poden baixar i instal.lar gran quantitat de tempes pel Gnome.
Per altra banda, el rendiment ha millorat respecte a la versió 3, i les aplicacions s'inicien més ràpidament, segurament degut a l'ús del compilador GCC 4.0. El mateix sistema també s'inicia més ràpidament: amb menys temps s'arriba a la pantalla de login.
En general la selecció de paquets que inclou és molt recent, fins i tot inclou una beta de la versió 2.0 de l'OpenOffice, una mica prematur pel meu gust, doncs la interfície està en anglès. Tot i així he aconseguit instal.lar el diccionari en Català (només d'ortografia), usant el mateix mètode que vaig emprar per fer-ho sobre la versió 1.1.3 present en Fedora Core 3 i que vaig explicar en aquest post . De totes maneres, aquest aspecte suposo que es resoldrà quan surti l'actualització a la versió 2.0 final, i podrem disposar de tota la interfície en Català.
Un altre aspecte que he trobat millorat, és el gestor de paquets yum. Ara per iniciar-lo per primer cop no cal escriure una comanda per importar la clau GPG (com s'havia de fer en la versió inclosa en Fedora 3), si no que ja ho demana automàticament al fer el primer "update" o actualització del sistema. Aquesta eina també mostra més informació sobre el procés, i permet accedir a més quantitat de programari (que abans s'havia d'instal.lar amb una eina externa com ara APT).
De moment no he trobat cap problema, excepte amb una aplicació anomenada Celestia, que és un simulador del sistema solar. Suposo que els drivers d'ATI per Linux encara no deuen funcionar al 100% amb aquesta distribució tan nova. Serà qüestió d'esperar que es resolgui en versions posteriors.
Després de unes poques hores emprant aquesta distribució la impressió general és positiva, la evolució de les distribucions de Linux ha estat molt positiva en 3 anys fent-les molt més usables. Em pregunto com seran les distribucions de Linux d'aquí 3 anys més: jo crec que seran tan fàcils d'usar com Windows, i més fàcils de mantenir. Però això ja és un altre tema.

Fedora Core 4 !!!

Avui mateix s'acaba de publicar la quarta versió d'aquesta popular distribució que prové de Red Hat. Fedora és una distribució sota la llicència GPL i que fa disponibles les imatges ISO per a la descàrrega el mateix dia de la seva publicació (a diferència d'altres distribucions com Mandriva, SuSE).
Fedora és una distribució que es caracteritza per la seva facilitat d'instal.lació i actualització, una gran quantitat de paquets disponibles. En el moment de la seva publicació és la que conté les darreres versions de gairebé tots els paquets, i el DVD d'instal.lació conté més de 2.5GBytes d'informació.

Entre les novetats que inclou podem destacar:

- nucli 2.6.11
- entorns d'escriptori Gnome 2.10 i KDE 3.4
- OpenOffice versió prèvia 2.0 (1.9.104-2)
- navegador Mozilla Firefox 1.0.4-4
- Paquets de servidor com ara Apache 2.0.54-10, MySQL 4.1.11-2, PHP 5.0.4-10
- Compilador GCC 4.0.0-8

entre molts d'altres

Podeu descarregar la imatge en DVD des d'aquest enllaç:

ftp://ftp.chl.chalmers.se/pub/fedora/linux/core/4/i386/iso/FC4-i386-DVD.iso

Si disposeu d'un PC amb un Athlon64, podeu descarregar la imatge en DVD des d'aquí:

ftp://ftp.chl.chalmers.se/pub/fedora/linux/core/4/x86_64/iso/FC4-x86_64-DVD.iso

Jo ja estic baixant la versió per AMD64 i ja us comentaré les meves impressions en un post posterior.

Nous drivers d'ATI per Linux.

