dijous, de juliol 28

Windows Vista

Aquest serà el nom que rebrà la propera versió de Windows. Curiós que hagin acabat fent servir una paraula com vista, que pertany al Català, i té el significat que tots entenem. Suposo que deu ser per fer èmfasi que serà una versió que retocarà de forma important l'aspecte visual, i de fet és així. Portarà un tema nou per defecte, i una gran quantitat d'efectes visuals (sobretot transparències).
L'objectiu de Microsoft amb aquest sistema operatiu serà el d'aconseguir una plataforma més segura amb menys necessitat de reiniciar l'ordinador, més protegit contra els virus i l'spyware.
També incorpora com a novetat important la inclusió d'internet explorer 7, que en teoria hauria de ser més segur i afegir la navegació per pestanyes com en el cas de Firefox. També incorpora lector d'RSS, i eines antiphishing (tècnica que consisteix en "pescar" les dades confidencials dels usuaris mitjançant correus il.legítims).
També inclourà suport per a plataformes PC de 64 bits (Athlon64 i pentium4 amb emt64). Si voleu llegir més informació sobre el tema, ho podeu fer en aquest enllaç.
Ahir ja es va publicar la primera beta d'aquest sistema operatiu, que s'espera que surti a la venda a finals del 2006. Veurem si acompleix tot això que promet, de forma que tots els usuaris de windows puguin tenir un sistema operatiu més segur. De totes maneres, segur que al cap de 4 dies trobaran uns quants forats de seguretat crítics, i que requerirà molta més màquina que XP. De fet hi havia rumors que els requeriments serien semblants a una cpu d'1 GHz o més, 512MB de RAM, uns 10 GBytes d'espai de disc sense instal.lar res més, i una tarja gràfica amba acceleració DirectX9 amb 128MB de memòria gràfica.
Ja anirem veient.


dimecres, de juliol 27

Perill l'EFI s'acosta!

I això d'EFI vol dir "Extensible Firmware Interface", que forma part del "Trusted Computing". Bàsicament consisteix en una modificació de les actuals BIOS dels ordinadors, que permetria evitar la execució de programes sota determinades circumstàncies.
I quines serien aquestes circumstàncies? Doncs per exemple que aquest programa no tingués llicència original, parlant clar: que el programa fos pirata.
La iniciativa pot semblar poc dolenta en un principi, fins i tot positiva, fins que un comença a pensar una mica: què faran els milions de persones que es comprin un ordinador nou, i vulguin instal.lar la seva còpia pirata de windows? i de tot els seus programes?
Doncs no podran! S'hauran de comprar la llicència original o si no, no podran executar el programa en qüestió.
Però més enllà d'això... qui decidirà quin programari és executable i quin no? El programa amb llicència GPL serà considerat legal, o hi haurà inconvenient per executar-lo en aquestes plataformes?
Recordem que fa temps ja hi havia hagut alguna empresa (SCO), que va considerar que el codi font de GNU/Linux tenia parts copiades de les seves versions de UNIX, i que per tan no era legal. Per sort, aquestes demandes judicials no van donar cap resultat per SCO.
Però i si més endavant hi ha alguna empresa que aconsegueix declarar il.legal algun programari amb llicència GPL? Aleshores l'ordinador no el podrà executar?
El més preocupant és que a aquesta iniciativa s'hi han afegit els principals fabricants de programari i maquinari (Microsoft, AMD, Intel....).
Em sembla que tot plegat és un atac a la privacitat de la informació dels nostres ordinadors, i a escollir lliurement quin programari utilitzem.
Si voleu més informació, només cal que seguiu aquest enllaç.

dilluns, de juliol 25

reproduir mp3 amb Fedora.

Si heu instal.lat Fedora Core 4, veureu que si intenteu de reproduir algun dels fitxers mp3, no podreu. Això és degut al problema de llicències del format mp3 (que és propietari), i per tan no pot estar inclòs en Fedora (només inclou programari GPL de forma exclusiva).
De totes maneres, això es pot arreclar fàcilment. En primer lloc, cal tenir instal.lats els repositoris de livna i freshrpm's tal com varem explicar en aquest article.
Aleshores caldrà instal.lar el reproductor d'àudio XMMS (molt semblant al WinAMP) amb la comanda:

# yum install xmms

Després cal instal.lar el plugin per reproduïr mp3 :

# yum install xmms-mp3

I ja està! Ara ja podrem reproduïr els fitxers en format mp3 sense cap problema. Fins i tot, existeix un plugin de l'XMMS per reproduïr els fitxers en format windows media audio. Només cal executar l'ordre:

# yum install xmms-wma

dissabte, de juliol 23

Firefox 1.0.6

Ja està disponible la darrera versió en Català d'aquest popular navegador, després de la versió 1.0.5 que ha durat molts pocs dies, la versió 1.0.6 aporta totes les actualitzacions de seguretat de la 1.0.5 i a més a més un millor grau d'estabilitat i compatibilitat. Els usuaris de Windows, podeu descarregar aquest navegador des d'aquest enllaç.
Amb el Fedora Core se'm s'instal.la automàticament al fer l'update :)


divendres, de juliol 22

problemes de memòria

Doncs si, ja feia temps que el meu pc tenia uns "símptomes" que em feien pensar que alguna cosa no anava massa bé. De fet era força estable, però alguna vegada en windows es tancava alguna aplicació i sortia un missatge d'error "aquest programa ha provocat errors i serà tancat", o també "no es pot executar l'ordre read en la direcció de memòria...".
En Linux també es presentava algun símptoma estrany, com per exemple algun "kernel panic", o "segment violation", o també en alguna ocasió es tancava alguna finestra d'aplicació de cop i volta. Curiosament això passava molt més quan vaig provar d'instal.lar Fedora Core 4 per AMD64, que amb la versió de 32 bits.
Bé, ara com que disposo de més temps lliure, vaig recordar que fa temps havia utilitzat un programa anomenat memtest el qual serveix per comprovar l'estat de funcionament de la memòria.
En primer lloc vaig passar el test amb els 2 mòduls de 512MB que tinc (són DDR400 Kingston Value RAM i amb xips per les dues cares). I varen sortir alguns errors.
Aleshores vaig pensar que potser algun dels dos mòduls estava malament. Així que primer vaig provar amb un, i no donar cap error. Després vaig provar l'altre mòdul, i per la meva sorpresa tampoc va donar cap error!
Com que ara tinc per casa un altre PC amb 2 mòduls de 256MB DDR400, els vaig canviar i els vaig posar en el meu PC. Doncs bé, després de fer-lo servir un dia i passar el memtest unes hores, tampoc hi va haver cap error. Aquests mòduls de memòria val a dir que només tenen xips per una cara.
Llavors és quan se'm va acudir que el problema potser no era de la placa en si, ni dels mòduls de memòria: el problema era quan feia servir els dos mòduls de memòria de doble cara que tinc (els 2 de 512), amb la meva placa base. Vaig estar cercant per internet, i vaig trobar un parell de coses. En primer lloc vaig actualitzar la BIOS de la placa base a la darrera versió. Vaig entrar en la configuració avançada (que en les plaques gigabyte surten quan prems control+F1 dins de la bios), i ho vaig deixar tot en "auto". Vaig sortir, i desar els canvis.
Els mòduls funcionaven els dos a 400, però tot i actualitzar la BIOS, el sistema continuava donant errors amb el memtest. En aquest punt ja començava a estar una mica desesperat, fins que vaig trobar un document d'AMD, en què explicava, que per tal de fer servir 2 mòduls de memòria a la velocitat màxima (200 MHz, que equivalen a 400 perquè són DDR), havien de tenir xips per una sola cara. Per tal de fer servir 2 mòduls amb xips per les dues cares (que és justament el meu cas), s'ha de reduïr la seva freqüència de funcionament a 166 MHz (equivalent a 333).
Vist això, vaig entrar a la BIOS, vaig reduir la freqüència a 333 MHz, i vaig iniciar el memtest. Després de 4 hores d'execució no va detectar cap problema.
Ara estic escrivint aquest post des de Fedora Core 4 per AMD64, i no he tingut cap error de cap mena, a diferència del primer cop que l'havia provat que m'anava fatal. La veritat és que com a conseqüència de tot plegat, la meva impressió sobre Fedora Core 4 per AMD64 ha canviat radicalment: es estable i una mica més ràpida que la versió de 32 bits que havia fet servir fins ara.


divendres, de juliol 15

Adéu a OS/2.