ATi ha publicat un nou driver per Linux que incorpora força millores respecte els anteriors. Disposa d'un paquet instal.lador en forma d'script que es pot executar per a qualsevol distribució. Podeu descarregar el paquet des d'aquest enllaç (ocupa 36MB):

http://www2.ati.com/drivers/linux/ati-driver-installer-8.14.13.run

Si teniu una distribució per a l'arquitectura AMD64 el driver el podeu descarregar des d'aquí (aquest ocupa 30MB):

http://www2.ati.com/drivers/linux/64bit/ati-driver-installer-8.14.13.run

Un cop executat només cal donar-li permisos d'execució (chmod a+x ati... ), i fet això, executar el paquet. Es llença un assistent que ens ajudarà a instal.lar aquest driver.
Acabat això, cal executar l'ordre fglrxconfig per generar el fitxer de configuració de les X. En principi podem deixar les opcions per defecte (prement retorn), excepte l'idioma del teclat (caldrà seleccionar l'espanyol), i la configuració del monitor (caldrà saber la resolució i freqüència de refresc).
Per assegurar-nos que s'ha instal.lat correctament, podem executar l'odre "fglrxinfo". En la primera línia ens hauria d'aparèixer la paraula ATI, si surt alguna altra cosa hauríem de tornar a instal.lar el driver.
Per acabar, podeu executar el test anomenat "glxgears", abans d'instal.lar-lo en el meu cas em donava unes 400 imatges per segon i després es va disparar a més de 9000 imatges per segon.
Ara que també podeu provar de jugar al Tux Racer, o qualsevol altre joc OpenGL (Quake3, Doom3), haurien de funcionar correctament.
També instal.lar una mena de panell de control dins del menú de programes, que és senzill, però en qualsevol cas és un primer pas per tenir un suport per a la configuració de la tarjeta en Linux.
Sembla doncs, que ATI s'ha començat a prendre seriosament el desenvolupament dels seus drivers per Linux, i segur que encara milloraran més en el futur.

Debian Sarge 3.1 , Fedora Core 4

Després de gairebé 3 anys de l'alliberament de la darrera versió estable de Debian, anomenada "Woody", que correspon a la versió 3.0, avui mateix es publica la nova versió que rep el nom de "Sarge", i que correspon a la versió 3.1
La distribució compta amb un nou instal.lador més fàcil de fer anar (si més no, això és el què diuen), el kernel 2.4.27 per defecte, i com a opcional el 2.6.8.
Inclou paquets com el gestor X XFee86 4.3.0, KDE 3.3, Gnome 2.8 pel què fa al gestors de finestres.
Pel què fa als paquets de programari inclosos, inclou Mozilla Firefox 1.0.4 com a navegador, Mozilla Thunderbird 1.0.2 com a gestor de correu, la suite ofimàtica OpenOffice 1.1.3, el programa de disseny gràfic The Gimp 2.2.6, entre d'altres.
També inclou una gran quantitat de paquets de servidor, com ara el servidor web Apache 1.3.33 i 2.0.54, el servidor de base da dades MySQL 4.0.24, servidor de fitxers Samba 3.0.14...

L'enllaç per a la descàrrega de la imatge del primer CD per a l'arquitectura i386 és el següent:

ftp://ftp.rediris.es/pub/linux/distributions/debian-cd/3.1_r0/i386/iso-cd/debian-31r0-i386-binary-1.iso

També podeu descarregar una imatge ISO en DVD amb molts més paquets del següent enllaç:

http://ftp.acc.umu.se/pub/cd-images/debian/3.1_r0/i386/iso-dvd/debian-31r0-i386-binary-1.iso

Com podeu comprovar, els paquets que inclou aquesta distribució tot i que s'allibera avui mateix, ja estan una mica "desfasats", així que si voleu estar a la última, aquesta no és una distribució apropiada per vosaltres. Recordem per exemple que Debian serà la única distribució de Linux que encara inclourà XFree86 com a servidor de les X (totes les altres s'han passat al gestor de x.org), i ja hi ha disponibles el KDE 3.4, Gnome 2.10, OpenOffice 1.1.4...
En definitiva, és una distribució ideal per a un servidor on l'estabilitat és fonamental, però podeu trobar distribucions amb paquets més recents sense sacrificar l'estabilitat del sistema.
Una d'aquestes distribucions serà Fedora Core 4, que havia de sortir publicada avui mateix, però per problemes de darrera hora s'ha aplaçat la data de la seva publicació fins al proper dilluns dia 13 de juny. Aquesta distribució disposarà del kernel 2.6.11, X.org 6.8.2, KDE 3.4, Gnome 2.10, Openoffice 1.1.4 i previsiblament una beta de la 2.0, entre d'altres. Si voleu estar a la última amb una estabilitat més que raonable (dels molts ordinadors en què he instalat Fedora només he tingut problemes amb un), jo us aconsellaria que tinguéssiu paciència i us descarreguéssiu Fedora Core 4 la setmana que ve.

mac os x en un pc?

Pel què sembla Apple, en comença a estar tipa dels processadors PowerPC, els quals són fabricats per IBM, i ha decidit començar a utilitzar els processadors d'intel a partir de l'any vinent. Recordem que Apple, inicialment utilitzava processadors de Motorola, i que posteriorment en els anys 90 va canviar a l'arquitectura PowerPC.
Sembla que els problemes que ha tingut el fabricant dels famosos Mac amb IBM, els ha fet prendre aquesta decisió. El fet que Apple adopti processadors d'intel (el fabricant que té gairebé el 80% del mercat dels processadors), pot implicar que els ordinadors basats en processadors compatibles amb intel (AMD, VIA), puguin disposar de la oportunitat d'executar Mac OS X. Tot i això, no és clar si Apple limitarà el funcionament d'aquest sistema operatiu a les màquines construïdes per ells mateixos, o si permetrà que els PC's compatibles el puguin executar.
Aquí teniu un enllaç amb més informació:

http://news.com.com/Apple+to+ditch+IBM%2C+switch+to+Intel+chips/2100-1006_3-5731398.html?tag=nefd.lede

Una altra raó per no comprar Intel

Recentment, Intel, el principal fabricant de microprocessadors per a PC's i compatibles, ha introduït en els seus darrers models, concretament en el model Pentium D que incorpora dos processadors en un sol xip, la tecnologia anomenada "DRM".
DRM, en anglès Digital Right Management, vol dir gestió de drets digitals. El fet que aquesta tecnologia s'incorpori als nous xips d'intel és ben preocupant: el processador pot decidir de no executar una aplicació si no es respecten els drets d'autor. Això és un atac claríssim al programari lliure i a la llibertat de les persones d'executar el què vulguin en el seu ordinador, i una forma d'assegurar els immensos beneficis a les companyies de programari privatiu. En resum, un intent més de Microsoft d'aixamplar el seu monopoli i ofegar les alternatives al seu sistema operatiu.
En resum: si jo hagués de comprar una nova CPU, m'asseguraria que NO fos d'Intel, ves a saber, si quan instal.lis una nova distribució de GNU/Linux no podràs perquè el xip decidirà que aquest programari no està sota cap Copyright...
Podeu obtenir més informació sobre el tema en aquests dos enllaços:

http://navegante2.elmundo.es/navegante/2005/05/29/weblog/1117326755.html

http://www.theinquirer.net/?article=23548

sobre temperatures i escalfors dels PC's...