El que havia de ser el sistema operatiu desenvolupat conjuntament per Microsoft i IBM, i que tenia la missió de substituïr tots els windows de 16 bits per un sistema operatiu de 32 bits molt més estable, ha desaparegut. IBM ha anunciat que després de 20 anys dels seus inicis, deixarà de comercialitzar i donar suport a aquest sistema operatiu. I també ha suggerit que les empreses i persones que usaven aquest sistema operatiu migrin cap a GNU/Linux. De totes maneres, IBM assistirà a la migració cap a entorns basats en Linux. En podeu llegir més detalls des d'aquest enllaç

dimecres, de juliol 13

Drivers per a les tarjes ATI amb Fedora

Un dels problemes de tenir una tarja gràfica basada en qualsevol xipset gràfic d'ATI, fins ara era el suport força dolent per al sistema operatiu Linux. Tot i que ATI ha publicat un instal.lador del seu driver que ha millorat molt respecte versions anteriors, m'he trobat que amb Fedora Core 4, no acaba de funcionar. De totes maneres hi ha una forma alternativa i molt còmode d'instal.lar aquests drivers, i és usant l'eina yum.
Per tal de poder fer això, primer de tot cal afegir els repositoris de livna a yum, tal com vaig explicar en aquest article.
Suposant que haguem seguit les passes de l'article anteriorment dit, i que ja tinguem instal.lats aquests repositoris, per tal d'instal.lar els drivers propietaris d'ATI i així gaudir d'acceleració 3D OpenGL en Linux, caldrà escriure la comanda:

# yum install ati-fglrx kernel-module-fglrx-`(uname -r)`

Un cop estiguin baixats i instal.lats els paquets, haurem d'executar la comanda:

#fglrxconfig

Que és la que generarà el fitxer de configuració de les X. Aquí podeu tenir algun problema, us heu de fixar sobretot en la disposició del teclat "es", i caldria que esbrinéssiu la resolució i la freqüència de refresc màximes que accepta el vostre monitor.
Un cop acabat això, us caldrà reiniciar l'ordinador, i esperar que es carreguin les X.
Per assegurar-nos que tenim acceleració OpenGL hauriem d'executar la comanda:

# fglrxinfo
display: :0.0 screen: 0
OpenGL vendor string: ATI Technologies Inc.
OpenGL renderer string: RADEON X800 XT Generic
OpenGL version string: 1.3.5140 (X4.3.0-8.14.13)

Si en OpenGL vendor string no hi teniu "ATI", aleshores els drivers no s'han instal.lat correctament.
Val a dir que jo recomanaria de canviar el nivell d'execució en arrencar de 5 a 3 (és a dir, que arrenqui amb mode text, i posteriorment executar les X amb la comanda startx). Per fer això heu d'editar el fitxer /etc/inittab, i cercar la línia que hi posa:

id:5:initdefault:

I hauríeu de canviar el 5 pel 3.
He provat aquest procediment en diversos ordinadors, i he tingut problemes en un que tenia un monitor vell CRT. En els altres ordinadors, que tenien monitors TFT m'ha funcionat a la primera.

dimarts, de juliol 12

Gentoo...