De vegades molta gent té problemes amb el seu ordinador, pensant que és algun problema del maquinari, però sovint, i sobretot ara que s'acosta l'estiu, aquestes errades poden ser produïdes per un excés d'escalfor dins de la caixa de l'ordinador.
Els excessos d'aire calent dins de les caixes d'ordinador són produïdes en primer terme perquè tots els circuïts que en formen part s'escalfen molt més quan la temperatura ambiental puja, i per altra banda una ventilació deficient. Si l'aire calent produït pels components de dins la caixa, no s'extreu de forma adequada, la temperatura va pujant fins a límits que no són suportables per als components electrònics i poden produir errors en l'ús habitual de l'ordinador.
Com a mínim, qualsevol ordinador actual, hauria de disposar d'un ventilador de 8 centímetres o més a la caixa a part del que ja inclou la font d'alimentació. La localització ideal d'aquest ventilador, és a la part posterior de la caixa aprop d'on hi ha localitzat el processador, fent la funció d'extractor d'aire calent.
En la majoria de casos, les caixes actuals disposen d'espai per situar un ventilador a la part frontal inferior de la caixa. Aquest ventilador s'hauria d'instal.lar de forma que prengués aire fred de l'exterior i l'introduís a dins, fet, que juntament amb el ventilador posterior, provoca un flux d'aire forçat, refrescant força els components de dins la caixa i evitant un sobreescalfament dels components.
Un altre aspecte que cal tenir en compte, és la pols. Convindria que abans no comenci l'època estiuenca, netegéssiu a fons tota la pols que es pugui acumular dins la caixa i en les aspes dels ventiladors. Un excés de pols fa girar pitjor els ventiladors, augmenta el soroll que provoquen i en redueix la seva eficàcia, augmentant la temperatura dels components.
La construcció de la caixa en si també és un factor molt important: les caixes petites amb gran quantitat de components, tendiran a acumular més escalfor i són més difícils de refrigerar. Les caixes més grosses i amb més forats de ventilació són més senzilles de mantenir a temperatures més raonables.
També és important el material de contrucció de la caixa: les caixes construïdes amb alumini, tot i que són més cares, actuen com a un gran dissipador passiu, facilitant la refrigeració dels components.
A més a més d'això, també hi ha accessoris que poden ser molt útils per a la lluita contra l'excés d'escalfor: es tracta dels reguladors de voltatge pels ventiladors de la caixa. Sovint per a un us normal els components no s'escalfen massa, i és desitjable de reduïr el nivell de soroll al mínim. En canvi, quan utilitzem tot el potencial del nostre ordinador, per exemple, utilitzant un joc de darrera generació, convé millorar al màxim la refrigeració augmentant la velocitat dels ventiladors.
El factor mé simportant de tots, és el conjunt de dissipador i ventilador del processador. En aquest aspecte s'ha millorat moltíssim en els darrers anys, i hem passat de conjunts molt simples d'alumini amb un ventilador a dissipadors de coure, amb heatpipes, i ventiladors de voltatge regulat.
Personalment, us puc recomanar els següents elements, dels quals jo disposo en el meu ordinador:
- Com a conjunt de dissipador/ventilador del processador : Gigabyte 3D Cooler Pro, tot de coure amb 4 heatpipes i un ventilador regulable. A més disposa de 4 leds de color blau a la part superior que s'encenen quan funciona. Aquí en podeu veure dues imatges:

- Com a caixa: una Thermaltake Shark negra, disposa de dos ventiladors de 12 centímetres, un a la part frontal inferior i un a la part posterior (aquest darrer transparent amb 3 leds blaus). També disposa d'una reixeta lateral per facilitar la ventilació. Aquí en podeu veure unes imatges:

També podeu veure aquí una imatge de la part frontal amb el regulador de voltatge dels ventiladors instal.lat (que té les rodetes de colors blau, verd i vermell), i el regulador de voltatge de la cpu, de color daurat en una badia de 3.5:

El regulador en qüestió s'anomena Thermaltake X-Controller, és molt fàcil d'instal.lar i és relativament econòmic tenint en compte el soroll que et pots arriba a estolviar (val uns 20 euros).

impressions sobre Mandriva 2005 LE

L'altre dia disposava de tota la tarda lliure i tenia poca feina per fer. Com que el mes que ve es publicarà Fedora Core 4, i tenia el DVD d'instal.lació de Mandriva 2005 LE que m'havia baixat anteriorment, em vaig decidir a provar-la. Si voleu, us la podeu baixar des del següent enllaç:

http://ftp.rediris.es/pub/linux/distributions/mandrakelinux/official/iso/10.2/i586/