Després de 2 intents fallits d'instal.lar aquesta distribució, finalment ho he aconseguit, bé, més o menys, perquè no està enllestit del tot. La víctima de les diverses proves d'instal.lació d'aquesta distribució ha estat un equip amb un Athlon64 3000+ (socket 939), 512MB de RAM (DDR400 i dual channel), una Radeon 9550 amb 256MB i un disc dur de 120GB de 7200 rpm IDE.
Els altres dos cops havia intentat fer la instal.lació des de "l'stage1", on en teoria es té el control més gran i la optimització del sistema és més gran. En el primer cop va fallar en el procés anomenat "bootstrap", en el segon cas, no va construir bé el sistema base. Així, en el tercer intent vaig fer la instal.lació des de "l'stage3", que en teoria és el més ràpid. Tot i així, si us decidiu a instal.lar aquesta distribució, tingueu en compte que necessiteu moooooolta paciència i moooooolt de temps.
Després de diversos problemes per crear el sistema base, vaig aconseguir que l'ordinador arrenqués amb Gentoo. Per fer això vaig trigar unes 3 hores i mitja. Segurament ara que ho he fet un cop trigaria menys, però en qualsevol cas és molt de temps.
Els problemes que vaig tenir estaven relacionats amb el procés final d'instal.lació, doncs s'ha d'editar el grub.conf i el fitxer /etc/fstab a ma, i a vegades el procés no és senzill si no segueixes les instrucciosn al peu de la lletra o tens una configuració lleugerament diferent a la explicada en el manual. Sorprenentment vaig trobar més fàcil la instal.lació i compilació del kernel que la configuració del grub i de l'fstab.
Però després d'aquestes 3 hores i mitja, no tenia res, només 4 utilitats de consola. Després s'ha d'instal.lar el servidor de les X i un entorn gràfic. Aquest procés el vaig iniciar ahir a la nit, i ha durat fins avui al matí.
Val a dir que esperava que el sistema de gestió de paquets que porta Gentoo (anomenat portage), seria el millor dels que havia provat fins ara (apt, yum, urpmi), però de moment no ho ha estat: a l'intentar instal.lar l'entorn gràfic d'escriptori gnome, ha fallat en diverses ocasions i he hagut de resincronitzar les fonts de programari 2 cops i reiniciar el procés. Suposo que per això ha trigat tant.
Tot i així encara tinc problemes: diversos errors a l'hora d'arrencar l'entorn gràfic, el gnome totalment en Anglès, i amb prou feines he tingut demps d'instal.lar un navegador.
Volia afegir l'OpenOffice però s'ha negat dient que el paquet està "Masked", que suposo que deu ser una forma de dir que està en fase "beta", o és "inestable".
L'entorn gràfic instal.lat (el gnome), és ràpid, però no he notat diferències espectacular en la càrrega d'aplicacions ni en general respecte altres distribucions modernes. L'avantatge que hi veig, és que un cop instal.lat només cal anar actualitzant el sistema i no caldrà reinstal.lar-lo cap altre cop, però ja ho veurem.
En definitiva, jo he tingut algun problema per instal.lar aquesta distribució, i això que ja tinc força experiència instal.lant altres distribucions (Debian, Ubuntu, Red Hat, Fedora, Mandrake, Mandriva...), i fa uns 3 anys que "remeno" Linux. Per tan no la recomanaria a algú que com a mínim no hagi fet unes quantes instal.lacions d'altres distribucions i no tingui una certa experiència fent anar la consola. Gentoo no és per a usuaris novells de Linux.
Jo només la recomanaria per a persones que tenen un ordinador potent, que tenen curiositat per aprendre una altra forma d'instal.lar linux força original, que no els fa res trencar-s'hi el cap, i que sobretot, tenen molt de temps per fer-ho. Tot i així s'aprenen coses interessants en el procés: les opcions del compilador, la forma amb què grub gestiona els diferents sistemes operatius, com editar alguns arxius bàsics de configuració...
Després de gairebé un dia d'haver-m'hi posat, encara em queda força feina arreclant els problemes que hi tinc i instal.lant més programari.
Si voleu una distribució fàcil i ràpida d'instal.lar val més que mireu Fedora, Mandriva, Ubuntu, i fins i tot Debian i "passeu" de Gentoo.
Ah, si després d'això encara en teniu ganes, us recomano que us baixeu el "handbook" d'instal.lació i el llegiu de dalt a baix abans de començar a fer la instal.lació, així sereu conscients de la enorme tasca a la qual us enfronteu.
Podeu accedir al "handbook" d'instal.lació de gentoo des d'aquest enllaç


diumenge, de juliol 10

Afegir més repositoris de programari a Fedora Core 4.

Inicialment Fedora 4 ja disposa d'una sèrie de llocs preconfigurats per tal de baixar programari i instal.lar-lo amb l'eina yum. De fet, en la versió 4, s'ha inclòs per defecte força més programari directament gestionable amb yum en el repositori anomenat "extres". Ara és possible d'instal.lar més paquets que en les versions anteriors. De totes maneres, encara podem accedir a més programari amb l'eina yum si afegim alguns repositoris més. De fet, aquests altres repositoris són gestionables per altres eines com apt (de fet abans es feia així), però resulta més còmode tenir tota la gestió de paquets amb una sola eina abans que amb dues de separades. Hi ha dos respositoris de paquets rpm's específicament pensats per Fedora, que resulten especialment interessants, per la quantitat de programari que inclouen i la seva facilitat de configuració. Aquests dos llocs són Freshrpms i el repositori Livna.

- Per tal d'instal.lar el repositori de freshrpms, primer ens baixem el paquet de configuració disponible en aquest enllaç, i després executem la comanda:

# rpm -Uvh freshrpms-release-1.1-1.fc.noarch.rpm


- Per instal.lar el repositori de Livna, procedirem de forma semblant. En primer lloc descarreguem el paquet de configuració des d'aquest enllaç, i després executem la comanda:

# rpm -Uvh livna-release-4-0.lvn.2.4.noarch.rpm

I ja està! Ara podrem disposar de més quantitat de paquets i programari de la que havíem tingut fins ara, i yum accedirà a aquests paquets de forma totalment transparent sense que ens haguem de preocupar de cap altre factor.

dimecres, de juliol 6

Instal.lació de la màquina virtual de java en Linux.

La màquina virtual de java (java runtime environment), serveix per executar els programes java. Aquests es poden executar des de pàgines web o en mode "offline". Però per tal de poder executar-los, primer cal instal.lar aquesta màquina virtual de java.
Per tal de portar a terme això en Fedora, haurem de seguir aquestes passes. Val a dir, que aquesta mini guia està feta utilitzant Fedora Core 4, i Mozilla Firefox 1.0.4. Per altres distribucions i navegadors, el procés pot variar lleugerament.

- Primer de tot, cal descarregar la màquina virtual de java des d'aquest enllaç
- Un cop baixat, hem de donar permisos d'execució al fitxer baixat amb la comanda següent:

# chmod a+x jre-1_5_0_04-linux-i586-rpm.bin

- Després procedim a la execució d'aquest paquet:

# ./jre-1_5_0_04-linux-i586-rpm.bin

- Se'ns presenta la llicència d'ús, hem d'anar prement retorn fins arribar al final, i després acceptar la lliència escrivint y (i enter). Això extraurà el fitxer rpm, i l'instal.larà automàticament

- Ara cal anar al directori de plugins del navegador que fem servir. En el cas de Mozilla Firefox, haurem de fer servir la següent comanda per entrar-hi:

# cd /usr/lib/firefox-1.0.4/plugins/

- Després hem de crear un enllaç simbòlic en aquest directori al fitxer libjavaplugin_oji.so, que està situat en el directori /usr/java/jre1.5.0_04/plugin/i386/ns7/ amb aquesta comanda:

# ln -s /usr/java/jre1.5.0_04/plugin/i386/ns7/libjavaplugin_oji.so ./

- Ara per assegurar-nos que funciona, anem al la opció "Edita", i "Preferències", i dins de la opció "Característiques Web", habilitem el java i el javascript.

- Per acabar, reiniciem el navegador, i podem comprovar que la màquina virtual de java funciona correctament anant a aquest enllaç
En el cas que la instal.lació hagi funcionat correctament, es mostrarà un missatge semblant al següent:

Congratulations. The latest version is installed on your system
Your Java configuration is:

Vendor: Sun Microsystems
Version: 1.5.0_04
Operating System: Linux
OS version: 2.6.12-1.387_FC4

I també sortirà una mena de nino ballant sota aquestes lletres :)

Val a dir que en altres distribucions i altres versions el procés és similar, però pot variar el directori de pluguins del navegador (en funció de quin és i quina versió), i també del directori on hi ha la llibreria
libjavaplugin_oji.so que pot estar en un altre directori si és una versió diferent.

dimarts, de juliol 5

Debian té problemes

Quan Debian va presentar la darrera versió 3.1 anomenada "Sarge" després de gairebé 3 anys de l'anterior versió declarada com a estable "Woody", ja van començar a sorgir problemes de seguretat. D'entrada, les actualitzacions de seguretat no funcionaven, el què es va arreclar ben aviat amb la republicació de totes les imatges.
Però els problemes per Debian no s'acaben aquí: sembla que degut a la manca de personal dedicat al manteniment d'aquesta distribució, les actualitzacions de seguretat han trigat més temps a arribar que en les altres distribucions més populars.
Una de les alternatives que es proposen, és incrementar el nombre de persones dedicades a la seguretat d'aquesta distribució, o donar més autoritat als desenvolupadors, per accelerar el ritme de publicació d'actualitzacions de seguretat.
Debian, probablement té problemes, perquè és una distribució "massa grossa" : massa paquets, i massa arquitectures, i tot això és una conseqüència d'aquest fet. Sembla que en un futur immediat es restringiran les arquitectures suportades, per evitar que passin tres anys abans no es declari estable la propera versió (anomenada Etch).

dilluns, de juliol 4

Instal.lar un corrector ortogràfic per Firefox.