La instal.lació va ser tan senzilla com qualsevol de les altres instal.lacions que he fet d'altres versions de Mandrake, i es va desenvolupar sense problemes. El què si que vaig notar és que la instal.lació va trigar una mica més que la de Fedora, suposo que deu ser per què s'instal.len més paquets per defecte (o potser aquell dia en vaig triar més).
Un cop acabada la instal.lació, vaig arrencar amb Mandriva. El primer cop, no em va arrencar l'entorn gràfic, potser és que no vaig tenir prou paciència, i no vaig esperar prou de temps. Després de fer un reboot, el segon cop si que va funcionar bé i vaig arribar a l'entorn gràfic.
Per defecte Mandriva 2005LE instal.la KDE 3.3.2, que no és la última versió (la 3.4), però que tot i així és força recent.
Em va reconèixer tot el maquinari de l'ordinador: a la primera em va funcionar la tarja de xarxa, la de so, el video... i això sol ser sempre així amb aquesta distribució (una de les millors en reconèixer el maquinari de l'ordinador sense haver de trencar-s'hi el cap).
Una de les coses que sempre m'ha agradat més de Mandrake/Mandriva és que té un aspecte força polit, i les fonts tenen un aspecte professional, a diferència de per exemple, Debian, on tenen un aspecte "estrany". A més a més, les fonts en Mandriva tenen activat l'antialias, és a dir, es corretgeix l'efecte de "dent de serra". Les icones també tenen un aspecte força cuidat, i fan agradable treballar-hi, tot i que el tema per defecte (Mandrake Galaxy), no m'acaba de fer el pes i el canvio per algun altre (plastik és el meu preferit).
Les versions dels programes/paquets inclosos són força recents (Kernel 2.6.11, Firefox 1.0.2, OpenOffice 1.1.4, Gimp 2.2...), és a dir, que és una distribució que està força a la última. Això fa que sigui una distribució desitjable per a un entorn d'escriptori. A més a més la quantitat de paquets que podem instal.lar d'entrada és prou gran (la imatge en DVD conté més de 2GBytes d'informació!).
Pel què fa a l'aspecte multimèdia, em va sorprendre positivament: va reproduïr directament els fitxers en format mp3 i alguna pel.lícula en format DivX que tenia emmagatzemada en el disc dur. No gaires distribucions poden dir això.
Un altre aspecte interessant és que els programes estan força ben organitzats, de forma força coherent, en diferents categories, i algú que no l'hagi utilitzat mai abans, trobarà fàcilment els prgrames més utilitzats.
Sens dubte, un dels punts forts d'aquesta distribució són el conjunt d'eines d'administració gràfiques del sistema, que estan centralitzades en el què s'anomena "centre de control Mandrake". El centre de control Mandrake, ara està organitzat de forma semblant a una pàgina web amb frames: a la part esquerra triem la categoria i a la part dreta surten les icones corresponents a aquella categoria, la qual cosa facilita l'accés respecte versions anteriors.
De fet, no hi ha gaire variacions respecte versions anteriors, potser l'aspecte que trobo que ha millorat és el d'actualització i gestió de programari: ara podem gestionar des de quines fonts d'instal.la programari, i també tenim un assistent gràfic que funciona prou bé per actualitzar els paquets del sistema.
En general la primera impressió és prou bona, ja anirem veient si es confirma amb el temps, Potser acabarà sent la distribució del segon PC.
De fet, estic força impressionat de l'evolució que ha sofert el mon de GNU/Linux en només 3 anys, i sorprès de forma positiva. Són petits detalls que s'han anat incorporant que faciliten molt les coses a persones inexpertes, detalls com l'aparició automàtica d'una icona a l'escriptori quan s'insereix un CD, un DVD o una memòria USB, les eines d'administració gràfica, l'actualització automàtica del sistema, un suport de maquinari a vegades més gran que el propi Windows, la possibilitat de redimensiona particions de Windows en el procés d'instal.lació.... quan abans, tot això s'havia de fer de forma "manual" i a través de consola en mode text.
Tot i que hi ha algunes distribucions que encara continuent essent força complicades d'instal.lar i d'administrar, amb distribucions com Mandriva, ja no queden gaire excuses com per no tenir instal.lada al PC una distribució de Linux. Si encara no esteu decidits, ho podeu intentar amb aquesta fantàstica distribució. I no, no em paguen res per fer propaganda :)