De vegades ens cal omplir formularis i no sabem si escrivim de forma correcta. Per tal de resoldre això, podem instal.lar un corrector ortogràfic per Mozilla Firefox.

Per a la instal.lació en Linux, haurem de seguir els següents passos:
  • Iniciem la sessió com a root i engeguem l'entorn gràfic.
  • Haurem d'engegar el Firefox i anar a la següent pàgina
  • Triarem la opció "installation" del frame de l'esquerra, i del frame de la dreta triarem el sistema operatiu que tinguem a la màquina, premerem el botó "Mozilla spell check libraries". Si tenim bloquejats els popups, caldrà activar-los per a aquesta pàgina en concret i tornar a prémer el botó.
  • Després instal.lem el diccionari en Català, des d'aquest enllaç
  • Ara cal reiniciar el navegador, tornar anar a l'enllaç de l'Spellbound, i prémer el botó per instal.lar l'extensió d'Spellbound

divendres, de juliol 1

AGP aperture size...


AGP aperture size, és la quantitat de memòria principal del sistema que pot usar la GPU (xip de la tarja gràfica), per tal de desar les textures presents en els jocs en 3D. Normalment és un paràmetre de configuració que sol aparèixer en les opcions avançades de configuració del xipset en la BIOS, que es mesura en la quantitat de MegaBytes reservats per a l'emmagatzematge de textures.
Aquesta quantitat influeix en el rendiment que podem obtenir en els jocs que utilitzin textures de molt alta definició: si la quantitat de memòria reservada és massa petita, la tarja gràfica haurà de carregar les textures des del lloc on estan emmagatzemades (disc dur), i això es traduirà amb una manca de fluïdesa en l'execució del joc. En canvi si el paràmetre AGP aperture size és fixat a un tamany més gran, es podran desar més textures en la memòria principal i no caldrà anar-les a carregar des de medis molt més lents (el disc dur, per exemple).
En certa manera quan especifiquen aquest paràmetre, és com si definíssim el tamany d'una memòria cau per a textures, i com en el cas general (no només per a aquest cas concret), com més gran és la memòria cau, millor és el rendiment.
Però cal tenir en compte uns quants aspectes més:

  • En primer lloc, la pròpia tarja gràfica ja disposa de memòria local (avui en dia oscil.la entre 128 i 512MB), i la memòria assignada mitjançant l'AGP aperture size només actua en el cas que les textures no càpiguen en la memòria local de la tarja gràfica
  • El rendiment de càrrega de textures des de la memòria principal és molt més lenta que si es fa des de la pròpia memòria de la tarja gràfica (pot arribar a ser fins a 10 cops més lenta). Tot i així, com hem comentat, és molt més ràpid que carregar-les des del disc dur
  • La quantitat de memòria que podem assignar per textures AGP, va en funció de la quantitat de memòria RAM que tinguem en el sistema. Una bona recla, seria assignar la meitat de la memòria RAM del sistema com a memòria per a textures AGP.
Sempre havia pensat que l'efecte d'aquest paràmetre seria negligible en el rendiment de l'ordinador executant jocs i que en cap cas es podria notar, doncs disposo d'una tarja gràfica amb 256MBytes de memòria local. Així que vaig procedir a mesurar el rendiment amb Doom3 amb dues configuracions d'aquest paràmetre executant la comanda timedemo demo1. En el primer cas, l'AGP aperture size estava fixat a només 128MB, en el segon cas el vaig fixar a 512. Els resultats obtinguts queden reflexats en la taula i la gràfica següents:



La diferència absoluta no és molt important (al voltant de 3 imatges més per segon), en termes relatius representa un 4% més de rendiment només pel fet d'incrementar un paràmetre en la BIOS, que no està gens malament :). Però el més important és que la diferència es nota a l'hora de jugar, sobretot en situacions on s'han de carregar textures noves (per exemple, quan apareix un enemic nou que no havia sortit abans), fent que sigui més agradable de jugar. Es pot dir que el joc "s'encalla" menys com més gran és aquest paràmetre.
No sé fins a quin punt això pot influenciar en altres jocs, potser en aquells que no "castiguen" tan a la tarja gràfica aquest efecte seria menyspreable, però els jocs de PC cada cop necessiten més quantitat de memòria per a textures, i per tan és més probable que amb els jocs més nous aquest efecte sigui reproduïble i més notable.